Enfrontem correctament el confinament i la crisi de la Covid-19?

Aquest divendres hem conversat a les xarxes socials amb Anna Agustí Valls que té la seva consulta a Platja d’Aro. Amb la col·laboració dels nostres oients i lectors, li hem plantejat aquestes qüestions.

• Quines són les principals afectacions emocionals d’un confinament com aquest?

L’aïllament, sobretot en persones que viuen soles i també en les que visquin acompanyades i que no rebin el degut suport, pot derivar en sentiments de solitud, angoixa, apatia, estrès, tristesa -inclús pot acabar desencadenant depressió-, consum abusiu de fàrmacs o d’alcohol, problemes d’insomni, trastorns alimentaris, conductes addictives com el joc en línia, els videojocs…

Tant el confinament com l’aïllament en definitiva, si no es gestionen correctament, poden desencadenar patologies en persones que fins ara havien estat asimptomàtiques. També pot provocar recaigudes o agreujaments en persones que s’estaven tractant prèviament a la declaració de l’estat d’alarma si descuiden el degut seguiment. Per això és vital davant aquesta pandèmia cuidar la salut mental tant com la física.

• Possiblement una de les coses que més ens neguiteja és no saber com acabarà. Com hauríem d’afrontar el fet que la durada d’aquesta crisi és incerta?

Rebre el suport en forma d’escolta activa de les persones amb qui estem confinades i en línia de les persones a qui estimem pot ajudar a fer una primera contenció i expressió de les emocions. És d’utilitat compartir, això sí, sempre que sigui una estona concreta al dia.

Hem d’evitar que tots els nostres contactes socials i converses girin únicament al voltat d’aquest tema. Parlar massa d’un problema alleugereix en un primer moment però els psicòlegs sabem que si ho fem massa, l’alimenta.

Si la preocupació al voltant de la Covid 19 centra totes les nostres converses i pensaments, sentim un malestar general que no millora amb el pas dels dies i comencem a veure que tenim dificultats per continuar amb el nostre dia a dia, cal demanar ajuda psicològica.

• Quines activitats podem desenvolupar a casa per mantenir un equilibri emocional?

Mantenir una rutina és clau. Jo et diria: Dutxa’t cada dia i abandona el pijama, vesteix-te com si anessis a sortir. Això et conduirà a obtenir l’energia necessària per afrontar el dia. Hauríem d’estructurar cada dia. Clar que hem de ser flexibles i, si no ho aconseguim fer estrictament, no passa res (hem de practicar l’autocompassió) però la rutina és beneficiosa tant per adults com per infants, ja que ens dota d’ordre i de propòsit. Podem fer-la més estricta entre setmana i més relaxada el cap de setmana.

La que proposo ha de tenir les següents parts: Destina una estona per a treballar/ teletreballar /desenvolupar alguna activitat o coneixement nou, una altra a la vida social en línia, una altra a l’oci i una altra estona per moure’t i mantenir-te actiu. La idea és preservar uns hàbits els més semblants a la teva vida abans del confinament, i si pots recuperar-ne alguns de sans millor que millor. Per exemple: Pots aprofitar per recuperar aficions abandonades, descobrir noves receptes de cuina, destinar temps a cuinar sa…

• Creus que costarà anímicament tornar a la normalitat donat tota la crisi que estem vivint i les preocupacions que ha generat, o les ganes de trencar aquesta situació o transformarà en eufòria en alguns casos, s’ha de treballar per equilibrar aquestes emocions?

Caldrà anar veient com cadascú individualment podrà actuar quan acabi el confinament. Hi ha moltes persones que ara ja manifesten que tenen moltes ganes de reprendre l’activitat social i projecten què faran quan puguin tornar a sortir de casa… D’altres que ho preveuen fer amb certa por i que creuen que anirem tots amb mascareta tot el dia…

El que sí que és cert que individualment hi haurà canvis i crec que en l’àmbit social també. Hi haurà un abans i un després. Aquesta experiència ens canviarà a tots. Dependrà de l’actitud amb la qual ho pugui prendre cadascú.

• Perquè molta gent cerca culpables, o creu en teories conspiratives. És correcte descarregar la frustració en tercers?

Sempre la humanitat ha buscat explicar, ben sovint desafiant a la ciència, els fets pels quals no ha trobat explicació. Ara bé dit això, el que sí que tens tota la raó és que hi va haver moltes persones, potser més els primers dies que ara, que van reaccionar buscant canalitzar la disconformitat i l’enfado per la situació buscant culpables. Necessitaven descarregar la ira, amb algú, amb qui fos davant una situació tan colpidora. Necessitaven treure-ho. El que deien alguns mitjans sonava aterridor, alguns inclús utilitzen i segueixen utilitzant un llenguatge propi de guerra! Hi pot haver alguna cosa més amenaçant? Ens treien el més preuat avui dia: la llibertat i la seguretat. És totalment comprensible estar enfadats.

Buscar i trobar un culpable ens ajuda en un primer moment a canalitzar el dol quan ens donen una mala notícia. El desitjable és no quedar-se aquí en aquesta emoció. Ha d’anar fluint i hem de transitar a les altres etapes del dol per tal d’elaborar-lo. I cal demanar ajuda professional si ens encallem en alguna fase, ja que un dol si es complica i passa el temps s’estanca, es cronifica i poden aparèixer patologies.

• Amb quina freqüència recomanaria estar al cas de les notícies actualment?

En relació amb la freqüència de la connexió amb les notícies la regla general és evitar la sobre informació. En corre molta tant pels mitjans de comunicació, grups de WhatsApp, xarxes socials… Cal escollir un o dos mitjans de comunicació oficials i informar-se tan sols per allà un parell de vegades al dia com a màxim. Aquesta és la meva recomanació. Practicar la ignorància selectiva serà molt útil en aquests moments.

• Podem fer algun exercici que ens pugui ajudar en aquells moments de descontrol d’ansietat o de pors que ens poden envair aquests dies… quan notem que ens envaeixen aquestes emocions negatives i no les podem controlar, i que no tenim l’opció de sortir o de quedar amb algú?

Un exercici que pot fer tothom per posar a ratlla els pensaments irracionals que ens poden assetjar aquests dies és: 1/ Fer-te conscient dels pensaments que et generen por i ansietat 2/ Preguntar-te si aquests pensaments són una realitat objectiva 3/ Tens proves de si aquest pensament és fals? 4/ Si es materialitza aquest pensament, què és el pitjor que et podria passar? 5/ Tenir-lo constantment millora la meva vida? Una vegada racionalitzat el pensament, descarta’l si la resposta a la pregunta és NO.

• Per acabar, que hem de potenciar i que cal evitar per trobar-nos millor?

Crec que hem d’aprofitar per promoure la salut física i emocional i l’autocura. Aprofitar per descobrir nous hàbits, nous coneixements, destinar temps allò que sempre trobàvem excuses per no fer ja fos dedicar temps a la família, estar amb els fills, fer aquell curs en línia que sempre volíem fer, fer endreça a casa… El confinament obre la porta a la reflexió i a l’oportunitat de “fer poda”.

Ara és un temps magnífic per reflexionar sobre què és l’essencial a la nostra vida i desprendre’ns del que no. Poden ser tant objectes materials que tenim a casa que acumulem i acumulem i que fa temps que no utilitzem, com d’adonar-se quines relacions, persones o hàbits que teníem automatitzats ja no volem més a la nostra vida. Fer “dissabte” emocional.
Evitar hem d’evitar l’autoexigència i practicar l’autocompassió. Aquests dies ja estan essent prou repte per a cadascú de nosaltres.