Ara que falta un mes per les Festes i comencem a planificar-les, sé que hi ha molta gent que té vers el Nadal un sentiment d’hostilitat, odi, amagat darrere d’una falsa indiferència. Estic segura que quan s’arriba a voler “passar” de Nadal és perquè hi ha hagut una experiència que ens va portar a omplir els nostres ulls de llàgrimes, formant petits rius que van il·luminar les nostres galtes, desembocant en els nostres llavis provocant un gust amarg al dia a dia que, encara no ha après a conviure amb un record que va marcar les nostres vides i no ens deixa acceptar el nostre present.
Tothom hem passat per moments poc agradables, per situacions que voldríem esborrar de la nostra memòria. Hi ha qui va perdre una persona molt estimada, qui una feina, qui la salut, qui una parella i moltes més terrorífiques circumstàncies que d’una manera o altra ens van tocar tan fort les emocions que ens van portar a forçar l’anul·lació de la paraula AMOR, ens va forçar a eliminar: la IL·LUSIÓ, la JOIA, la MÀGIA d’aquesta gran festa que és Nadal.
També la meva vida haestat un succeir de fets tan fantàstics, i tristos a la vegada, però, mai he perdut i abandonat el meu esperit nadalenc! Sempre he cregut i crec que el que ens fa sentir el Nadal, no hi ha cap festa de l’any que ens provoqui les mateixes sensacions. Per què ens imposem de no fer sortir el nen que tenim dins? Per què ens obliguem a deixar de sentir exaltació per la seva màgia? Per què hem de deixar de creure que tot és possible, que hi ha una força interior que ens empenta a tirar endavant els nostres somnis? Nadal ens regala tot això.
El que hem de fer, sobretot ara, en aquests moments de soledat, de temps dosos dels quals mai hauríem dit poder passar, hem de fer coalició amb el nostre interior i treure el valor de sentir-nos vius, de viure el nostre dia a dia com un regal i creure que hi ha la llum al final del túnel que ens rodejarà de pau, de condicions noves, inesperades. Però li hem de donar aquell impuls que hem perdut, aquell coratge, aquella energia que tenim enterrada i que tampoc la societat ens permet de portar a llum tota la grandesa de l’amor que tenim dins!
Agafeu i enceneu llumetes, mireu els petits objectes de Nadal, els arbres, els pessebres, les pel·lícules, les cançons i animeu-vos a sentir el Nadal i quedeu-vos amb aquests sentiments tot l’any!
Per a mi és fantàstic i se’m posa la pell de gallina de l’emoció només de pensar en tot això!
Tanco els ulls, respiro i percebo la joia de la festa, l’amor per la vida, la intensitat de voler fer realitat els meus desitjos!
De la meva família sempre he estat l’única a tenir un fort impuls vers els meus sentiments i a expressar-los sense la mínima por. Vaig sentir moltes vegades: això no es diu, això no es fa i en poques ocasions “que és el que de veritat vols, que sent el teu cor”. Doncs és exactament el que vull inculcar a qui m’escolta: dieu SEMPRE el que penseu, el que sentiu, amb educació mai fallen les paraules del cor, sempre ens farà prendre la millor decisió! Aquella decisió que ens farà feliços i ens mantindrà lluny de les malalties físiques i, amb el temps, podem ser amos d’una vida digna de ser viscuda perquè ja no tindrem qui ens manipula, si no descobrim l’espurna que en l’Univers hi ha abundància de tot per a tothom.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.