(in)visible mostra 33 quadres de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa al claustre inacabat del Monestir
L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols tindrà exposició aquest estiu, però serà diferent: digital i immersiva.
Els treballs d’urbanització de l’entorn del monestir per reconvertir-lo en el futur museu Thyssen han impedit, per qüestions de seguretat, que s’hi puguin exposar quadres de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa.
Una nova proposta, aquest estiu 2022, de la mà creativa dels impulsors de l’espai, que juga també amb la innovació i la qualitat en noves tecnologies. En aquest cas, una exposició digital a l’espai Carmen Thyssen (de fet, a l’exterior) i que s’ha titulat at (IN)VISIBLE, Digital Exhibition, Bits of Carmen Thyssen Bornemisza Collection.
La voluntat de mostrar la col·lecció s’uneix al talent creatiu de “nueveojos”, un destacat estudi d’art digital i shows multimèdia, que aportarà la màgia necessària per transformar en visible l’invisible.
Un nou repte
Durant la presentació d’aquest matí, han explicat que aquesta exposició és un repte important i una gran aportació al projecte del futur Museu. Des De 2012 a l’Espai Carmen Thyssen s’ha anat treballant diferents aspectes de la col·lecció i dels seus significants proposant al públic diferents maneres d’apropar la seva mirada a l’art, sempre tenint en compte dos objectius principals: fer valdre la Col·lecció de pintura catalana, ànima del futur museu, i contar-la amb veu del segle XXI.
La creativitat és l’embrió d’aquesta proposta que s’ha concretat en una exposició digital a partir de la qual poder explicar el nou espai del Museu Carmen Thyssen SFG i la col·lecció de pintura catalana. La creació artística, audiovisual i tècnica d’aquesta exposició ha anat a càrrec de nueveojos i ha comptat amb el comissariat de Pilar Giró.
S’han seleccionat 33 obres representatives del conjunt d’autors que conformen la secció de pintura catalana de la col·lecció Carmen Thyssen Bornemisza. Totes elles, excepte una de Josep Amat, en alguna ocasió s’han pogut veure físicament a l’Espai Carmen Thyssen. Aquesta decisió va en consonància amb la tasca que es porta fent des de 2012, apropant al públic la col·lecció catalana i obrint la porta a tot el que està per venir.
Dins d’aquest museu de llum a l’exterior i l’aire lliure s’hi creen les “parets virtuals” en les quals es projectaran les imatges dels quadres. Les obres aniran apareixent progressivament, fins a obtenir una visió simultània de màxim tres obres a la vegada. El discurs expositiu s’ha construït com si el visitant fos realment a dins del museu, visitant les diferents sales organitzades tant per temàtiques com pel diàleg estètic entre les diferents peces. D’aquesta manera es convida a l’espectador a un viatge sensitiu i emocional a través de l’art.
El fil conductor de l’exposició és un homenatge a l’art pictòric. Per a la presentació la narrativa de les 33 obres es distribueix en 11 diàlegs estètics organitzats en 3 àmbits temàtics.
Què ens diu el títol?
(in)visible : és un joc de paraules que funciona en català, castellà, francès i anglès. A la vegada té un doble sentit, en tant que ret un sentit homenatge a l’art pictòric des de la seva més profunda essència: la llum sense la qual tot es torna invisible.
D’una banda, el títol està inspirat en la cèlebre frase de Paul Klee “l’art fa visible el que no ho és”, mostrant les peces que al museu seran allà físicament. A més, (in)visible també fa referència als conceptes que Gombrich va desenvolupar en el seu tractat Art i il·lusió i en les reflexions de Panofsky al voltant de la significació estètica de la llum. D’altra banda, seguint les passes del Museu Imaginari de Malraux, però aquest cop en comptes de fotografies físiques, aquí es tracta d’una exposició digital construïda amb llum, aconseguint una immersió en el visible del que és invisible, convidant a la transfiguració del sentiment d’il·lusió que es projecta des de les obres d’art.
Per aquesta raó (in) està entre parèntesis, fonèticament “invisible”, gràficament “en el visible”, cercant potenciar mitjançant la poesia visual ambdós significats, unint creació i tecnologia.
Digital Exhibition, apareix al subtítol perquè el públic conegui, sàpiga, el tipus de format en el qual es presenta allò que anirà a veure.
Bits of Carmen Thyssen-Bornemisza Colletion, també és una picada d’ullet al joc del llenguatge. En anglès, perquè és la llengua vehicular de l’univers tecnològic. “Bits” fa referència a fragment, és a dir, el que realment anem a veure, una part de la col·lecció i també al com la veurem, “bits” (binary dígit) unitat d’informació mínima utilitzada en informàtica, en el nostre cas, aquesta ha estat la tecnologia que ens ha permès poder crear l’experiència expositiva d’aquest 2022.
Per a la presentació la narrativa de les 33 obres es distribueix en 11 diàlegs estètics organitzats en 3 àmbits temàtics.
-El primer pren com a protagonista el paisatge i l’espectador podrà veure com amb el pas de les seqüències, van apareixent les figures humanes, però sense treure protagonisme a la natura.
-El segon grup parteix de la figura humana com a vincle entre l’escena pintada i l’espectador. Personatges que comparteixen la intimitat dels seus espais i dels seus pensaments transformats en color.
-El tercer grup el formen obres inspirades en imatges de mar, de platja i d’estiu: es vol convidar l’espectador a l’habitar poètic del món, evocant el paradís la recerca del paradís a la terra.
La comissària de l’exposició ha creat un poema dedicat a l’art pictòric en el qual ha basat el fil conductor de la narrativa de l’exposició. Cada un dels versos d’aquesta poesia organitzada en tres estrofes dona títol a una de les 11 agrupacions de l’exposició digital.
