És un dels set principis universals.
Tots hem sentit parlar del karma, però sabem el verdader significat?
De tots els principis, aquest és el més complex, interessant i difícil d’assimilar.
Amb en Dénis vam fer un curs molt interessant i, una de les classes la va dedicar només a parlar d’aquest gran misteri.
El karma és una paraula que deriva del sànscrit i significa: mal-camí. Quan parlen del bon karma, estem sentint un tren descarrilar perquè el karma sempre és “dolent”.
Es transforma en karma qualsevol acció que sigui acompanyada per una mala intenció. Tot allò que jo vull dir o fer, encara que sàpiga conscientment que perjudicarà algú, es transmutarà en karma. Amb el temps infinit, abans o després la vida em farà passar pel mateix dolor que vaig provocar conscientment a una altra persona. Per què infinit? Perquè el karma no té caducitat: Si no és en aquesta vida, serà en una o unes altres, fins que la meva ànima comprengui la peça d’aprenentatge que li falta.
Vam parlar de xacres i vam dir que són set: els primers tres terrenals (com el cos físic neixen i moren a la terra: sacre, del placer i l’ego), el quart, el de l’amor, que fa de pont (uneix els tres terrenals als tres espirituals, gola, tercer ull i corona) i els tres espirituals que acompanyen l’ànima durant tot el seu aprenentatge.
El karma té origen d’un Ego en desequilibri. Recordeu quan vam parlar de l’Ego. Doncs, quan no estem bé amb nosaltres mateixos, quan no ens acceptem com som, no trobem el nostre lloc i camí de vida, tota aquesta confusió emocional, ens porta a actuar amb desamor: la ira, la ràbia, la culpa, l’enveja, la cobdicia, etc. ens fan realitzar actes intencionats a perjudicar les persones que ens remouen situacions no resoltes dins nostre.
Quan amb la nostra mala intenció, provoquem patiment a una altra persona amb totes les conseqüències que comporta, la vida mateixa (no coneixem el temps de tornada perquè el karma es mostri davant nostre), crearà una situació perquè la persona que s’ha creat el karma passi pel sentiment perjudicial que va provocar amb la finalitat que aprengui la lliçó.
El karma ens el creem nosaltres. Mai hem d’actuar amb mala intenció perquè el resultat només és contra nosaltres mateixos. Hi ha un refrany estranger molt simpàtic que diu: “qui al cel escup, a la cara li cau!”.
És molt fàcil crear karma! Perquè sovint sentim ràbia del que ens han fet o dit (també de la injustícia vers d’altres) o simplement perquè tenim por que algú ens robi el nostre lloc: de feina, amb la parella i molts més casos, tot i que hi ha matisos en les històries i no totes tenen el mateix significat.
A la base de tot hi ha, sense dubte, la Por. La por, aquesta absència d’amor. Poca confiança, o gens, que tenim vers nosaltres mateixos. Aquest monstre invisible als ulls amb el gran poder que li atorguem de destruir la nostra força interior, perquè ens ho van ensenyar, perquè la TV ens ajuda a reforçar-ho, perquè la societat ens porta a seguir engegantint aquest missatge devastador!
Quan diem: per què em passa això? Potser hem fet alguna cosa incorrecta? No cal que hagi estat en aquesta vida! Quan diuen: però si és una bona persona, si no ha fet mal a ningú, si només treballa… Alguna cosa hi ha perquè aquesta persona hagi d’aprendre de les seves accions passades i, està clar, que no podem recordar les altres vides.
Però sí que podem recordar-nos de passar a gust les 24 hores de cada dia. Contestem adequadament a tothom, sense ofendre, sense posar en ridícul ningú (sense fer bullying), deixeu la feina ben feta, actueu amb responsabilitat i amor vers totes les persones (de família, companys de feina, veïns, coneguts…), no jutgem, no critiquem, no etiquetem. Canviem la nostra manera de viure!
Que curiós que tot allò que hem après només serveix per enfonsar-nos.
Recordeu: l’Univers és meravellós, és bondadós, és infinit, és just i, res és impossible per ELL!!! Tot, sempre absolutament tot, va al seu lloc per una raó. L’Univers és ordre, és equilibri! I ningú podem escapar de les seves lleis. És part de la naturalesa còsmica que, amb les seves normes, fa que tot sigui com ha de ser. Per a mi són meravelloses aquestes paraules.
Pareu-vos a pensar a les experiències de la vostra vida, les que podeu reconèixer com equilibrades, les que podeu entendre que el que heu fet viure a alguna persona, l’heu hagut d’equilibrar dins vostre!
Tot el que hagi de ser, serà! Traiem la gelosia de la nostra llista de valors, afegim la seguretat, les ganes de fer, d’evolucionar, d’aprendre dels altres. Si ens molesta un company de feina, seguim pel nostre camí i fluïm amb la vida. Entenem d’on neix aquest sentiment. Captem a quina època de la nostra vida ens hem empassat unes males paraules, un gest inoportú, un acte desagradable. Trobarem les respostes que, malgrat que siguin doloroses, seran la nostra cura!
Per això aconsello de fer teràpia emocional. Heu de buidar tot el que en el vostre interior estigui podrit. Heu de plorar fins que acabeu les llàgrimes, heu de reconèixer el dolor, tornar-ho a sentir, acceptar-ho i perdonar.
Només així podreu trobar la llibertat. Si no us allibereu, mai trobareu un equilibri adequat per viure feliços.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.