Tinc molt presents en el cor els dies que vaig passar amb el meu àngel disfressat de persona: la Lina. Cada paraula i ensenyança que vaig aprendre, les tinc gravades com tatuatges en el meu interior.
Era una persona tan especial que no podia estar en presència de qualsevol persona. Tenia una energia tan alta i subtil, que les persones de baixa vibració no les podia tenir al seu costat. Per això al marit li va estranyar molt que volgués venir a casa nostra a fer un cafè. Un cafè que mai es va prendre, perquè tampoc en podia beure.
Mai he sabut que va dir el seu marit per justificar-la del fet que no es va ajuntar amb tota la meva família, sinó que es va quedar sola amb mi en una altra habitació.
Era una dona petita, a l’aparença fràgil i molt dolça. Sempre era present per a tots els seus fills espirituals, com ella deia.
Tenia una veu bucòlica, amb la que sempre pronunciava frases d’empenta per assolir una vida agradable. Tenia una mirada profunda que sempre sabia com arribar al teu cor sense cohibir-te.
Amb els seus ulls blaus accentuats amb una ratlla negra, cabells blancs, llavis de rosa pintats i molt coqueta amb una rialla fixa en el seu rostre brillant, de pell molt clareta i que sempre deia a tothom: «piiiiccolo, cuuuciolo», era simplement una presència amb la qual rebies tranquil·litat i benestar general a l’instant. Et senties còmode parlant. Podies expressar-te sempre com tu eres i el que senties. Era com respirar a pulmons plens un aire genuí i fresc, viure l’aquí i ara.
Era impossible tenir emocions i sentiments contraris a ella. Absolutament impossible.
Només regnava pau i sentir-se bé al seu costat. Per a mi era màgia.
Un lloc a on sempre podia refugiar-me. Entre la dansa, la màxima expressió artística per a mi i la Lina, jo estava sempre curada de totes aquelles baixes energies que s’apoderaven de mi durant les vint-i-quatre hores.
Sempre em deia: «perdona, perquè el perdó és la teva alliberació. Si vols trobar la teva felicitat, has de deixar anar tots els sentiments d’odi, d’ira, de culpa. El perdó allibera una persona i la fa lliure».
Les persones no et fan coses. Les persones et mostren el que tens en el teu interior. Ama-les i dona’ls amor i alegria.
Abans de sortir al carrer, posa’t en un ou daurat. També pots envoltar en aquest ou totes les persones que vulguis, perquè estiguin protegides tot el dia.
Dona gràcies a la terra que aguanta tots els teus passos. Envia amor al món, a la Terra.
Dona gràcies al teu cos per ser una màquina perfecta. Per a funcionar automàticament sense que tu te’n recordis de fer-ho.
Dona les gràcies per haver-te despertat també en aquest nou dia, per ser una persona millor que ahir.
I al llit per haver-te fet descansar.
Menja pausadament i menja també per a mi, que tinc el menjar restringit. Menjaré a través de tu. Gaudeix de cada àpat i escolta el teu cos, sempre!
Quan cuines, gira els aliments a l’olla amb amor i alegria. La recepta sortirà exquisida.
Beu molta aigua i mentre la ingereixes, demana-li que et netegi totes les impuritats. Parla amb les teves cèl·lules i agraeix-los que estiguin sanes.
Evita l’alcohol, perquè és tòxic. Només perjudica els òrgans i la ment i l’ànima.
Que el teu cos sigui el teu temple: respecta’l!
Riu la major part del temps i només busca solucions, perquè sempre n’hi ha.
Pensa el que et fa feliç i busca dins teu les respostes que l’ànima et doni.
Sigues forta, valenta, pacient. Tot arriba i, si no arriba és perquè no ha d’arribar. La vida ens dona el que necessitem, i tu tries com vols viure totes les experiències, si amb bona actitud o energies denses i baixes.
No et perdis en criticar, en jutjar. De res serveix per elevar el teu estat d’ànim, la teva evolució i la teva energia.
Tots tenim el nostre camí i els nostres temps.
Tots som aquí per aprendre en aquest gran viatge que és la vida.
Perquè la vida és un viatge compartit d’ànimes, que venim a treballar tot el que queda irresolt en altres vides. Tot és tremendament holístic, part d’un tot i espiritual, que té a veure amb sentir i no tenir.
Creieu que totes aquestes paraules podia haver-les manifestat a partir del 1985, per fer pensar la gent?
Jo vaig fer-ne un tresor de tot això.
Espero que dia darrere dia i pas a pas, també tots vosaltres pugueu arrelar aquests suggeriments per trobar les respostes que busqueu en el lloc adequat. Perquè cada resolució i conclusió està només dins nostre.
Vindreu?
També vull convidar-vos a participar en aquesta activitat!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.