Estic segura que la majoria de nosaltres sempre ha sentit parlar de l’Ego amb adjectius despectius, més clar i senzill: l’Ego és dolent, l’Ego s’ha d’anul·lar.
La traducció del llatí d’aquesta paraula és: “JO”! Quan dic JO, parlo de mi a 360°. És la meva personalitat, és el meu caràcter, les meves fortaleses i les meves debilitats, les meves virtuts i els meus defectes. Doncs, per què la societat ha girat el seu significat? Sí, és veritat, amb les creences apreses, correctes o no, he anat assumint valors i de vegades inapropiats, però, sóc JO i per tant, no he de cancel·lar la meva persona, simplement he d’equilibrar-me.
Vaig escoltar les dues versions de l’Ego durant els cursos fets i aquesta, és amb la que em quedo, és la que més vibra amb mi (quan les persones o el que escolto o el que veig vibren amb mi vol dir que amb tot allò estic bé, estic a gust i còmoda, llavors estic en harmonia amb les persones, amb el que escolta o veig), típiques frases humanes: “m’agrada aquella persona!”, “estic bé en aquesta casa o lloc”.
Per explicar de forma més clara el perquè l’Ego ha de seguir existint, recordo que en Denis Astelar ens va subratllar en un curs que, cada peça d’un cotxe és important; si l’han fabricat amb tot el que hi ha, per què volem eliminar peces que, si hi són, hi són per alguna raó! El mateix passa amb l’Ego. Si existeix, per què eliminar-ho! L’única cosa que s’ha de fer és EQUILIBRAR-HO! Sempre ens han volgut manipular, per beneficiar-se a costa nostra. D’aquesta manera ens van fer creure que l’Ego és malèvol i doncs alguna cosa contra qui lluitar. En l’ésser humà hi ha set xacres. Els primers tres són terrenals, perquè l’Ego pertany amb aquests i mor, amb els primers dos, quan l’individu abandona el cos terrenal. Vol dir que no tornarà a néixer amb el nou cos i no evoluciona amb l’ànima.
L’Ego correspon al Tercer Xacra i es bloqueja (deixem de viure en harmonia amb el TOT), per la senzilla raó que ens fan començar una guerra contra Ell. El seu color és el groc i ens obre les portes del Quart Xacra, el de l’AMOR.
Si tenim un Ego equilibrat assolim: personalitat, caràcter, sentit comú, autoestima, bones relacions i sabrem prendre decisions. Amb aquestes paraules podeu entendre perquè dic que a la societat no interessa que les persones estiguin bé i sàpiguen el que volen i com aconseguir-ho. Si al món hi hagués més gent d’aquestes característiques, no passaríem pel que estem passant.
Quan parlo de l’Ego, tot té a veure amb “MI”. Totes les vegades que he dit: no pots donar el que no tens, es refereix a això. Si no tinc Amor, no puc estimar. Si no tinc il·lusió, no puc donar joia, si no tinc tolerància, no puc acceptar els altres com són, etc. Doncs, primer em treballo jo i després canviaran les coses, però, no perquè canviïn, sinó perquè haurà canviat la meva percepció de veure el món!
L’Ego ens dóna el nostre lliure albir. Ens fa prendre la decisió de quina actitud tenir, quines emocions sentir quan ens passen les experiències de la vida.
Quan el tenim en harmonia ens demostra: primer jo i després tu. Si no hi ha aquesta estabilitat: primer jo i després jo. Aquí la diferència. Si jo tinc un pensament i tu un altre, accepto que no som iguals i per tant, et respecto i reconec que cadascú tenim les nostres opinions i el dret d’expressar-nos. La veritat absoluta no la té ningú. Però sí, hem d’actuar amb tots aquells valors positius: Amor, respecte, tolerància, harmonia, empatia, alegria… Just els que peca l’ésser humà.
Quan ens deixem manipular (per gent tòxica), no podem transcendir l’Ego. Ens deixarem dominar i baixar la nostra autoestima (quan ens diuen que no servim per…). Tot això comportarà que necessitarem aprovacions alienes (no ens sentirem bé fins que no ens aprovin pel que fem o diem), sentirem la culpa (les famoses frases” per culpa teva li ha passat això o allò…”), la por (no tindrem prou autoestima per fer el que ens fa sentir bé), ens sentirem esclaus de les crítiques (“que pensarà la gent”).
L’Ego és el centre de les emocions. Quan transcendim aquest Xacra, podem seguir la nostra evolució, podem obrir les portes de l’Amor. Si tenim l’ego equilibrat som persones que accepten els altres i ens acceptem tal com som. Som segurs de nosaltres mateixos i podem prendre les nostres decisions amb total llibertat per sentir-nos plens de satisfacció.
Recordem: mai fer comparances. Cada un és especial. “No ets com el teu germà!” per exemple. Si sóc jo no puc ser ni tu, ni ell, ni ningú.
Cada un és com és per a complir el seu propòsit de vida. Cada un té el seu creixement personal, el seu temps per assolir-ho. Si ens jutgen, manipulen o etiqueten, ens defensarem perquè l’Ego ho detectarà.
Si som tal com som, i no som hipòcrites, sospitarem de les persones falses i mentideres.
Sembla increïble i impossible creure que la responsabilitat de tot sigui un Ego en desequilibri.
Penseu a les persones de la vostra família, amics o coneguts. Ja podeu pensar a quin tipus d’Ego tenim i com podem millorar el nostre estil de vida, les nostres relacions i les nostres decisions en funció, com sempre, del que no ens ensenyen a cap lloc, d’un tema que no es pot percebre amb el tacte, que no es pot veure amb els ulls, però, determinarà la nostra qualitat de vida.
L’educació emocional sempre ha existit, però el col·lectiu no té i mai ha tingut i ni tindrà interès per fer-nos sentir lleures d’opinar, de decidir, de sentir-nos persones del món i de tenir dret a ser feliços. Vigileu a les publicitats, als vídeos jocs, les pel·lícules a les pantalles en general i a tots els missatges de baixa qualitat que ens omplen el subconscient de toxicitat.
Amb això només afegeixo: eduqueu els fills i els animals amb AMOR. I recordeu que els fills seguiran els nostres passos, els nostres actes i no les nostres paraules. No li puc dir a ningú: “no fumis perquè fa mal”, quan sóc el primer a encendre un cigarro. No puc dir als meus fills “abaixa la veu!” (i normalment ho diem en negatiu: “no cridis!”), si el primer que s’expressa cridant, sóc jo!
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.