Quan parlo de responsabilitat de la nostra vida, no em refereixo a una responsabilitat material, o cap als altres, sinó de nosaltres mateixos.
Pagar factures, comprar-se roba, omplir la nevera, etc., no ens fa més responsables.
Em refereixo a ser conscients de les nostres accions i paraules i que hem de tenir en compte d’acceptar les conseqüències, siguin les que siguin.
Quan acceptem la vida tal com ve, tot canvia. I per què? Perquè no deixem espai a la culpabilitat, perquè hem de ser conseqüents amb el que hem provocat amb el nostre comportament, paraules però sobretot pensaments.
La culpabilitat provoca dolor. I el dolor, és obvi, provoca patiment.
Jo opino que és millor acceptar que tot arribi de la manera que hagi d’arribar i que deixem fluir. Si no posem pensaments perjudicials entremig, si ens relaxem i sempre estem convençuts de què tot anirà bé, ens dirigim vers un camí menys dur i fosc.
Si pensem que tot està perdut, i que no té sentit estar de bon humor perquè no hi ha solució, ens posarem malalts.
Potser hem de canviar les perspectives de veure les coses. Tal vegada hem de pensar que no tot està perdut i que podem capgirar la situació.
Sense dubte ens hem de posar en joc. Hem de reaccionar de manera diferent i continuar buscant solucions.
Crec que si ens entreguem completament per canviar la sort, i si tenim el compromís i la fe del fet que podem amb tot, aquest tot el veurem d’una altra manera i podem donar matisos als colors que poden semblar apagats.
I per què ens desanimem amb molta facilitat?
Perquè a casa vam tenir un refent igual a com reaccionem.
Busqueu una estona per a vosaltres per a respirar i tornar enrere amb el temps. Recordeu quan vivíeu a casa amb les vostres famílies, potser en l’època que éreu petits. Hi ha un episodi que ús ve a la ment? Una notícia que va arribar a casa vostra, de la que us vàreu assabentar?
Em refereixo a qualsevol revelació o fet. Una separació, un dol, una festa, una feina, frases escoltades. Qualsevol cosa!
Quina va ser la resposta dels vostres pares o persona que per a vosaltres va ser un referent?
Doncs, amb les reaccions vistes i escoltades, podeu constatar si són les mateixes vostres d’ara? Si també vosaltres inconscientment reaccioneu de la mateixa manera, dieu les mateixes paraules, teniu les mateixes emocions i sentiments.
Sé que tot el que feu i dieu és impulsiu i automàtic en funció de les vostres creences, però a partir d’ara, feu l’esforç de pensar amb tot això i tenir reaccions diferents de les que esteu acostumats, sempre pensant que podeu modificar el resultat final.
Tant amb l’educació amb els vostres fills, com les relacions humanes (contestar a un veí, manera de treballar, obrir la ment en vers de temes inusuals, i així dient).
Si som responsables de les nostres accions i acceptem les conseqüències, sense tenir por del que pot passar, viurem d’una manera diferent.
Podem sentir la vida que vivim, en lloc de passar les hores perdent l’aquí i ara podem caminar amb el cap ben amunt, perquè som amos de les nostres vides i sabem les possibilitats que se’ns poden obrir i estem preparats a respondre a les futures situacions.
Recordeu, la vida és aprenentatge. Depèn de com decidim agafar-nos els temes (lliure albir), veurem i solucionarem la vida d’una manera o d’una altra: amb patiment o buscant solucions i posant a la butxaca una nova experiència.
Res té culpabilitat, res va malament.
Ens hem de mentalitzar d’envoltar-nos de bons pensaments i ser àgils per tenir una perspectiva diferent de la vida, per buscar alternatives que al millor, seran encertades.
Si ens acostumem a respirar i viure en funció dels nous recursos, haurem trobat la clau per fluir i viure plenament.
Eduqueu la ment, i els resultats seran espectaculars.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.