La matinada del 23 al 24 de juny és una de les nits més especials de l’any, unes hores en què la màgia i les tradicions es combinen per donar lloc a una celebració que simbolitza el culte al sol i que segueix els cicles de la naturalesa. D’origen pagà, i relacionada amb el solstici d’estiu a l’hemisferi nord, amb el pas dels segles es va cristianitzar i esdevingué una festa dedicada a sant Joan. A casa nostra, és una de les festes més esperades tot i que també es celebra a d’altres països com ara Noruega, Suècia, Regne Unit, Finlàndia, Brasil, Xile, Veneçuela, Bolívia i Perú. Arreu, ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i d’altres rituals màgics.
Una de les obres que millor explica, amb un llenguatge ric i molt poètic, totes aquestes tradicions i rituals de la nit més màgica de l’any és Llegendes de nit, del begurenc Miquel Martín i Serra, publicada per Edicions Sidillà el 2019. Aquesta obra, il·lustrada per David Granato, està dedicada a 3 moments de l’any especialment propicis per a les llegendes, Tots Sants, Nadal i Cap d’Any i, com no podia ser d’una altra manera, Sant Joan. A la part que ens ocupa, se’ns parla de les fogueres, de bruixots, d’éssers fabulosos com les sirenes de l’Empordà, de gambutzins i de tota mena d’animals i bestioles; a més d’encanteris, sortilegis i malediccions. Aquest any, lluny de les aglomeracions i les típiques revetlles, podem dedicar-nos a explorar aquestes llegendes que ens expliquen històries tal vegada oblidades, però que ens conviden a somniar i a traslladar-nos a una època en què la realitat es confegia al gust de cadascú segons les seves creences.
Tampoc no pot faltar-vos una bona banda sonora si és que us agrada llegir i escoltar música alhora. Somni d’una nit d’estiu de Felix Mendelssohn (1809-1847), escrita en diferents moments de la vida del compositor, entre el 1826, quan va estrenar l’obertura, i el 1842, any de l’estrena de la música incidental, que inclou la famosa “Marxa nupcial”, va ser composada especialment per a una producció de l’obra de teatre de Shakespeare coneguda amb el mateix títol. Si bé hom podria pensar que la peça teatral pot fer referència a qualsevol nit d’estiu, no és el cas perquè l’obra de Shakespeare hauria de traduir-se, sent fidels al seu significat literal, com Somni de la nit de Sant Joan, atès que a la tradició anglosaxona la nit del 23 de juny s’anomena Midsummer, d’aquí que l’obra, que va ser escrita al voltant del 1595, es tituli A Midsummer’s Night Dream. L’obra de Mendelssohn ha estat qualificada com a “música fugissera per al món fugisser dels somnis”en què les corredisses de les fades s’expandeixen, veloces i efímeres per tota l’obertura. Aquí en teniu una mostra.
L’obra de Shakespeare, per la seva banda, és una peça teatral inclosa dintre de les comèdies de l’autor en què preval de forma extrema el sentir del Shakespeare menys tràgic que aposta per un destí de felicitat generalitzada, d’harmonia universal restablerta, salvada i fins i tot millorada després d’un seguit d’embolics i malentesos que tenen lloc a un bosc màgic, ple de fades i d’altres personatges fantàstics que interactuen amb personatges reals i un grup de còmics, fent honor a la tradició shakespeariana d’oferir “teatre dins del teatre”.
Uns anys més tard, al 1631, Lope de Vega, un dels autors més prolífics i reconeguts de tots els temps en llengua castellana, publicava La noche de San Juan, comèdia de capa i espasa amb les típiques intrigues de l’aristocràcia i l’alta burgesia sempre de caire còmic i amorós, sense venjances sagnants. L’obra representa una metàfora de la transgressió de les convencions, un viatge cap a allò prohibit, a les passions, per acabar tornant a la normalitat, i totes aquestes alegries, llicències, entremaliadures i esdeveniments es produeixen la mateixa nit. Per tant, veiem que té una clara similitud amb l’obra de Shakespeare.
De fet, hi ha exemples incomptables de la petjada que aquesta festivitat ha deixat en diverses tradicions literàries, a banda de les dues esmentades, perquè també tenim La nit de Sant Joan, del gran dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906) i La senyoreta Júlia d’August Strindberg, obra naturalista del 1888 que transcorre a la nit de Sant Joan, dos exemples de la gran importància que el Midsommer té també a la cultura escandinava.
En el terreny cinematogràfic, l’obra de Shakespeare té nombroses versions, d’entre les quals potser la més famosa sigui la del 1999, dirigida per Michael Hoffman i protagonitzada per Rupert Everett, Michelle Pfeiffer i Kevin Kline, entre d’altres estrelles de Hollywood.
Continuant amb la tradició escandinava, Ingmar Bergman (1918-2007) un dels millors cineastes del segle XX, va dirigir Somriures d’una nit d’estiu el 1955, pel·lícula que, novament, és una comèdia dramàtica d’intrigues amoroses en què part de l’acció transcorre la nit de Sant Joan.
Aquest film va servir d’inspiració a Woody Allen per escriure i dirigir La comèdia sexual d’una nit d’estiu, estrenada el 1982, la banda sonora de la qual inclou, sobretot, peces de Mendelssohn.
Així doncs, quan queden poques hores per al capvespre, deixem-nos sorprendre per tot allò que aquesta nit màgica es digni a obsequiar-nos i, si no és del nostre gust, de ben segur que alguna foguera tindrem a mà per desfer-nos-en.
