Què és el Reiki? I per a què serveix?
És l’Energia Universal que es dóna a través la imposició de les mans, sense tocar l’organisme. Rei: Energia Universal, Ki: Força Vital.
Òbviament, no és una tècnica reconeguda per la ciència. Ja sabem que tot el que no és demostrable, no pot tenir fonaments científics.
Qualsevol persona, sense distincions, pot donar i rebre aquesta Energia Universal.
Sempre ha existit. Però a finals de l’any 1800, Mikao Usui, doctor i sacerdot japonès, el va popularitzar com tècnica sanadora de cos, ment i esperit.
És absolutament natural, no té cap efecte secundari, millora l’equilibri de les persones, la seva salut i en cap cas empitjora la situació física de ningú.
Es pot practicar a persones, animals i plantes.
Vull recordar que tothom tenim el nostre camí i la nostra data de partida, perquè el que hagi de ser, serà: està en el nostre propòsit rebre-ho i donar-ho, com sanar o no.
Ha de tenir dos regles: que les persones decideixin demanar la sessió de Reiki per ser tractades i que s’ha de donar alguna cosa a canvi, sigui la que sigui, per valorar i adquirir el compromís necessari per poder sanar.
El Reiki té cinc principis:
– només avui no et preocupis,
– només avui no t’enfadis,
– només avui sigues amable i respecte a tothom,
– només avui fes la teva feina amb honestedat,
– només avui agraeix tot el que et dóna la vida.
És fàcil escriure aquestes cinc frases, però quan és de fàcil posar-les en pràctica, encara que sigui només avui i totes a la vegada?
El reiki treballa tots els xacres, els 7 vòrtexs energètics que envolten la línia imaginària interna que divideix els nostres cossos verticalment en 2 (la kundalini: la serpent que trobem a les icones de les farmàcies).
Com he mencionat al començament, tothom pot donar-lo i rebre-ho. Hi ha tècniques i sí, es pot aprendre. Però sóc de la idea que per a qualsevol cosa es necessita una predisposició natural, o un petit do.
Està clar que parlo a través de la meva experiència personal.
Quan tenia tretze anys vaig conèixer la persona meravellosa que seria la meva mestra d’iniciació en el món espiritual, avui en tinc quaranta-nou.
Una tarda de maig, en una ciutat a on regnava el sol, de sobte, en rebre la meva primera sessió de Reiki, es va posar a nevar. No hi ha explicació, però és el que va passar.
Aquest Àngel terrestre em va portar a un món màgic que mai a ningú havia pogut explicar, ni tant sol a la meva família, però ús asseguro que em va obrir un finestral a on vaig aprendre a descobrir-me a mi mateixa, a entendre el significat de la vida i a entendre tot el que em passava i les eines que tenia per fer front a les meves experiències.
Hi ha molt contingut per explicar, però relatiu al Reiki, ella em va traspassar aquest do perquè jo pogués practicar aquest coneixement.
Em portava en una habitació que li deia l’habitació del “Pare”. Entràvem sense sabates i em tombava en una llitera. Tot era de color blanc, hi havia espelmes, imatges peculiars, una llum natural i una energia espectacular que senties només entrar-hi. Estava en un pis de la casa, a la muntanya, a on només entraven persones que parlaven l’idioma de l’Amor. I tenia tota mena d’informacions que, avui en dia, tenen el seu significat.
Abans de començar la sessió fèiem una pregària, que jo només escoltava perquè era en japonès: Amatsu Norigoto. Agafava plena consciència, feia les reverències i les palmades i després, rebia estirada la Llum (el Reiki).
Després de tres sessions, ja podia donar-lo jo. Òbviament, he rebut moltíssimes sessions i moltíssimes informacions del món espiritual, però només el vaig practicar amb la família (i recordo que el meu pare, quan va començar a sentir que sense tocar-lo sentia formigues als peus, em va demanar que parés perquè li feia por). Sobretot el feia als meus fills quan dormien o a persones a distància o a través de fotos.
Avui en dia encara el practico i m’agrada que hi hagi persones que, tot i que en silenci, acceptin aquesta ajuda.
Us convido a que pugueu conèixer amb més profunditat el Reiki i el món espiritual en general, sempre vigilant a les persones que imparteixen cursos, xerrades, sessions, etc, perquè no tothom el pot fer amb l’amor que mereix aquest tema.
Espero poder despertar la curiositat i la voluntat de sanar per trobar el vostre equilibri i viure feliços.
Penso que els medicaments són “pegats” momentanis que no ens fan anar a les arrels dels problemes, per curar-los, abans que passin a ser crònics.
A partir d’ara, també podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.