L’origen etimològic de la paraula vida deriva del llatí: vita i del grec bios.
«Des del punt de vista de la biologia, fa referència a la capacitat de néixer, créixer, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproduir-se i morir».
Crec que aquesta definició és molt clara i reflecteix el camí que fem en la vida terrenal.
Per què parlo de vida terrenal? Perquè per a mi, la vida té un sentit molt ampli.
Els éssers vius vibrem, perquè som energia en moviment.
Éssers en moviment, però no perquè tenim cames, sinó perquè el motor del nostre cos, la nostra gasolina, és l’energia.
Per què diem «menjo per agafar energia! No tinc forces! No estic fi!»
Quan no ens sentim bé físicament és perquè la nostra energia és baixa, els nostres xacres estan bloquejats. L’energia està encallada dins nostre i no la fem moure correctament.
Per exemple es pot quedar bloquejada l’energia del cinquè xacra, el de la gola. Vol dir que deixem d’expressar-nos per diverses raons i perdem la nostra creativitat. O podem no emprendre accions, com canviar de feina, canviar de casa, deixar la parella, etc. per diferents pors, i també anem bloquejant la nostra preciosa energia.
Qualsevol cosa que fem que va contra els nostres desitjos, absolutament tot ens provoca bloquejos. Amb això no vull dir que sempre hem de fer tot el que volem, o que als nens se’ls ha de deixar fer el que volen, però hem d’assumir que la vida és nostra i que per a decisions importants de les quals depengui la nostra felicitat, el que hem de fer és seguir el nostre cor.
La vida terrenal és el conjunt de totes les experiències que provoquem inconscientment per aprendre tot el que hem d’assimilar i que vam decidir abans de tornar a néixer a la Terra.
Abans de baixar, ja vam decidir qui serien els nostres pares, el lloc, la raça. És com si haguéssim firmat un contracte. Al nostre costat sempre tenim un guia, un àngel que ens vigila i ens acompanya i, si aprenem a escoltar-lo, ens pot conduir pels camins de la vida.
També porta un cronòmetre que s’activa quan ja entrem en el ventre maternal i va descomptant el temps que ens queda.
Quan arriba a zero, a on estiguem i, fent el que fem, l’Univers ens retornarà a Casa, a la Casa de tots. Aquella casa de Llum que som, a on no cal parlar, a on tot és amor.
Quan ens tallen el cordó umbilical és quan perdem la memòria d’on venim i qui som. Qui voldria tornar a baixar sabent el que ens pot esperar de viure!
Llavors comencem les experiències terrenals.
Hi ha qui ha d’interioritzar què és estimar-se, qui ha d’assolir posar límits. La tolerància, el respecte, l’empatia, gestionar les emocions, l’estrès, pujar l’autoestima, compartir, gaudir, confiar i molts més valors.
Qui és l’autor de la transformació de l’energia en un cos, humà o animal? Com és possible que es materialitzi una cosa tan perfecta i sense intrusió de l’home? Unes reflexions que convido a fer-vos, també als més escèptics,
La ciència no va crear aquesta màgia, només ajuda a destapar el misteri de la vida.
Com he dit al començament, exactament tot el que passa, des del naixement fins a la mort, és la seqüència per la qual passem per la Terra, és l’evolució dels éssers vius.
No hem de tenir por de res, menys de la mort.
Només ens donen un cos de préstec que hem de tornar quan tornem a casa.
Res en aquesta vida és nostre! Som una ànima que va d’evolució en evolució. Arribem despullats i marxem de la mateixa manera.
Per tant, perquè patir tant per patrons equivocats, si el que hem vingut a aprendre és el verb SER i no tenir, que tant ens van inculcar i tant ens fa patir.
És amb el «ser» que podem assolir la felicitat, perquè només si «som», descobrim la nostra essència.
I la nostra essència és el pur Amor, és l’equilibri psicofísic emocional, el benestar dels tres plans que ens fa tancar els ulls i dir: estic en pau amb mi mateix i gaudeixo de la meva vida perquè ho mereixo!
I cada nit m’adormo amb la consciència que sempre faig el millor que sé i el millor que puc, per estar bé i per a no fer mal a ningú!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.