La Viquipèdia ens diu: «és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra».
Sincerament han expressat exactament el seu significat.
Sí, és una emoció que mai ens hauria d’envair. I per què caiem en aquesta trista realitat?
Perquè ens sentim insegurs de nosaltres mateixos. No tenim prou autoestima, no ens creiem capaços i a l’alçada de fer segons quines coses. Tenim por de no valdre i que sempre hi hagi algú millor que nosaltres i que ens pugui treure el que ara tenim.
Aquesta emoció ens porta molts de conflictes. Els gelosos són comuns i els trobem arreu: entre parelles, entre companys de feina, entre germans, amics, etc.
La major part de les vegades, per aquesta falta d’amor propi, el recel que sempre sentim sense raó ens porta a dur a terme accions inoportunes i molt desagradables.
Avui en dia, per mala sort, tots tenim coneixement de la gran violència que pateixen les dones per aquest tema. També coneixem el gran problema de l’abús escolar o gent que perd la feina perquè un company ha actuat contra la persona, sense que aquesta última es pogués defensar per falta de proves.
Crec que aquests arguments han existit sempre, però amb el temps han agafat molta força.
Sabeu que en la xarxa i arreu ara es parla de l’educació en positiu i assertiva. Jo prefereixo parlar d’educació amb Amor!
Tot el treball que es fa està basat en el creixement personal, en el treball de les emocions.
Els mitjans de comunicació, les sèries i les pel·lícules, també ens estoven tocant temes que toquen els nostres punts dèbils. I aquests, els trobem entre la gent, al carrer, escoltant les experiències alienes, etc.
Com sempre dic, hem de parlar de nosaltres i el nostre bagatge de coneixements per dir que comprenem una emoció, el que hem sentit, el canvi que s’ha produït dins nostre i com hem afrontat les situacions.
A la base de tot no ens sentim segurs de nosaltres, estem separats de la Font, i sempre ens sentim en rivalitat amb el món.
És molt important que els pares donin als fills l’amor que els hi correspon. És molt rellevant que els pares facin sentir els fills mereixedors de tot el que la vida té per oferir. És crucial empènyer els nens a no tenir vergonya de ser diferents.
Com ja vaig dir, cadascú té el seu gust, el seu gènere, el seu pensament. Cada persona és única, és especial i té un gran potencial.
Tenim l’obligació d’animar els nens a SER el que vulguin ser! I sobretot els hem de respectar!
Som bilions de persones al món, com podríem ser tot iguals? Seria molt avorrit.
Només mirant la natura, tenim varietats immenses de tot. Mireu les muntanyes, els arbres, les costes, i totes les meravelles que tenim davant als ulls cada dia i que moltes vegades ni sabem apreciar!
Primer de tot un fill l’hem de desitjar. Sense aquest desig, ens costarà molt més ajudar-lo a ensenyar-li valors i el nostre Amor per ell. També perquè, si no tenim Amor per a nosaltres, com podem tenir-lo, mostrar-lo o sentir-lo pels altres!
Totes aquestes sensacions: no sentir-se estimat pels propis pares, no sentir-se acompanyat, amagar els propis sentiments i emocions, fan que caiguem en un cercle de baixa autoestima i que no ens sentim prou forts per tenir valor per obtenir tot el que volem.
Seria útil detectar aquesta dificultat i ajudar tan aviat com es pugui, perquè no es converteixi en un perill.
També els mestres tenen un paper imprescindible. Mai han de ridiculitzar un alumne, mai menysprear-lo, sobretot davant d’algú o directament de la classe.
De totes maneres, la persona afectada, ha de transmutar els mals moments, la vergonya, la impotència, etc. en una força interior personal, que el porti a fer el gran salt cap al seu espectacular futur.
Sempre podem dir frases com, per exemple: Tu pots, tu ho mereixes, tu tens talent, ningú et pot parar, tot el que vols està al teu abast, ets valent…!
Respira i pensa en el que et fa feliç. Ves-hi i agafa el que vols.
Les frustracions són part del joc. Ens fan créixer. Hi ha molts d’obstacles, però tot és normal. Com es diu, la millor rosa té espines. També recorda: el que acceptes es transforma, el que negues persisteix!
Busca la teva pau interior, sent que ets part del Tot i intenta estar en el Vòrtex de la Font Sempre: mantenir aquella energia tan alta que et transmuta en l’imant dels teus objectius.
Sempre m’ha fascinat la mitologia grega. Durant el camí de la meva vida he pogut entendre que aquelles històries, per a mi tan màgiques, són el viatge dins el nostre interior.
Amb això vull dir que tot el que tenim al nostre voltant és font d’inspiració per ajudar-nos a descobrir qui som. El què passa és que, primerament a l’escola, ens van avorrir moltes matèries perquè hi ha professors que han perdut la il·lusió per l’ensenyament. Molts ja no tenen aquella vocació que tots hem de tenir quan triem la feina de la nostra vida.
Sabem qui és Carl Gustav Jung. Aquest mèdic i psicòleg, va dir una frase molt certa: «som l’origen de tot mal! Necessitem entendre la psicologia i la naturalesa, perquè l’únic verdader perill que existeix és l’home mateix i, el més penós és que tampoc ho sabem».
Trobo en aquestes paraules una gran explicació profunda de com és l’ésser humà i de la feina que ha de fer!
L’enveja sana és aquella que ha de ser el nostre trampolí per fer el salt definitiu de la nostra voluntat a fer realitat la nostra aspiració. Per què quedar-nos parats, només pensant que el que té més és una persona dolenta, i la nostra creença ens diu que si tens alguna cosa més que jo és perquè has fet accions malèvoles o te l’has trobat?
Hi ha gent que es posa les piles i, sense comprensió per part de ningú, i ni cal justificar-se, aconsegueix el que sembla impossible.
En lloc de tenir aquesta ràbia innecessària, fem un salt d’autoestima i anem amb maneres lícites a buscar els mitjans que necessitem per guanyar-nos el que més desitgem en aquesta vida.
Per què hem de trepitjar, utilitzar violència, criticar i jutjar els altres, per no sentir-nos capaços d’obtenir fàcilment el que el nostre cor anhela? Penseu que és la solució més ràpida i factible?
Jo penso que és la més covarda, la menys enriquidora, la que t’enfonsa en la foscor més profunda, sense tornada, si no et deixes ajudar.
El món no és el teu rival, intenta creure que és un lloc segur, ple de gent bona que està disposada a abraçar les teves pors per cultivar junts el teu renéixer.
Rodejat de gent que val la pena, que suma, i tu també et sentiràs lliure i valuós!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.