Molts de nosaltres hem sortit a caminar recentment esperonats per la possibilitat, per fi, d’estirar les cames amb una finalitat que no fos anar a comprar queviures. Caminar, no com a forma de desplaçar-nos d’un lloc a un altre sinó pel pur plaer de sentir els moviments del nostre cos i gaudir de la passejada. Som afortunats a la nostra zona tan plena de racons per descobrir, i més en aquesta primavera de pluges abundants que han deixat que el verd més relluent esclati per tot arreu. Fins i tot rius que pensàvem secs ens regalen el so apaivagador de l’aigua que hi flueix, mentre les papallones festegen davant dels nostres ulls. Prats plens de roselles, ginestes i fonoll amenitzats amb els cants dels ocells que surten del niu per començar a volar, talment com nosaltres, que hem hibernat aquests darrers dos mesos i hem descobert que la natura lluïa esplendorosa a l’exterior sense que en fóssim conscients.
Arribats a aquest punt potser us plantegeu què hi fa aquest escrit en una columna sobre cultura quan sembla més aviat una oda a la natura. Tot té una explicació, perquè avui us parlaré d’un escriptor en particular, del que em declaro admiradora fervent, i que no concebia la seva existència sense caminar envoltat de natura, tal com va reflectir a bona part de la seva producció literària. Es tracta del gran Henry David Thoreau (Massachusetts, EUA, 1817-1862), conegut especialment per Walden o la vida als boscos (1854) i per La desobediència civil (1849), obres que van trigar a arribar al nostre país però que a les últimes dècades han guanyat rellevància, tant per l’auge de l’ecologia i la protecció del medi ambient (del qual Thoreau se’n pot considerar precursor) pel que fa a Walden, com pels moviments polítics recents al nostre país que han posat la desobediència civil sobre la taula; i no tant recents perquè no oblidem que el mateix Gandhi, coneixedor de l’obra de Thoreau, es va inspirar en aquest text per a les seves reivindicacions en la lluita per la independència de l’Índia contra l’imperi britànic.
Curiosament, però, l’obra que va donar més fama a Thoreau en vida va ser Walking (Caminar, ed. catalana d’Angle Editorial, 2017, i castellana d’Ediciones Ardora, 2005) un text publicat de manera pòstuma a l’Atlantic Monthly el 1862 perquè va ser concebut com a conferència que va impartir en nombroses ocasions els darrers anys de la seva vida a partir de les notes que prenia durant les seves caminades, d’aquí que el text es fes famós. Thoreau reivindica en aquestes pàgines delicioses que caminar és molt més que fer exercici, motiu pel qual declara que no pot preservar la seva salut i el seu esperit sinó passa unes quatre hores al dia caminant per camps i turons “absolutament lliure dels lligams del món” perquè als nostres pensaments sempre hi ha d’haver “la més gran quantitat de vent i de sol”.
El text és també una defensa del “pensament salvatge” que doni a la nostra consciència una llum més semblant a la d’un llampec que a la d’una espelma, raó per la qual afirma que “no té cap sentit encaminar-nos cap als boscos si no ens duen més enllà.” La seva ironia i el vagareig que, per moments, prenen les seves reflexions fan que la lectura d’aquesta obra sigui tan tonificant com un passeig de bon matí. I no cal que Thoreau ens recordi que “l’avorriment no es sinó un altre nom per a la domesticació.”
Òbviament, Thoreau no és l’únic escriptor que ha dedicat un text al fet de caminar: trobem infinitat de títols sobre el tema més propers en el temps i l’espai que l’obra de Thoreau, com ara Elogio del caminar de David Le Breton (Siruela, 2015), Andar: una filosofia de Frederic Gros (Taurus, 2018), El arte de pasear de Karl Gottlob Schelle (Díaz & Pons Editores, 2014), El camino inmortal de Jean Christophe Ruffin (Duomo Ediciones, 2014), dedicat al camí de Santiago, camí mil·lenari que és una experiència no només física sinó també espiritual per als qui el recorren, o Las viejas sendas de Robert Macfarlane (Pretextos, 2017), entre molts i molt altres. Per aquest motiu us deixem l’enllaç a la revista i el catàleg dedicat a la literatura del caminar de la llibreria barcelonina Altaïr, especialitzada en viatges. Cliqueu sobre la imatge per accedir-hi.
Per acabar, i perquè precisament quan caminem envoltats de natura ens acompanya el cant dels ocells, us recomanem aquest vídeo per tal que els podeu identificar durant les vostres passejades.
