Sí, a la vida tot és qüestió de gratitud i d’actitud i aquesta última, ve dels pensaments positius i de les ganes de canviar el nostre món.
Quan comencem el nostre dia i obrim els ulls al matí, que és el primer que diem? Doncs jo: “Bon dia, Univers. Gràcies per aquesta nova jornada, per donar-me la possibilitat de ser millor que ahir. Gràcies a aquest coixí i aquest matalàs per haver descansat prou i a gust. Gràcies als meus òrgans per seguir funcionant i gràcies al meu cor per batre encara, per gaudir d’un nou dia sí, perquè aquest serà espectacular. Gràcies per la persona que es desperta al meu costat que, tot i que ser diferents, som un el mestre de l’altre”.
M’estiro i faig unes quantes respiracions lentes i profundes. M’aixeco i bec aigua. Amb el meu cafè surto a la meva tereseta i escolto els ocellets. Miro el cel i els arbres endavant meu que omplen la meva mirada. Aquests grans arbustos es preparen per a l’hivern i ja comencen a perdre les seves fulles daurades, que completen així el seu cicle de vida.
Només penso a ser agraïda a la vida per al que sóc i per al que tinc i, començo el dia amb alegria, amb harmonia, amb pau. Sé que aquestes paraules sonen elementals, però per aquesta mateixa raó les donem per suposat i mai ens parem a pensar que gràcies a aquesta màquina fantàstica que és el nostre cos, podem gaudir de tot el que ens envolta. Semblem robots. Ens aixequem i vivim una vida rutinària i moltes vegades també pensem que és avorrida. Quants de vosaltres es lleven i diuen: “uuufff… Un altre dia, sempre igual, res mai canvia, quin pes, quina monotonia…”
Com ja vaig dir, una persona espiritual no és una persona que prega tot el dia i viu per adorar algú! La persona equilibrada i feliç, és aquella que sap que cada moment és especial. Sabeu que desprenen il·lusió contagiarem tots els que trobin per al nostre camí i que regalant somriures, dolçor, respecte i qualsevol actitud positiva, és el que sempre recollirem? Està clar que hi ha entrebancs, però a tot hi ha solució! Només ens hem de concentrar en la solució i no en el problema. Si sempre veiem el got mig ple, sempre trobarem el camí adequat i, quan més bona actitud tindrem, quan més ràpid serà la seva resolució.
Cal un llenguatge apropiat, positiu, amb un to content. També una mica de bogeria ajuda. Doncs només ens pot beneficiar: cantar, ballar i riure. Mary Poppins ho deia cantant: “amb una mica de sucre, la pastilla baixa!” Quina cosa dolenta fem si ens tornem nens i busquem la il·lusió perduda i la màgia de veure amb els ulls del cor?
Quan vaig per al carrer, observo molt la gent, no us passa? Mireu a on apunten els seus ulls, fixeu-vos en la seva expressió, en la boca rígida, en el rostre trist. Sí que hi ha moments de tot, però en general, el caràcter ha de ser joiós. I quines paraules diem quan contestem a: “Com estàs? – Anem fent!”, corbant l’esquena i mirant el terra… Doncs no! Aixequem el cap, mirem amunt, obrim l’esquena, obrim els pulmons amb un: “hola bon dia, tot va bé, avui és un dia fantàstic!”
Si estem nerviosos, respirem profundament. Si estem tristos, respirem profundament. Si estem enfadats, respirem profundament. Si tenim ràbia, respirem profundament. Qualsevol emoció que arribi de sobte, que ens provoqui dolor, mal humor i tot el que el nostre cor i la nostra anima reconeguin com intrús que no ha d’entrar en la nostra alta vibració, RESPIREM PROFUNDAMENT! Reconeixem aquesta emoció, sentim-la, acceptem-la, donem-li les gràcies per ensenyar-nos el que necessitàvem saber i, acomiadem-nos d’ella amb AMOR.
Mai em cansaré de recordar-vos: quan ens trobem endavant d’una experiència poc agradable, sigui de la magnitud que sigui, respirem i demanem-nos: “per quina raó he de passar per aquesta situació”? Que n’he d’aprendre? Com diu en Denis: ” Quin és el llibre que falta a la meva llibreria (paciència, alegria, bondat, amabilitat, tolerància, amor…?). Com veieu tots són noms positius i que moltes vegades els integrem al revés: ira, enveja, avarícia, arrogància, hipocresia … Ens sonen??? Quantes vegades ho fem amb: el cap, el company de feina, el veí, el germà, la sogra, els pares, l’exparella…
Analitzeu el vostre dia i indagueu quantes vegades heu sentit aquests sentiments. Poseu tot en una balança i a veure si sols podeu dir: potser és hora de canviar! Doncs RESPIREU A FONS, res té importància, més de la que li donem a tot. Estem aquí de pas i només per evolucionar la nostra ànima. No per tenir el millor cotxe, la millor casa, la millor feina, el compte amb més zeros, etc. Si no per trobar la nostra PAU. Us imagineu viure, per al la major part del temps, en harmonia amb el TOT? Sabeu com milloren: la nostra salut, les nostres relacions i per descomptat la nostra VIDA.
Doncs, comencem les nostres jornades de manera diferent. Anem per als carrers amb esperit joiós, parlem amb la gent amb alegria, utilitzem un llenguatge que desprengui il·lusió, deixem de dir que tot va malament, que és negre, deixem de queixar-nos per tot. Mirem aquest got mig ple!
Quan en una habitació hi ha foscor, que és el primer que fem? Encenem la llum. I la llum és energia. Encenem la llum en els nostres cors, en les nostres ànimes, en la nostra cara i cada dia fen això, us asseguro: tot es transformarà! I aquells objectius que tant desitjàvem, els assolirem amb l’esforç d’un treball personal constant, es tracta de fer de tots aquests consells un HÀBIT.
És qüestió de voluntat, de gratitud i sobretot d’actitud, aquelles ganes que hi poseu quan voleu alguna cosa amb força i a tota costa, que us empenta i us fa trobar l’energia per “moure muntanyes”.
NAMASTE
🌻Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.