Obro els ulls al matí al llit i m’estiro, per tal de fer «despertar» i fluir l’energia.
Dono les gràcies a l’Univers per haver-me fet dormir en un llit còmode i donar-me la possibilitat d’aprendre a ser millor persona en aquest nou dia.
Faig unes respiracions profundes i lentes i, purifico els meus pensaments. Sento el meu cos i escolto les seves necessitats. Focalitzo els punts de «dolor» i amb la respiració els visualitzo que baixen fins als peus i abandonen el meu cos.
M’aixeco amb alegria. Faig el meu cafè i, si puc, faig gimnàstica o vaig a caminar.
Obro els braços cap amunt, mirant el cel i dic a l’Univers que estic preparat per a rebre tota l’abundància que té per a mi.
Dono les gràcies per tot el que tinc: la meva parella que s’aixeca amb mi cada dia (si la tinc), els meus fills, la meva família, la meva casa, a l’aigua que neteja el meu cos quan em dutxo, com jo netejo el meu interior, al terra que aguanta els meus passos, als meus òrgans per funcionar tan bé i són una màquina perfecta, etc.
Em poso davant el mirall i, mirant-me als ulls, repeteixo el mantra: «me amo» i em considero millor persona cada dia. M’estimo i em respecto. Sóc mereixedor i mereixedora del millor que em pugui passar. Sóc salut, sóc amor, sóc llum, sóc alegria. A la meva vida hi ha abundància en tots els aspectes.
Em vesteixo i m’arreglo per sentir-me bé amb mi i guapo o guapa. Valoro el meu cos, l’estimo i el respecto.
Si els necessito, tinc els meus deu minuts de queixa del dia, em queixo tot el que vull en aquest temps, i passats els deu minuts, els deixo per a l’endemà a la mateixa hora.
Surto de casa i camino ben recte, amb una rialleta a la meva cara, saludant a tothom que es creua amb la meva mirada i pensant que avui serà un dia meravellós.
Si tinc una agenda, compleixo amb les meves obligacions, sense sentir cap pes al damunt.
Sóc amable amb tothom. Si sento criticar i jutjar, m’allunyo dels comentaris i d’aquesta gent que no m’aporta res.
Compleixo amb la meva feina, segons els meus criteris de coherència, que aplicaré les vint-i-quatre hores del meu dia.
Si algú em necessita i em demana ajuda, li faré costat i li donaré el suport que mereix. Algun dia, em podria passar el mateix.
Si sento que el dia és un xic pesat, em paro i respiro profundament, per tornar a continuar.
Els únics comentaris que faré seran: cadascú té la seva raó i el seu temps de despertar. Cadascú ho fa com pot i com sap i, respectant que tots som diferents, continuo el meu dia, sense cap crítica.
Recordo viure segons les normes del bon respecte cap a tothom. I no faré a ningú el que no vull que em facin a mi. Parlo amb amabilitat i respecte.
Aprendré a fer-ho tot sense tenir gens d’interès personal que em mogui per a fer les coses. Tot ho faig perquè la meva ànima sent que és el correcte.
Enviaré llum i amor arreu, perquè s’expandeixi l’harmonia.
Allunyaré els sentiments de cansament, de mandra, d’insatisfacció, de desgana. De mica en mica, tot s’anirà solucionant. I tenir present que els canvis són lents i progressius.
Tinc FE que tot passarà pel meu millor bé i que l’ànima sap el que necessito.
I si no estic conforme amb alguna cosa, penso en el que vull i, el que vull que sigui diferent, faig el que estigui a les meves mans per tombar la meva sort.
Escolto els missatges de la vida. Aprenc a estar en silenci i estar preparat per rebre informacions arreu, d’una cançó, d’una publicitat, d’uns amics que parlen al carrer, etc.
Aprenc a observar el meu entorn, les llums, els colors, la gent.
Compleixo amb les obligacions de pare i mare, si tinc fills, amb felicitat i satisfacció, pensant en quant me’ls estimo i el bé preciós que són.
Amb els fills, la parella o amb la gent que conviu amb mi, comento el dia i parlem de totes les coses bones que ens han passat i tot el que podem millorar, sense criticar a ningú. Només buscant solucions per a superar dificultats.
Les millors paraules sempre són: tranquils, ja sortirà una solució i tot tornarà al seu lloc.
Jo recordo que quan els nens eren petits, sempre els hi deia: “quan esteu enfadats i us sentiu en un bucle i esteu sols, canteu: supercalifragilistiquespiralitoso…!!! Així sabem que aquesta és la nostra cançó i, tot i estar lluny, ens sentirem sostinguts de qui ens estima! I, continuem!
Perquè nosaltres podem, nosaltres ens ho mereixem!
Perquè tot és possible!!!
Quan fem el dinar i el sopar o preparem qualsevol aliment per a menjar, ho fem repetint mantres. Girem els aliments amb amor, alegria, llum, perquè qui els ingereixi, s’empassi tots els valors afegits. I els aliments estaran superbons.
Quan menjo, intento que els aliments siguin saludables i menjo sense sentir-me culpable. Ingereixo quanta més aigua millor, ingerint el menor alcohol possible.
Rento els plats o endreço, amb amor i tranquil·litat, perquè totes les energies que utilitzo per a moure els objectes són les que crearan l’ambient entre els convivents de casa.
Em dutxo a la nit també, i deixo anar el dia amb l’aigua que em neteja.
Em poso al sofà, a llegir o mirar la tele amb la família, amb la parella o sol.
Mereixo aquest descans i dono les gràcies per tot el que he après avui, pensant que demà el faré millor.
Vaig al llit i repasso el dia amb una respiració lenta. Observo el que no ha estat prou bé i recordo el que he de millorar.
Dono les gràcies pel dia viscut i em sento feliç del que tinc i he assolit. I sobretot per haver començat el meu canvi.
Em sento superafortunat i afortunada, em dono el permís per rebre tot el bo i l’abundància que la vida té per a mi, i gaudeixo plenament de la vida amb la gent que estimo.
Són alguns dels superhàbits que amb el temps, donaran els seus fruits.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.