Aquesta setmana necessito compartir amb vosaltres un missatge que m’han enviat per whatsapp.
«Des del 8 d’agost estic al llit. L’esquena va malament i va per llarg.
M’he apartat una mica d’aquest món emocional.
Em feien escoltar àudios que encara empitjoraven el meu estat.
Ara amb la fisioteràpia i paciència lluitaré per sortir-ne.
Vaig connectar molt amb tu per ser com ets.
No vull que et molestis amb mi per les meves paraules.
No sé ser hipòcrita, dic el que sento.
El que tinc no és mal de l’ànima, és mal d’esquena, que té molta artrosi a la part lumbar.
Tinc dues vèrtebres enganxades que piquen un nervi. Tinc grau dos del canal estret, és cap al sacre.
Tot el que tinc és l’esquena feta una… L’ànima no té res a veure. Tinc artrosis generatives.
Ja porto dues pròtesis. Vol dir que he passat tres cops per quiròfan.
Tinc un tendó trencat i operat i tornat a trencar. Artrosis a dos dits.
Ara la ment la tinc forta. Vaig tirar les meves barreres.
Ara vull pau i forces per lluitar i tornar a fer la meva vida.
No vull tenir confusions al meu cap.
Si et necessito, t’ho diré, però ara no.
Sortiré sola amb l’ajuda del meu home i de professionals.»
Un escrit així deixa parat qualsevol.
Jo sento només unes emocions: una pena molt gran, una tristesa i impotència immenses.
Em sap molt de greu que les persones hagin de passar per això. Em sap molt greu que físicament s’hagi de tocar tant el fons, passar per tant de dolor, perquè segurament no has trobat les persones adequades, que t’ajudessin a sortir del pou.
Està clar que en aquest punt el remei dels metges és inevitable, però si tens algú que et pugui guiar correctament en el món espiritual, la teva ànima de mica en mica en surt. I tu trobes més forces i il·lusió per a sortir del túnel, en el que vas anar a parar per les circumstàncies de la vida, que no vas saber conduir o reconduir per tu mateix.
Puc enfocar uns punts genèrics, sense saber res d’aquesta persona.
Una cosa és certa, per arribar a aquest punt, el mal és un tema que ha anat madurant des de fa moltíssim temps. Això no ve d’un dia per l’altra.
Hi ha uns patrons i mals hàbits de pensaments i maneres de parlar-se i parlar, que han accelerat el procés degeneratiu del físic. I segur que aquesta persona de senyals n’ha tingut. Segurament el seu cos li va parlar amb petites cosetes des de fa molt de temps enrere. Però és clar, si mai escoltes el teu cos, si sempre dius: després i tu, sempre després de tots, perquè sempre hi ha excuses per a tu, aquests són els resultats.
Recordem que l’esquena és la que ens sosté el cos, espiritualment parlant, representa sostenir-te de la vida.
Es divideix en més parts. Aquesta persona parla sobretot de la part lumbar i d’artrosis.
L’artrosi és una malaltia que afecta les articulacions de manera crònica i no és inflamatòria.
Es nota sobretot al matí en llevar-te. Es necessita temps per a moure les articulacions dèbils.
Com diu la Lise Bourbeau: «qui el pateix, sent ira i rancor vers una persona. No es fa càrrec de la seva responsabilitat i s’estima més culpar els altres de les seves desgràcies.
Aquesta persona ha de cultivar compassió i entusiasme vers els altres.»
La part lumbar de l’esquena, fa referència a la por a la carència material.
És l’àrea del «tenir». És una persona que ho vol fer tot i sola. No sap demanar ajuda. És un argument profund. És una convicció que creiem que sols no podem tirar endavant. I també hem de donar-nos el permís per merèixer el que ens ve. Hem d’aprendre a explicar com ens sentim, fer-nos ajudar i acceptar la manera de fer dels altres.
I sense dubte cultivar una bona ració de gratitud. Però és clar, com puc ser agraït, si tampoc deixo que em facin costat i que em donin suport!
Enumerant-vos amb poques paraules el significat espiritual de les malalties, i sense saber quins són els motius que provoquen dolor a aquesta senyora i la resta d’aflicció que la immobilitzen la major part del temps, al llit o tombada, hi ha encara una part que arriba més al meu cor:
«M’he apartat una mica d’aquest món emocional. El que tinc no és mal de l’ànima, és mal d’esquena. L’ànima no té res a veure. No vull confusions al cap.»
Amb aquest missatge, està clar que aquesta persona va tancar les portes i el cor a l’aspecte emocional, mental i espiritual del cos humà. I això afecta el seu estat físic.
Em sento impotent per no poder-la ajudar.
Però com sempre dic: cadascú té el seu camí i el seu temps d’aprenentatge. I el mestre apareix, quan l’alumne està preparat. No es pot obligar a ningú a treballar-se el seu interior si no ho demana.
I jo, com sempre em diu la Loly, no puc solucionar la vida a tothom.
Cada vegada penso més: si des de sempre ens haguessin fet entendre la vida pel que realment és i com realment l’hem de viure, quants patiments físics, emocionals i mentals ens estalviaríem!
La política, la religió, etc., sempre ens han estat colpejant les ments per tenir-nos lluny de la veritat.
Quant de temps més volen prolongar aquest sofriment i deshumanització de l’ésser humà?
Jo dic: Prou!
És hora de començar a viure per a ser feliços!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.