Totes les malalties ja vam dir que són fruit del qual el cos somatitza.
Significa que, amb un arc de temps important, tota cosa que m’he permès pensar, i sobretot sentir, m’han provocat sentiments i emocions que ja no puc controlar.
Tot aquest descontrol emocional s’apoderarà de la meva ment, fins que el meu cos s’emmalalteixi.
Òbviament, hi ha molts tipus de símptomes i patologies, de durada també diferents entre ells.
Dependentment de la intensitat i del temps que porto amb els mals hàbits i els mals pensaments, tindré molèsties físiques més o menys intenses i d’una durada més curta (com podrien ser els mals de caps, dolor o cremor d’estómac, o que fins i tot, es tornaran cròniques (prendre pastilles pel colesterol alt, per la tensió, operar els genolls, etc.).
Entre tots els mals, n’hi ha un que té moltes variants i que té presoner un dels grans òrgan del nostre cos: el cor (xacra quatre, o xacra de l’Amor).
És un muscle que porta la sang a través dels vasos sanguinis als teixits del cos. Cor i vasos, formen l’aparat cardiovascular.
Aquest xacra és el que està entremig dels tres primers terrenals i els tres últims espirituals. Serveix per unir-los. Doncs, té una funció molt important.
En la majoria dels humans, el quart xacra encara està tancat.
Vol dir que encara no hem après a amar com toca.
Amar no és «querer». Amar és incondicional. «Querer» és a canvi d’alguna cosa.
Quan sempre tenim expectatives que no es compleixen, quan estimem, però necessitem alguna cosa a canvi (et necessito perquè em dones pau i tranquil·litat, em fas riure, etc.), tot i que inconscientment, quan comencem a tenir por al rebuig, a sentir-nos indigne d’amor, a poc a poc, estem atacant el cor.
Si no ens acceptem com som, si ens critiquem constantment perquè no estem conforme del nostre ésser, si necessitem els compliments dels altres per creure en nosaltres per exemple, estem bloquejant l’energia d’aquest xacra.
Estem tocant: cor, pulmons, bronquis, espatlles, braços i dits.
Les malalties del cor ocupen el primer lloc en la mortalitat humana.
Quan es presenta una malaltia cardíaca, estem davant d’una persona que no se «Ama» a si mateixa.
És aquella persona que exagera en fer coses per sentir-se estimada pels altres, ja que sent que tal com és no la poden ni acceptar ni estimar.
En lloc de pensar que l’Amor arriba des de fora, hem de saber que el primer Amor és el que ens donem nosaltres mateixos.
Si ens oblidem d’això, també ens oblidem de sentir les nostres necessitats.
Quan ens enfadem el nostre cor s’accelera. Puja la pressió arterial. Bombeja més sang i amb més velocitat. D’aquí la taquicàrdia. La nostra amígdala augmenta de volum. Perdem els actes conscients i ens alterem sense control. Puja l’adrenalina, hormona natural del cos i neurotransmissor.
Tots aquests factors els hem provat tots més d’una vegada. Tots sabem l’efecte que tenen en el nostre cos. Doncs, per què no ens conscienciem i aprenem que podem evitar moltes situacions desagradables, si ens posem firmes i amb compromís!
Una vida saludable és: tenir bons hàbits, menjar sa, parlar bé, pensar de manera positiva; fer exercici físic, dormir suficient.
Evitar tota classe d’estrès.
Recordem que, qualsevol problema amb la sang, és degut a una mala gestió de la nostra vida en referència a les nostres necessitats. Els sentiments no s’han ni de bloquejar ni d’ocultar. I tampoc ho hem de fer amb la nostra sensibilit perquè es viu sense alegria amb una carència d’alguna cosa.
Les disfuncions lligades a la sang ens diuen que hem de començar a viure amb alegria i confiar en nosaltres mateixos, donant-nos l’amor que ens mereixem.
Recorda que el cor és el motor de la circulació sanguínia. Tot està lligat, tot és interdependent.
Si tenim hipertensió (pressió alta), recordem que són ferides afectives no resoltes, ni sanades. Hi ha una tendència a dramatitzar les situacions, a causa de massa activitat mental (soroll mental). És una persona que vol veure les persones al seu voltant felices i es crea molta tensió per aconseguir que tothom ho sigui.
Per aquesta raó hem d’aprendre que no podem ser responsable de la felicitat dels altres.
El treball és personal (creixement personal). Ni podem arreglar la vida de ningú, ni és responsabilitat nostra fer-ho.
Aquest fet ens descarrega el pes de tenir aquest pensament equivocat.
Acceptem-nos doncs com som. Som éssers únics, extraordinaris i nascuts amb un do. Esbrinem quin és i potenciem-ho amb la finalitat de complaure’ns.
Vam néixer per gaudir d’aquesta vida terrenal.
Bon viatge.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.