La parella

«Una parella és la unió afectiva i íntima entre dues persones, d’igual o diferent sexe, formant i sent la base d’una família, amb fills o sense».

Això és la definició de parella de la Wikipedia.

D’aquest tema, vull subratllar: quin concepte tenim d’aquest terme? Tenim una relació sana amb la nostra parella?

Primer de tot, cada matrimoni ha de ser basat en l’amor.

I com es demostra l’amor en parella?
Amb el respecte. El compromís d’estar-hi i de ser-hi en les bones i les males aventures. I, acceptar-nos com som.

El respecte és la base de tota parella que decideixi compartir les seves vides cada dia (tot i que és un valor que ha de ser present en nosaltres amb qualsevol persona que apareix en el nostre camí).

Acceptar-nos com som: són poques paraules que costen moltíssim respectar.
Potser al començament de cada relació, tot és bonic.
Quan passa un temps i convivim amb les persones, comencem a detectar defectes que no encaixen amb nosaltres.

Què fer?

Segurament el diàleg és el nostre aliat.
Recordem, però, que l’Univers sempre ens posa al costat éssers humans que necessitem per la nostra evolució.
Amb això no vull dir que hem d’acceptar qualsevol aspecte de l’altra persona. Simplement vull que entenguem el «para que» aquesta persona està compartint la seva vida amb mi. Què he d’aprendre?

Penseu que la parella ens fa de mirall. Tot el que ens molesta d’ella és perquè reflecteix en nosaltres alguna cosa que la nostra ànima sap que estem fent malament.

Poden passar dues coses: amb el temps entenem l’aprenentatge i la persona al nostre costat canvia o, aprenem la lliçó i la persona que teníem al nostre costat s’allunya de nosaltres definitivament.

Sempre dic que fer un viatge en el nostre interior és un tema delicat, que molta gent no s’atreveix a fer.
L’absència d’aquest pas, és la raó del perquè les situacions desagradables duren molt de temps i, si no corregim els nostres errors, podem triar un lloc nou a on viure i conèixer persones diferents, però caurem en el mateix problema i la mateixa decepció.

Com iniciem aquest viatge interior?
Hem d’abandonar les excuses i dedicar deu minuts cada dia a la meditació, la respiració conscient profunda.
És difícil. Però, si mai comencem, mai agafarem l’hàbit,

Mentre anem integrant la meditació, hem d’esforçar-nos a parlar-nos amb amor i, recordar-nos de fer-ho també amb tothom.

És contraproduent dir-nos: «que burr@ sóc, sóc inútil, sóc estúpid, que tont@», etc, o fer de víctima: «sempre em passa tot a mi, és culpa de…»

Cada vegada que ens alterem, hem d’agafar aire i fer un respir profund, inhalant i exhalant pel nas.

Obrim la ment i mirem el món sense les nostres creences imposades de l’exterior. Aprenem a sentir amb els pulmons oberts el que el nostre cor sent de veritat. Deixem de viure com ens van fer creure que és correcte: ens van fer acceptar normes de comportaments, a la feina, a l’escola, amb la parella, per exemple.

Potser les meves descendències, són de matrimonis que aguantaven mentides, banyes, expressions verbals fortes. I, em van fer creure que això és l’amor. Que aquest model és una parella sana.
Doncs no. Estem aquí per capgirar tot el que no és digne, íntegre, saludable.

Jo estic preparat per fer el salt que la meva família necessita per sanar l’arbre generacional.
Hem de tallar aquests patrons danyosos.

Segurament, si em passa això, he de mirar les relacions que tenen els meus pares, els meus avis, els meus oncles, fins i tot els meus ancestrals.

Respiro i en veu alta afirmo: vull, necessito, em mereixo transmutar aquesta situació. Sóc capaç.
Jo puc!
Mereixo una relació sana!
Jo sóc la millor opció! Jo m’Amo, m’accepto com sóc i em mereixo el millor!

Quan passi un temps, quan hagi après a aplicar constantment la meditació, parlar-me bé, tenir pensaments superpositius vers mi, la meva vida comença a canviar! Comencen a obrir-se portes, apareix al meu dia a dia gent que m’ajudarà a trobar el meu nou camí.

I, l’empenta de cada nou bon pensament, dóna peu a noves bones experiències.
Com sempre, tot és qüestió d’actitud.
Quan ens endinsem en el nostre nou rumb, recordant d’oblidar-nos de les queixes, veurem la llum al final d’aquell túnel tan negre, que els vells patrons ens tenien capturats.

L’amor entre parella és fantàstic, sempre que hi hagi llibertat i acceptació. Ara, per poder arribar a assolir-ho, la confiança cobra un rol molt important.
No podem donar i tenir llibertat sense confiar.
El meu consell: abans de començar una relació, averriguem si estem equilibrats emocionalment. Si hem sanat ferides, si sentim felicitat i que la vida val la pena de ser viscuda, segurament l’Univers en concedeix una persona amb la nostra mateixa energia i vibracions.

«Amate, sanate, equilibrate», perquè és l’única sortida.