Avui parlem del tema que es va exposar aquest diumenge, 17 de desembre, a la Marató de 3Cat.
És absolutament útil que es parli de les malalties, les que, de vegada amb duresa, afecten els éssers humans.
També és molt convenient tocar la sensibilitat de la gent per recaptar diners per a la recerca mèdica i, per explicar-los d’on i com científicament neixen aquests inconvenients físics i com podem evitar-los i anul·lar-los.
I si a tot això afegim el que deia el Pare de la medicina? I si miréssim, com deia Hipòcrates, l’ésser humà com un conjunt (recordo el conjunt dels tres plans inseparables), i no sol com un cos malalt? Deia que els metges han de tractar persones i no cossos malalts!
Sostenia que un cos humà es pot curar per si mateix, amb les seves forces naturals que es troben en nosaltres mateixos.
La medicina ajuda a la curació, només quan ja ha sorgit la malaltia (recordo que hi ha hagut episodis en els quals ni la ciència ha sabut explicar l’origen dels malestars, ni molt menys tenir una cura).
Ara podem afegir també que, com l’individu no vulgui col·laborar en la seva curació amb les seves forces internes, no hi ha cap medicament o tractament que el pugui ajudar.
Aquí hi ha la mala interpretació de què la medicina és l’única cura possible.
Entenc que cada persona és un món, i que tots tenim les nostres creences i la nostra manera de viure i d’interpretar la vida, amb els nostres temps d’aprenentatge, però crec que hem d’ajudar les persones a obrir la ment i fer-los entendre que han d’interpretar la salut com benestar i equilibri psicofísic emocional.
La definició de salut de l’OMS, també afirma que: «La salud es un estado de completo bienestar físico, mental y social, y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades».
Però, quines són les arrels de les patologies?
Us heu trobat mai en una situació en la qual tampoc els metges us saben explicar les raons d’alguns dolors, inflamacions, etc.? Jo he sentit molta gent queixar-se per aquest motiu.
I si la ciència no ho sap respondre, que hem de fer?
Totes les malalties són somàtiques, és a dir, que el cos es va debilitant a mesura que donem espai a emocions, pensaments, hàbits i actituds nocives.
Si sempre visc en el passat, en el futur, pensant que sempre em passa tot a mi, que no estic a l’altura de rebre coses millors de la vida, que em queixo del temps, del veí, que em pesa aixecar-me del llit als matins, que em barallo per un aparcament, que em discuteixo a la fila del súper, i anar dient, està clar que totes les experiències dolentes, les persones equivocades i més situacions incòmodes m’estan esperant a la porta.
Parlant de la salut sexual, el tema és molt ampli.
Parlem del segon xacra: tots som iguals, hem de tenir respecte mutu. És el xacra de les relacions i hem d’actuar amb honor i integritat en totes elles, siguin de parella, d’amistat, socials o laborables. És una energia molt activa, present en les activitats financeres i creatives.
Integritat i honor són fonamentals per a la salut! Tots ho necessitem tot! Tothom que entri en les nostres vides, encara que sigui una presència que ens provoca dolor, és necessari per al nostre creixement.
Recordat això, sabem que les malalties sexuals són múltiples. Però recordem que a la base tenim la relació entre persones, justament com subratlla el significat del segon xacra.
Com recorda Lise Bourbeau en el seu llibre, quasi tota afecció a la vagina, es relaciona amb la vida sexual de la dona, perquè li impedeix tenir relacions sexuals. No perquè no tingui desig, sinó perquè «ha de modificar la seva percepció de la sexualitat. Se sent manipulada, utilitzada i no valorada. Sent enuig perquè no es vol donar el permís de desitjar l’acte sexual».
Les creences li repeteixen constantment que no mereix sentir plaer. Si de vegades, la parella vol mantenir relacions sexuals i nosaltres no, i persistim en aquest sentiment, no hem de pensar que abusen de nosaltres (per les creences), perquè també hem de pensar que nosaltres també manipulem els altres de vegades en altres situacions i, que no són males intencions.
