«La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d’escollir. És una idea que inclou el no estar sotmès a un subjecte diferent d’un mateix».
És una explicació molt fàcil d’entendre.
Quan fas el que vols, quan vols, a on vols, això és llibertat.
Hi ha condicions que sempre ens tenen més ocupats i vinculats, com els fills, la feina, persones per a cuidar, per exemple, però la nostra essència és sentir-nos lliures i, per tant, a la vida hem d’aconseguir tenir ben clar el que volem, sense pensar en el que volen de nosaltres la resta.
Sense llibertat, mai sortirem de la zona de confort.
Quan ens sentim lliures, tenim poder de decisió sobre la nostra felicitat.
Som lliures en les decisions, en les accions, en el que diem, en el que sentim i pensem.
No ha d’haver-hi ningú que decideixi per a nosaltres.
Podem demanar consells, podem anar vagant entre les opinions alienes, però la nostra ànima ja sap el que vol i el que necessita.
Cal que busquem la tranquil·litat, la calma i que dirigim la nostra atenció als senyals que ens mostra la vida.
A més, amb el silenci, la meditació, és quan entrem en un estat de calma, i allà podem trobar totes les solucions que volem. Connectant amb el nostre JO, és quan descobrim les nostres necessitats, és quan connectem amb la nostra ànima.
Quants de vosaltres us sentiu lliures?
Sentir-se així, no és reforçar la nostra arrogància i prepotència. Simplement, és decidir el lloc que vull a la vida: ser sumís a totes les persones del nostre entorn (parella, pares, fills, etc.) o triar nosaltres tots els nostres camins, fins i tot decidir el que volem menjar o a on volem mirar la tele.
La llibertat ens omple, ens fa respirar amb els pulmons ben plens. Ens fa sentir bé, ens provoca la sensació de ser capaços de prendre decisions coherents i d’enfadar-nos amb nosaltres mateixos per no estar conformes amb elles.
Llibertat és tenir temps per a nosaltres. Sense temps, no podem fer les coses que ens agraden. I algú dirà, però sense diners, tampoc. Doncs és veritat, però si no arriben els diners és, o perquè hem d’aprendre algun valor per a no tenir-los o perquè posem la nostra atenció en la carència en lloc de l’abundància.
I també, podem aprendre a gaudir de la vida, sense les coses materials, sense tot allò que podem comprar amb els diners. Com un passeig a la natura, veure una posta de sol, menjar un tall de pizza a la platja amb la nostra parella o amics, fer un cafè amb gent que val la pena, llegir, fer gimnàstica a l’aire lliure, i moltes més possibilitats.
Tenim moltes opcions per a gastar, però sempre hi ha alguna cosa que ens bloqueja.
No sentir-nos lliures per a decidir què fer a cada moment o què fer-ne de la nostra mateixa vida, això per a mi, és un gran pecat.
Som lliures també quan decidim tenir un present i un futur brillant, tot i haver tingut un passat trist.
Som lliures, sobretot, quan decidim fer un canvi que ens aporti serenitat interna. Som lliures quan, malgrat tot, decidim aprendre a amar.
Amar és el contrari de la por, ja ho sabem.
Hem d’amar a tots, exactament, a tots. Hem de tenir il·lusió, comprensió, tolerància, passió, i sense dubte hem de deixar de banda la por. Són les pors mentals, les que ens limiten i ens tenen bloquejat, mantenint-nos en un estat estancat, sense progressar i sense trobar la felicitat.
Per aquesta raó, per a mi és tan important el creixement personal, perquè gràcies a això podem retrobar-nos en un món lleure.
Sentir-se lliure és el regal més gran que l’ésser humà pot tenir.
I a on el trobem? Dins nostre. És aquella força que tenim, que ens empenta a triar com sentir-nos, com viure. És decidir escoltar el nostre cor o el dels altres.
Bàsicament, la por és l’arrel de tots els «problemes» dels humans.
Agafem valor per amar-nos i sentim-nos lliure de sentir que és el que faríem si fos el nostre últim dia en aquesta Terra.
Podríem descobrir un altre JO i, potser, faríem un canvi de xip immediat, per recobrar la nostra essència i llibertat.