És molt curiós l’inconscient.
Crec que arriba a fer molta por, en el moment que mai hem sentit parlar de temes desconeguts. Per aquesta raó, suposo que les reaccions comunes dels individus, són: riure, o no voler escoltar veritats, per la senzilla raó de què fan mal i t’avergonyeixen.
Parlant del codi de conducta, parlo de quelcom abstracte.
Per tant, com hi podem creure?
L’aire que respirem, no la veiem, no l’agafem, no la pesem. També podem dir que és abstracte. Sense dubte, però respirem inconscientment, mecànicament per viure i, mai ens preocupem de com i quan respirarem, si hi ha aire suficient o si cal fer alguna cosa per a produir aquest aire.
Per què doncs no practiquem aquesta tranquil·litat i despreocupació en tots els aspectes de la nostra vida?
Quan parlo d’aquest codi, automàticament fem referència en el primer xacra.
Fa molt temps, vam tocar el tema dels xacres. I vam recordar que són els nostres centres d’energia i que n’hi ha set: els primers tres són terrenals i els deixem a la terra en el moment de la nostra partida, el xacra cor és el quart i és la porta d’entrada al món espiritual, i els últims tres són xacres purament espirituals.
El primer xacra està situat a la base de la nostra columna, en el Còccix.
Té connexió amb la columna, les cames, els ossos, els peus i el sistema immunitari.
Aquest xacra és el ciment de la nostra salut emocional i espiritual. Aquesta estabilitat la trobem en la bona relació familiar i social.
Amb aquest xacra també necessitem: ordre, lògica i estructura.
Hi ha malalties, com els trastorns bipolars, la depressió o l’alcoholisme, per exemple, que deriven de les disfuncions familiars.
Quan posem atenció en el primer xacra, el de la sobre vivència, recordem que: «tots som un» i això, és el significat del poder tribal.
La primera cosa que aprenem, és que som part d’un grup amb el seu arquetip (la seva identitat, la seva força grupal, la força de voluntat grupal i les seves creences) i, el primer, és la família, ja que depenem d’ella per a cobrir les nostres necessitats bàsiques: alimentar-nos, tenir un sostre i roba. Per tant, necessitem estar junts, criar-nos junts, viure junts, aprendre junts.
Que curiós, no?! Ara podem entendre perquè l’ésser humà es divideix en ètnies. Entenem perquè els habitants de cada Terra tenen els seus costums, orígens, cultures i mentalitats, entre altres coses.
Quan naixem, ens identifiquem automàticament amb el grup en el qual pactem de néixer. I, acceptem automàticament la conducta tribal. Parlo del fet que diem: els Mediterranis tenen caràcter «calent», els nòrdics són freds i podríem continuar parlant de tot el que es diu de cada raça.
D’instint, seguim un comportament grupal i, qui més s’impregna de l’energia grupal són els nens.
Aquesta és la causa de les epidèmies, de les malalties «massificades» com la grip, i qualsevol altra malaltia contagiosa.
Aquestes creences agafen en nosaltres un poder tribal, una energia poderosa que arriba a fer-nos viure experiències que ens connecten energèticament amb el que vam aprendre del grup, fins a tenir conseqüències en el sistema immunitari, en les cames, els peus, els ossos i el recte. Assimilem temors, debilitats, creences i supersticions.
Per això és molt important que la humanitat es desperti tan aviat com es pugui, perquè faci aquest canvi urgent de consciència.
Aquesta «veritat sagrada» de «tots som un» té un poder creador, mitjançant les experiències grupals.
El missatge és que estem connectats i cada creença que tenim, influenciarà tota la nostra vida, si no la canviem, i faig referència a creences destructives.
Hi ha un sentit simbòlic que tots som part d’una comunitat espiritual. Hi ha els codis d’honor, de lleialtat i justícia, llaços familiars i grupals, la capacitat de fer servir el poder físic per sobreviure.
Només amb els anys, descobrim que tenim una consciència nostra com a individus.
Aquí és quan comencem a lidiar amb nosaltres mateixos i, triar si volem continuar amb la identitat grupal o personal.
El viatge de la nostra vida, consisteix a fer que arribem a entendre que tenim un poder personal i una consciència per fer-lo servir. Podem reconèixer el que ens fa feliços, el que ens omple, els que ens fa brillar els ulls.
Hem de treure l’esperit individual i la força per reafirmar-nos com a persones mereixedores que som i deixar de viure la vida passivament: «a la meva família sempre s’ha fet així!», el refredat s’encomana, el número tretze porta mala sort, passar sota l’escala també i tot el que tots tenim a casa nostra.
Ens hem de despendre de les lleis grupals, que la major part de les vegades ens perjudiquen.
Sanem aquest primer xacra i, acceptem la nostra responsabilitat personal, per deixar de justificar i disculpar el nostre comportament.
Hem d’aprendre a enfrontar-nos a persones amb qui tenim assumptes pendents i que ens van provocar ferides.
Hem de ser emocionalment capaços de reconèixer i admetre els errors. Això és el més complicat.
Hem dit que els xacres són set. Ja el primer ens porta molta feina.
Redescobrim la nostra família i sanem els nostres problemes tribals personals.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.