L’autoestima ens atorga el poder que tenim de crear la nostra vida.
Aquesta autoestima és indispensable per la nostra salut física, mental i emocional.
Pels incrèduls, està més que demostrat científicament que, el nostre cos no és només matèria, sinó la suma dels tres mons: físic, mental i espiritual.
El cos físic és l’últim que es posa malalt, però també l’últim a curar-se. Per això, hem de saber escoltar molt bé el nostre cos, quan ens dona senyals, perquè tot i que és un tema que repeteixo, és veritat que tota malaltia, deriva d’una ment tòxica i una ànima debilitada.
Hem d’entendre la importància de connectar amb els altres. I quan sigui important fer un pas per acceptar qualsevol persona tal com és, sense crítiques ni judicis.
Hi ha una substància que fabrica el cervell, la beta-endorfina, que s’activa quan transformem la nostra actitud en cooperació i afecte vers els altres. Diuen que és un analgèsic natural molt potent.
Tots sabem que aquest medicament és el que permet alleugerir el dolor físic.
Us imagineu que passaria si aprenguéssim a fer servir aquesta substància humana natural en lloc de prendre aquesta medicina?
I que sabem de l’oxitocina? La majoria pensa en el sexe femení perquè ens serveix abans, durant i després del part i per a la lactància, però ens deixem una part molt rellevant. És l’hormona de l’Amor. L’amor no només de parella, sinó d’amistat i de comprensió i d’entesa amb qualsevol ésser viu. Això significa que aquesta hormona governa en qualsevol ésser viu.
La presència d’oxitocina, manté el cor saludable o un baix nivell de colesterol, per exemple.
Quan una persona se sent compresa, considerada i acceptada, canvia el seu reg sanguini. Això comporta que s’activa el sistema parasimpàtic (sistema nerviós). Es desactiva l’amígdala i la persona ja no se sent «amenaçada», tot i que aquesta sensació de sentir-se amenaçada sigui només un pensament seu que probablement no es correspon amb la realitat. Successivament, l’individu passa a canviar el seu rumb i això és degut al fet que s’ha esforçat a canviar la seva actitud vers el seu món exterior i vers els altres.
Moltes vegades, hem de fer un esforç enorme. Però per l’alta recompensa que n’obtenim sobre la nostra salut, és el que toca.
Quan diem, «mai més a la vida parlaré amb aquella persona! Només em venjaré! Aniré a mort amb aquest!», etc., totes són frases que només comencen amb el nostre patiment.
Hem de recordar també que posem molt en perill el nostre estómac. Quan ens sentim intimidats, tenim efectes negatius en el tub digestiu. Aquestes falses amenaces fan que el sistema simpàtic el paralitzi.
Quan l’estómac es paralitza, el menjar no flueix bé. De conseqüència, s’atura, es podreix i fermenta. En fermentar es produeixen gasos i l’estómac s’infla.
Anem al metge perquè necessitem un producte que en faci desaparèixer l’acidesa, però ens oblidem que el problema no és aquesta última, sinó la inflor que tenim.
En el moment que ens esforcem de tenir una bona actitud, tot i que ens costi «la vida», al cervell li estem enviant un missatge tan beneficiós, que en pocs dies, es neutralitzarà el dolor d’estómac.
Qui ha pensat mai amb això i qui mai l’ha posat en pràctica?
Aparentment, sembla una ximpleria. Com pot ser que, una solució aparentment tan absurda i senzilla pugui ser la clau per un remei físic, sense anar al metge.
La salut depèn del benestar dels tres plans que formen el cos humà.
Qui està disposat a provar-ho i creure que tot això és veritat?
Què tenim a perdre pel fet d’experimentar-ho?
Aquest consell és superbeneficiós i sobretot molt econòmic. Al supermercat no el podem comprar. Aplicar-ho, és l’única fórmula.
Estem preparats?
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.