Avui en dia tots parlem del vessant emocional com si dominéssim el tema.
En la realitat, quan premem el botó del món interior de l’ésser humà, tinc la sensació que es voreja un tema preciós, molt desconegut per a la majoria.
L’Esport Inclusiu té molt a veure amb el món emocional i, és per això que faig aquesta petita però significativa introducció.
Sabem que neix a partir de l’esport adaptat. Aquest últim, la Federació Catalana de l’Esport el defineix així: «Quan totes les persones que el practiquen presenten una determinada discapacitat, pren el nom d’esport adaptat. L’esport adaptat és aquell esport en el qual s’han modificat mínimament les normes o els instruments perquè puguin participar persones amb discapacitat».
Perquè l’Esport Inclusiu sigui una realitat, que tots podem sentir i permetre des del cor, hem de treballar la sensibilitat de les persones.
No hi ha persones dolentes al món, hi ha persones que han estat privats de créixer amb Amor, primerament el dels pares. Són éssers humans que han hagut de viure situacions i experiències que els han hagut d’ajudar a sobreviure, segons com han interpretat la vida terrenal, amb patrons equivocats. L’art de viure l’han transformat en una mena de manual de subsistència on totes les persones són perilloses i a on no es poden fiar de ningú. Per tant, lluny de respirar la vida a ple pulmó, s’han anat tancant per lluitar diàriament en un món que els hi van fer creure hostil.
A partir d’aquí van sorgir totes les complicacions, per acceptar les experiències de la vida i les PERSONES, tal com són. I quan parlo de les persones, parlo de tots els sots que s’han presentat en el curs de l’evolució humana, per INCLOURE i ABRAÇAR de tot cor les persones «diferents» a la «normalitat».
Si des de sempre ens haguessin ensenyat a viure amb els valors de l’educació emocional, ara, no estaríem aquí parlant-ne.
Sempre insisteixo moltíssim en la importància que té l’educació emocional per a criar els infants que seran els adults equilibrats de demà.
Si no els hi plasmem aquesta filosofia i valors, mai sanarem la societat.
Jo crec que si tots tinguéssim el privilegi de poder créixer en un món sa, mai caldria parlar de sensibilitzar les persones per a tractar els altres amb normalitat, per fer-los sentir iguals, que pertanyen a un grup social en el qual tots en formem part.
És de sentit comú pensar així, sentir això.
Qui neix amb diferències físiques i intel·lectuals, no és per a casualitat, com tot el que passa.
També pot semblar violent fer aquesta expressió, però és així. I sempre la pregunta és: que he d’aprendre de tot el que em passa?
Cadascú a la vida té el seu camí. Cada un de nosaltres tenim les nostres proves.
Com podem considerar diferents, persones que són com nosaltres. Persones amb un cor, amb sentiments, amb pors, amb ganes de viure i una força que potser ni arriben a tenir els que considerem persones «normals», perquè ho tenim massa fàcil des del punt de vista de la salut!
Per què ens resulta tant estrany veure una família que passeja amb un fill amb cadires especials ,i que a penes potser poden expressar-se?
Potser els diferents som la resta, que mai ens hem parat a pensar la sort que tenim de tenir una salut perfecta en aquesta vida! I que ens queixem per queixar-nos!
Hem d’aprendre molt com éssers humans! Som tan pobres de valors i sentiments plens d’amor, que em fa vergonya com individus racionals que hem de ser, ser tan petits davant de tanta humanitat, de bondat, de compassió, de caritat i humilitat que posseeixen totes les persones que molts van decidir excloure de les nostres vides, ja fa molt de temps enrere.
Aquí estem per a revertir el futur i demanar perdó per haver furtat el dret a la vida a tota la gent que, en aquesta vida, va decidir venir al món amb una «motxilla» important.
Potser l’aprenentatge de tots és aprendre a obrir els cors, per a retrobar l’amor perdut i, tornar a construir una societat sana i amb principis basats en el respecte, en l’ajuda, en el proïsme, la generositat i molts valors que hem oblidat!
Tots som part del tot. Tenim els mateixos drets. Tots tenim dret a rebre i donar amor i respecte.
Les abraçades són una gran cura humana. Abraceu la gent i la vida tan excel·lent que hem triat de viure.
Vindreu?
També vull convidar-vos a participar en l’activitat que duré a terme a Castell d’Aro, el pròxim dilluns, 20 de maig.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.