Dharma

Tots hem sentit a parlar del Karma, el mal camí. Com que hi ha dualitat per a totes les coses, pel karma també hi ha el dharma, el bon camí.

Segurament és més comú escoltar directament: ja t’arribarà el teu karma!

Quantes vegades ho diem el revés? Ja t’arribarà el teu dharma?

Avui vull explicar com et sents quan estàs en el teu dharma.

La paraula dharma té origen de la llengua antiga de l’Índia i, com he dit significa bon camí.

Tots estem a la cerca del nostre camí, del nostre propòsit de vida.

Avui, personalment, us puc descriure què és el que se sent quan trobes això de què parlo.

Venim al món per a aprendre, ja ho sabem. Cada vegada tenim experiències diferents, a vegades aquestes experiències es repeteixen, tot i que canviem de lloc, de casa, de gent.

En aquest últim cas, vol dir que el que hem d’aprendre, encara està pendent, que encara no n’hem extret la lliçó que havíem d’assolir.

Suposo que en moltes ocasions heu dit: «sempre em passa el mateix, sempre es repeteix la mateixa història!»

Penso que, en el fons, passa perquè mai hem provat de fer coses diferents, com deia Einstein.

Personalment, feia anys que estava en una feina a on es repetien els mateixos patrons.

Les meves vivències han estat totalment enriquidores, apassionants i plenes de satisfaccions, però una vegada i una altra, mai he acabat de fer-hi arrels.

Com que he estat tossuda i no he volgut veure el que la vida m’estava mostrant, ella mateixa em va obligar a fer-ho. Em va forçar a aturar-me laboralment una llarga temporada. Mai m’havia passat res d’això, per a mi ha estat difícil d’acceptar.

Però he necessitat tot aquest temps per a fer-me un examen interior, per a prendre una decisió adequada tenint en compte el que necessito.

Durant aquesta aturada vaig reflexionar moltíssim, i vaig recordar que vaig fer una afirmació en el passat. I s’estava complint, la vida m’ha donat exactament el que vaig declarar, només havia d’entendre el que necessitava a partir d’ara. Per això és molt important vigilar les afirmacions que fem, sobretot quan estem enfadats. Hem de recordar que l’Univers sempre té les orelles ben obertes i que sempre respon a cada afirmació o desig: «oido cocina!»

Penseu en tot el que us ha passat en la vida. Esteu segurs que moltes històries viscudes no han estat fruit de les vostres afirmacions?

També el refrany: «Déu escanya, però no ofega!», és veritat. L’Univers ha estat benèvol amb mi, com ho és amb tots, perquè aquesta pausa vital ha arribat quan ningú depenia econòmicament de mi.

La vida m’ha ensenyat que els diners no són el centre de la vida. És veritat, ajuden molt, però no pot ser una obsessió. No cal perseguir-los per guanyar-ne molts fent enormes esforços físics i mentals. Vaig aprendre a prioritzar-me a mi mateixa i a donar-me més valor i espai per a fer coses que mai havia fet: no pensar a pagar res que no fos imprescindible per a mi, no pensar a solucionar la vida a ningú, passejar molt més, llegir a qualsevol hora i fer el que em vingués de gust a cada moment, inclús fer res.

He après a CONFIAR, a FLUIR.

Sempre he tingut la seguretat que l’Univers m’hagués fet aparèixer en el moment oportú la feina que necessitava. Pocs han estat els moments en què m’ha baixat la moral i mai he passat per desesperació i ànsia, mai!

Sempre he mantingut una actitud serena, tranquil·la. Com sempre, cantar, ballar i escriure també m’han donat una gran força per continuar endavant.

He après a GAUDIR. Gaudir les vint-i-quatre hores i de les setmanes. He començat a FLUIR amb la vida.

En algun moment he desitjat que aquesta felicitat durés per sempre, però està clar que en aquesta vida terrenal necessitem els diners materials per a viure.

Però això l’Univers també ho va fer genial. En el moment oportú va aparèixer el que m’estava esperant.

Dono les gràcies a la vida, perquè ara sento que visc en plenitud, amb qualitat. Personalment, penso que ho tinc tot.

Ara puc pensar a fer el que vull i sé que tinc un munt de possibilitats i oportunitats que m’esperen.

Tot el que he estat explicant fins ara, és tot el que hem de sentir per entendre que aquest és el nostre dharma, el nostre bon camí.

Quan el que fas et fa sentir bé, t’aporta un conjunt de sensacions, de vibracions, d’estat mental i físic que t’atorguen una vida plena, et fan sentir feliç i que els teus dies valen la pena de ser viscuts, que no veus el moment d’aixecar-te per respirar el teu nou dia, això és el teu dharma.

Has aconseguit el teu propòsit de vida. Això no vol dir que t’has d’estancar i viure sempre el mateix.

Simplement, vol dir que has de gaudir del que la vida t’ofereix en el moment present, en l’ara.

I òbviament pensar només en tu, si no tens obligacions, és clar.

Em sento una persona, dona, filla, mare i àvia MOLT afortunada!

La meva vida ha tingut molts de sotracs físics, econòmics, laborals i també penes d’amor, però tot, ha valgut la pena viure-ho!

Ara, gaudeixo amb totes les persones que més estimo. I si alguna cosa no m’agrada, recordo que: «la vida es un carnaval, i las penas se van cantando!»

Bona actitud, un somriure i, sobretot, una bona dosi de respiració conscient!

Us convido en qualsevol moment del dia a fer-ho: RESPIREU molt lentament amb el nas i baixeu les pulsacions, pareu el soroll mental i deixeu anar tot el cos.

Això és aprendre a viure bé! Amb una ment en calma, i bona actitud, absolutament tot, arriba.

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.