Si vam patir un abús en la infància, tot i que és dur o impossible d’acceptar, l’única cosa que ens allibera de tot mal és el perdó vers la persona que ens ho va provocar i vers nosaltres mateixos. Si amb els anys continuem bloquejats, és perquè encara vivim en la mateixa por i no hem aconseguit sortir-ne.
La vaginitis fa referència a problemes inflamatoris. Normalment, diu Lisa Bourbeau, sempre que quan hi ha inflamació al cos es va reubicant. Si donem les gràcies al nostre cos per aquest procés, la curació es produeix amb més rapidesa.
A la veixiga també sorgeixen malalties. El líquid corporal es relaciona amb el cos emocional, que correspon al món dels desitjos. Diu que «tenir liquiditat», significa tenir diners. Pensem que no tenim èxit financer perquè no tenim diners. Si no podem orinar, és perquè controlem massa els desitjos, i si tenim incontinència, és perquè no tenim control i volem que tot es materialitzi massa ràpid.
Les veneres són provocades per la vergonya que la persona sent en relació amb la sexualitat. Deixem enrere les paraules sentides a casa o fora en la nostra joventut, i permetem-nos de viure la sexualitat com desitgem, sense sentir-nos culpables, perquè el nostre cos també ens pertany.
El prolapse, que és la caiguda de part o de tot l’òrgan genital, denota que la persona que en pateix és dependent d’altres, i que pateix abandó. La persona suporta un pes de fa molt de temps que ha de deixar anar.
Qualsevol mena de càncer parla d’emocions com rebuig, abandó, humiliació, injustícia, traïció, que va sentir en la seva infantesa vers un dels seus progenitors. Les persones amb càncer volen viure en l’amor, però van abandonar-lo fa temps, perquè la ira va ocupar el seu lloc, sempre a causa de l’odi que sent cap a un dels seus pares. S’han provocat ferides d’infància que es transformen en aquesta malaltia.
Sentim que som humans i que tenim el dret de rebutjar els nostres pares i sentir-nos enfadats. Però també recordem que la nostra única salvació és aplicar el procés del perdó.
Tot problema en la menopausa ens diu que no acceptem envellir i perdre el dret a la creació. Passa a la procreació amb l’home, a crear per si sola. No acceptem el nostre poder masculí que hem de començar a fer servir en aquesta època.
I que n’és de la sida? És la malaltia més relacionada amb l’amor vers nosaltres mateixos. Es manifesta quan la persona no «se ama» i no accepta el seu sexe.
Les relacions sexuals mantingudes, però no volgudes, són l’acte que més evidencien tot el no amor que sentim cap a nosaltres i, per contra, ens deixem manipular perquè pensem que és l’única forma de fer-nos estimar. És un càstig que ens afligim per la falta d’amor que sentim. Ens desvaloritzem, ens sentim culpables, desil·lusionats, perquè no ens creiem que som éssers espectaculars.
Si llegiu a Carolyn Miss i Louise Hay, trobareu un munt d’informacions sobre aquest tema i altres que, òbviament, es deixaran bocabadats.
Tota malaltia del segon xacra depèn de les experiències amb les altres persones, relatiu a la por a perdre: el domini de la nostra vida exterior, l’autoritat, els altres, els diners.
Per tot això, i molt més, crec en el creixement personal i en els terapeutes emocionals que toquen aquests temes tan delicats.
El món interior és un viatge misteriós que és obligatori fer. Encara, desafortunadament, no tot mèdic, no tot psicòleg, i molts professionals estan a l’altura de tenir coneixements espirituals que ens puguin acompanyar a la sanació.
Per això, agafem consciència, fe i molt d’Amor, per continuar vivint aquesta vida terrenal tan bonica.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.