El sincrotró ALBA només obre les seves portes al públic durant 10 dies a l’any i feia anys que el centre castellarenc havia demanat visitar-lo
Aquest matí, un grup de 13 alumnes de segon de batxillerat de l’Institut Ridaura de Castell d’Aro, que cursen l’assignatura de física, han tingut el “privilegi” de visitar les instal.lacions i conèixer el funcionament del sincrotró ALBA i les seves aplicacions, una experiència reservada a poques persones perquè el laboratori només es pot visitar durant 10 dies a l’any, mentre es realitzen feines de manteniment i el sincrotró està parat. El sincrotró de Catalunya és la instal.lació científica singular més important del sud-oest d’Europa.
El responsable de la visita ha explicat al grup d’alumnes i professors que ALBA és el nom d’un complex d’acceleradors d’electrons construït amb la finalitat de produir llum que permeti analitzar l’estructura atòmica de la matèria així com les seves propietats. El complex d’acceleradors i els laboratoris experimentals annexos són gestionats per un consorci format per l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya. El centre es va posar en marxa l’any 2012 i, actualment, disposa de set línies d’experimentació. Aquesta font, d’última generació, funciona com un microscopi gegant que permet descobrir els secrets d’àtoms i molècules i dóna servei a investigadors i empreses d’alta tecnologia. Al continent europeu hi ha prop de 20 sincrotrons i 50 arreu del món.
Les instal·lacions de Cerdanyola del Vallès ocupen gairebé 23.000 m² que estan dividits en un edifici principal de formigó i vidre en forma de caragol de 140 metres de diàmetre, i plantes subterrànies on s’ubiquen els tallers i centres de producció d’energia.
Els principals usuaris de l’ALBA són la comunitat científica i les empreses.
El funcionament de l’ALBA, un sincrotró de 3a generació
Durant la visita, els alumnes han pogut entendre millor el seu funcionament que parteix d’un canó d’electrons. Aquest canó produeix un feix inicial que s’accelera en el sincrotró fins a velocitats properes a la llum. Un cop accelerats, els electrons s’injecten en un anell d’emmagatzematge on circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència. Quan els electrons que circulen per l’anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat (en un sincrotró es genera llum des de l’infraroig fins als raigs X, passant pel visible i l’ultraviolat). Per a la majoria d’experiments s’usen els raigs X. Aquesta llum és molt focalitzada, polaritzada i s’emet en forma de pulsacions, com el flaix d’una màquina fotogràfica. La radiació emesa (que també és conèixer com a llum de sincrotró) es dirigeix cap a les estacions de treball on els usuaris poden utilitzar-la per a les seves investigacions.
El sincrotró català és de 3a generació. Això significa que la llum que produeix està pensada específicament i és diferent per a cadascun dels laboratoris experimentals que hi ha al complex.
Aplicacions diverses pel nostre dia a dia
La radiació que emet el sincrotró es pot destinar a molts camps de recerca. Entre els camps més destacats hi ha el disseny de fàrmacs, la creació de nous materials per a la indústria, l’estudi de les proteïnes i els virus per dissenyar nous medicaments, determinar l’estructura dels contaminants, aplicar-la a teràpies mèdiques o estudiar les propietats dels materials.
Podeu cercar més informació a aquí.