Espai de Creixement Personal

La Família

Com totes les paraules, aquesta també té la seva etimologia, però cadascú de nosaltres li dóna el seu significat.

Sé que és difícil d’entendre i empassar-se depèn quines informacions, però la família és aquella que tria la nostra ànima per evolucionar.

La qüestió està en el fet de poder acceptar-ho tot, exactament tot el que passa a la nostra vida. Poder-ho comprendre per acceptar-ho i sanar-ho.

Molts de nosaltres, quan ja som grans i hem viscut vivències, declarem que la família no és la que tens de naixement, sinó la que tries amb consciència.

Si pensem quantes persones tenen experiències dures amb persones del mateix nucli, i de vegades terrorífiques, com podem pensar que un individu podria triar per créixer i formar-se una família tan tòxica que, inclús, el porta a odiar la vida?

Però, penseu que si sabéssim abans de néixer que ens espera, voldríem tornar a viure l’experiència terrenal de la vida? Quan ens tallen el cordó umbilical, perdem la memòria totalment. No recordem d’on venim, ni qui som i perquè tornem a la Terra.

L’Univers és màgic. Tot passa per alguna cosa i això és l’explicació de per què estem aquí.

Podríem parlar durant moltes hores de molts temes, però sempre arribarem a la mateixa conclusió: posem amor a on hi ha odi, posem pau a on hi ha discòrdia, posem confiança a on hi ha por. I perdonem, simplement, per la nostra salut emocional i física.

Quan entenguem tot això, podrem viure en el nostre Planeta amb una pau immensa i joia infinita. Però està clar que hem d’arribar en aquest procés. Hem de viure el que hem de viure, a qualsevol preu, per més desagradable que sigui!

Doncs, sigui la que sigui la família que tenim, hem d’entendre que ells també són víctimes com nosaltres, perquè en el seu moment van passar també per un aprenentatge dur. Amb això no vull justificar les accions dolentes i greus, però vull que aprenguem a no jutjar. Hem de perdonar i amar el nostre dolor, perquè és part del nostre camí.

A vegades em paro a pensar i em poso en la pell de qui llegeix els meus missatges, tant com podria ser el missatge de qualsevol persona que creu amb tot el que escrivim i diem.

Està clar que una persona que no va néixer en un entorn amb ideals sans i positius li costi abraçar aquests pensaments. Doncs penso que si a mi em va costar posar-los a la pràctica, tot i que vaig començar amb edat molt jove, com es pot pretendre que canviï amb res la vida de la gent? Que tothom comenci a creure en aquests escrits només perquè hi creiem els autors?

Diem el que diem, creient en el que vibri amb vosaltres, les nostres famílies genètiques sempre són les nostres famílies i això no ho canviarem.

Per aquesta mateixa raó, acceptem el que hi ha i després, com sempre aconsello, hi ha dos camins:

– després de pair les situacions tornem a tenir o comencem a tenir una bona relació entre els membres.

– accepto, perdono i segueixo la meva vida separada de la resta de la parentela, perquè ja no em convé i no m’interessa, sense criticar i sense jutjar.

A qualsevol família hi ha algun tema. No hi ha cap persona perfecta ni cap llinatge perfecte.
Només hi ha éssers que intenten aprendre a viure buscant el seu propòsit i la seva felicitat.

Tot és intens, però res és impossible, si està inclòs en l’equipatge de la nostra vita. 

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

One Reply to “La Família”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *