Jo soc un dels milions d’éssers humans que té hobbies i il·lusions.
Cadascú de nosaltres, com som únics, tenim les nostres preferències.
Quan el meu destí em va regalar la presència de la senyora Lina a la meva vida, per a mi una fantàstica dona, el meu sentit de viure, va canviar completament.
També afegeixo que la dansa, l’art que també em va acompanyar molts anys, em va ajudar moltíssim a sobreviure en un món que jo considerava hostil, perquè la societat no contemplava l’educació emocional com una eina per la «salvació» de la humanitat.
Des que he triat tenir temps per a mi, he descobert la passió per estudiar el cos humà. Una matèria que a mi, durant la meva època escolar, em semblava tremendament avorrida.
Aprendre informacions de l’anatomia humana, m’ha permès entendre de millor manera, com el nostre cos físic terrenal està completament relacionat a l’espiritualitat.
Recordo que un ésser espiritual és una persona coherent: el que sento, dic, faig i penso, són el mateix.
Amb aquesta afirmació, tornem a parlar de les xarxes neuronals, que tenen un valor inestimat pel nostre benestar psico-físic emocional.
Totes les notícies específiques i tècniques que puc donar en els meus articles i que provenen de matèria científica, són un concepte que se’m van quedar, simplement pel meu interès subjectiu, tan gràcies a la Lina, com als cursos fets, nombrosos llibres llegits, àudios escoltats i, per descomptat, aplicant-los cada dia.
La medicina és imprescindible, però redreçar l’ésser humà és de vital importància.
L’OMS va assenyalar que la salut humana, no és només absència de malalties. També és el benestar psicològic social i emocional de les persones.
Dient això, i esperant que se’n faci la màxima difusió possible perquè tothom se n’assabenti, podem tenir més tranquil·litat a l’hora de continuar sostenint la importància de l’educació emocional.
En el 1949 el Doctor Benson, metge i cardiòleg estatunidenc, va guanyar el Premi Nobel per descobrir el responsable de l’activació del sistema parasimpàtic.
En el cos humà trobem el sistema simpàtic i parasimpàtic, que formen el sistema nerviós autònom.
El primer és el que fa pujar la pressió en situacions d’alerta, per exemple quan sentim por per sentir-nos en perill.
El segon, ens calma, ens equilibra i ens baixa la pressió.
Moltes vegades els metges es pregunten quina és la causa de la hipertensió i altres malalties arterials, i quines cures serien possibles.
El doctor Benson va descobrir com parar el soroll mental que tant posa malalt els individus.
El «Mètode de relaxació» o sigui la meditació dels monges tibetans, era el responsable d’activar el nucli trofotròpic del hipotàlem (principal òrgan endocrí).
La meditació torna a recobrar el poder sobre la ment humana.
És com tornar al principi una vegada darrere l’altra.
Des de fa milers d’anys, il·lustres estudiosos que s’han interessat per la ciència, sempre han afirmat que hi ha un gran poder interior i intel·ligent que cura el cos humà. De Grècia amb Hipòcrates, al Nepal amb Buda o el filòsof xinès Lao Tse Tung.
Em pregunto, perquè amb els anys, la majoria dels nous metges han deixat de creure en tot això i perquè, com sosté algun científic de la medicina, a la universitat només s’ensenya el cos humà com un conjunt de malalties amb les seves cures i medicaments tradicionals.
El nivell de pressió que tenim per part de la societat és enorme.
I això es deu al gran soroll mental que s’apodera de nosaltres i ens recorda que no estem a l’altura de qualsevol repte.
Si tinguéssim l’autoestima que ens pertoca i el nostre equilibri, l’estatus, el fet de tenir i tot allò que és material, no ens engabiarien en una gàbia psicològica, fins al punt de necessitar ajuda d’un professional.
Aquesta presència prejudicial és present perquè hi ha enfrontament entre soroll mental i real.
És la discòrdia que hi ha entre «el Homo sapiens sapiens» (home savi que és coneixedor que la vida ens estima i ens proporciona experiències «positives») i «l’homo demens» (home amb falta d’higiene mental. Pensa que la ment està per sobre de la realitat i s’expressa a través de l’arrogància, la prepotència, la supèrbia, el control, etc. amb ambicions fora de sentit).
Per superar les nostres pors mentals hem de veure la vida com una experiència màgica, una expressió amorosa de la nostra essència. Hem de veure oportunitats i possibilitats, ens hem de sorprendre amb ella. Hem d’elevar la nostra admiració vers ella, i ella ens tornarà allò que ens mereixem.
Donem oportunitats a l’energia prestada al nostre cos terrenal per a connectar-se amb la verdadera essència que som: Llum i Amor incondicional.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.