Jordi Pigem: (re)descobrint La nova realitat

Vivim un moment únic, un kairós. Quant més entenguem el seu sentit, més preparats estarem per poder travessar les seves turbulències i emergir en una nova realitat. (La nova realitat, pàg. 14)

Si ara entréssim a una llibreria i trobéssim aquest llibre a la secció de novetats, de seguida pensaríem que és una obra sorgida de la pandèmia del coronavirus que ens té el cor encongit (com a mínim) des de fa un parell de mesos. Resulta, però, que va ser publicada l’any 2013 i que el seu autor, el filòsof Jordi Pigem, nascut a Barcelona el 1964 i resident a l’Empordà, és un pioner a nivell internacional en l’estudi i la divulgació del nou paradigma.

A quina “nova realitat” apel·lava Pigem en la seva obra? Podem afirmar, ara sí, que la societat pre-coronavirus anteposava els diners a les persones i que ha acabat esfondrant-se com a mon obsolet que requereix una transformació profunda de la consciència i de la realitat. No vivim en un mon aïllat sinó en un món fet de relacions i interdependències, tal com ha fet palesa aquesta crisi, i és evident que ens cal anar cap a un mon més sostenible i solidari centrant-nos en les persones i l’ecologia, perquè tots vivim a l’empara de la naturalesa i que, no per casualitat, ha estat la gran beneficiada del confinament forçós.

En el llibre, l’autor analitza les contradiccions de l’economia contemporània com un cas clínic de tot el que no funciona i ho fa d’una manera erudita i entenedora alhora, molt ben estructurada en capítols i apartats que duen títols tan suggeridors com: “El doble univers humà”, “Dec, doncs existeixo” o “Terra ferma / mar obert”. La manera d’arribar a aquesta nova realitat fascinadora ens és revelada a través de la física i la neurociència perquè per algun motiu el subtítol del llibre és “De l’economicisme a la consciència quàntica”. Una realitat que no és altra que la que ja van entreveure els savis de moltes cultures i èpoques, les ensenyances dels quals ens haurien de guiar vers una societat més justa i una vida més plena. El llibre, a més, té la particularitat d’estar dividit en dues parts: una primera feta de 54 apartats més aviat curts al llarg dels quals s’hi desgranen les tesis de l’autor, i una segona part titulada “Per explorar més a fons” on Pigem entra en profunditat en les referències que fa servir al llarg del llibre i que ajuden a desenvolupar els seus arguments d’una manera més acadèmica.

Per anar fent boca, aquí teniu un petit vídeo on Jordi Pigem explica en menys de cinc minuts les tesis que defèn a la seva obra i que, ara sí, sembla imprescindible aplicar si volem tenir un futur com a humanitat.

L’obra de Jordi Pigem no acaba ni comença en aquest assaig en què ens hem centrat en aquest article sinó que té un llarg recorregut vinculat, sobretot, a l’editorial barcelonina Kairós, fundada el 1965 per Salvador Pániker, filòsof i enginyer industrial, d’origen indoespanyol i membre d’una família que va crear un pont entre diferents sensibilitats (Orient/Occident, ciència i espiritualitat, raó i intuïció) el membre més destacat de la qual segurament sigui Raimon Panikkar (1918-2010), doctor en Filosofia, Química i Teologia i ferm defensor del diàleg interreligiós, amb qui Jordi Pigem va treballar com a assistent en la publicació de les seves obres entre el 1995 i el 1996, a més de coordinar els volums de la seva Opera Omnia al català entre 2009 i 2010.

A més de La nova realitat, Kairós ha publicat La odisea de Occidente: modernidad y ecosofía (1994), Buena crisis: hacia un mundo postmaterialista (2009), GPS (Global Personal Social): valores para un mundo en transformación (2011) i Intel·ligència Vital: una visió postmaterialista de la vida i la consciència) (2016), títols tots ells que pretenen ja des de la coberta apel·lar a un canvi de consciència que segurament hauríem d’haver-nos plantejat fa molt de temps però que ara se’ns revela com a imprescindible.

Com apunt final, us deixem l’enllaç a un fragment d’una de les darreres obres de Jordi Pigem: Àngels i robots: la interioritat humana en la societat hipertecnològica, assaig amb el que va guanyar el XXV Premi Joan Maragall l’any 2016.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *