– “Aquí, ara, de què teniu por?”
– “DE RES!!!”
Aquesta és la raó de veritat del perquè hem de viure només en el present. Perquè en el present, mai tenim por de res.
Que són el passat i el futur?
El passat és el conjunt d’experiències viscudes que, el nostre cervell pot RECORDAR.
El futur…no existeix, encara no ha passat i, qui sap si el viurem! Per què pensar-hi!
Doncs, deixem de viure amb el passat al cap perquè, l’única cosa que ens aportarà, és seguir repetint una vida de dolor. Si vivim de records i, concentrem l’energia en allò en el que ens va fer patir, produirem amb molta més força els mateixos sentiments inharmònics i, tornarem a reproduir les mateixes situacions. Podem canviar de ciutat, de parella, d’amics, d’entorn però, per l’Univers serà igual, perquè seguirem trobant persones que ens provocaran el mateix dolor multiplicat, fins que ens apropiarem d’aquell valor que ens falta.
Quan vaig començar a integrar l’espiritualitat, en vaig fer la meva filosofia de vida.
Sembla molt simple o massa elemental però, tot el que vaig fer, ni m’ha costat diners, ni molt d’esforç, només agafar l’hàbit.
Potser el que em va ajudar, va ser la meva “tendre” edat. Sí, perquè als adults, els hi costa més canviar els seus costums i aplicar alguna cosa tan bàsica, com les coses simples.
Heu pensat mai d’obrir els ulls al matí encara sota els llençols, i donar gràcies al vostre llit per fer-vos descansar, a les vostres cèl·lules per funcionar tan bé que podeu viure sans, al vostre cor per seguir bategant? Dutxar-vos i donar gràcies a l’aigua per netejar-vos i demanar a l’Univers que netegi la vostra ànima tal com l’aigua neteja el vostre cos?
Estic segura que per la majoria de vosaltres només són ximpleries i que la majoria tampoc hi pensa quan, suposadament, vivim el dia a dia.
Només tenim pressa, ens aixequem i ja pensem en les coses a fer, a com viurem el dia i avancem els pensaments i les hores que tenim al davant i, li donem l’energia equivocada que crearà la nostra realitat no desitjada.
Els convido a PARAR a RESPIRAR amb consciència i a viure només el que esteu fent.
Potser podem entendre la necessitat que té l’ésser humà en aquests moments, de fer un esforç per ser millor persona i construir una vida millor. Equilibrant el nostre Ego, respectant que tothom tenim el mateix dret de ser feliços i tenint una autoestima molt alta, que ens faci brillar com persones.
Vosaltres mateixos us beneficiareu, les persones del nostre voltant també, i la vostra vida en general.
Si no us agrada el que viviu, canvieu els vostres pensaments, perquè vol dir que el que esteu projectant ara, el vàreu crear fa temps amb pensaments inharmònics:
“Tinc una entrevista: estic segur de què no m agafaran! Tinc una cita: segur que li agradarà més el seu amic de tota la vida! Tinc factures per pagar: estic segura de què no arribaré! Tinc un cotxe nou: amb la sort que tinc, demà anant al pícnic, faré malbé les rodes!!”
TOT AIXÒ PERJUDICA!!! I a la llarga, entrareu en un vòrtex de malestar, de desgràcies, que només vosaltres esteu atraient i, del que només vosaltres podeu trobar la força per sortir-ne.
Quan anem a dormir a la nit:
-donem gràcies pel dia viscut i les experiències que, podem millorar perquè reconeixem que hi ha coses que no són del tot correctes. Però, sense parlar-nos malament, sense dir-nos: “que tontorrona que he estat”, etc.
– visualitzo un rellotge amb l’hora en què em desperto demà i, amb bons pensaments VERS TOTHOM, m’adormo.
Al matí:
– només obrint els ulls, dono les gràcies per poder viure un nou dia i, faig els passos aconsellats en les anteriors frases.
– em paro davant un mirall i em dic: “TE AMO y te accepto tal y como eres! Mereces lo mejor y abro mis brazos para recibir cada abundáncia que el Universo me va a entregar!”Això, puja una energia al cos que és incalculable.
– somric la major part del dia. Surto de casa i dono el bon dia a tothom, també a la gent que em creuo pel carrer.
– tracto les persones amb amor, com m’agrada que em tractin.
– els meus gestos són serens, sense crits i sense colpejar res.
– si tinc nervis, acaricio qualsevol objecte (taula, cadira, llibre, paret…), això em permet invertit les energies i em tranquil·litza.
I, QUALSEVOL COSA PASSI d’increïble o de desagradable, em faig la següent pregunta: “PARA QUÉ” passo per això: Què he d’aprendre:
Tota resposta et dóna un “para qué”.
“Para” aprendre a valorar-me, “para” aprendre a dir que no, “para” veure el desagradable que sóc “para” no ser com el o ella, “para” saber el que vull, “para” aprendre a amar i, seguiríem a l’infinit…
Tothom som el reflex de tothom. Tothom destapa el que hi ha dins nostre.
Tothom som mestres i víctimes. A vegades ensenyem, a vegades ens empassem el que ens toca.
El que és veritat és que tothom som persones espectaculars i úniques. Només cal entrar dins nostra i extreure el que tenim adormit per la raó que sigui.
Som AMOR, que la por i les creences han transformat en el que som.
Busquem aquest amor i deixem que impregni les nostres vides.
Si el canvi comença de nosaltres mateixos, tot el món canviarà.
L’AMOR, POT AMB TOT!!!
Visquem l’aquí i l’ara i, traiem la “basura de nuestra mente” i, deixem fluir que, és el contrari de resistir.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.