En aquesta última setmana de trobada, m’agradaria parlar-vos de la tolerància.
En vull parlar perquè justament és un tema que em toca personalment. Sempre he pensat que és el meu punt dèbil i sempre he pensat que n’he d’aprendre molt. El fet que pugui estar més encaminada en el món espiritual, no vol dir que no estigui exposada a les experiències de la vida.
Jo, com tots, soc persona i, com a tal, tinc una sèrie d’aprenentatges a fer. Potser ho soc menys que abans, però soc intolerant. Dir-ho és com alleugerir-me d’un pes. Confesso que soc intolerant.
No m’agrada la mala educació, la feina feta a mitges, els que es despreocupen de tot, els que no respecten, els que maltracten (sobretot els animals), els que beuen, i un conjunt d’assumptes lligats a aquests comportaments nocius, que per a mi, són simplement tenir sentit comú.
Sé que tot està lligat i interconnectat, que tot arriba perquè sí. A tothom toca l’experiència que toca per aprendre el que necessita. Per això, em trobo amb situacions que sempre posen en perill la meva estabilitat quan parlem d’intransigència.
Òbviament, tot és sota el meu criteri i no perquè sigui correcte el que dic. Potser ara, considero que em vaig fent gran i menys suporto tot això. I també em demano si mai m’acostumaré al fet que tot forma part del món d’ara i que jo no el puc canviar. El que si m’estimaria és que el món pugui afanyar-se a despertar.
Sincerament, pensava que amb la pandèmia hauríem après quelcom. Ser més sensibles envers tot i tothom. Que poguessin tornar els valors que hem anat perdent amb el pas dels anys, que ens dediquem a fer més «pinya» amb tothom. A compartir el nostre temps amb els altres, per exemple.
Tinc la sensació que el període que vam haver de tancar-nos a casa i buscar una altra manera de viure, hagués portat l’ésser humà a ser diferent. La realitat que personalment he trobat, és molt diferent de la desitjada.
La majoria dels éssers humans, crec que s’han tornat més individualistes, més egoistes. Penso que, simplement, tot ha servit per posar llum a què de veritat som.
Si hi havia en les nostres personalitats un inici d’hipocresia, soledat, incomprensió, etc., l’epidèmia ens ha acabat de destapar el que teníem amagat, el que en realitat som. El món ens ha fet mostrar tal com som. I, personalment em provoca molta tristesa.
Sempre he pensat que a la base de tot el que les persones tenen és la falta d’amor.
Cada vegada m’adono que l’humà necessita una dosi d’ensenyança emocional. Però tampoc puc forçar els esdeveniments.
No hi ha res a dir: soc intolerant. I crec que en aquesta vida, em quedaran encara unes quantes classes per dedicar a aquest argument.
Depèn del moment en què m’agafa, sembla que m’afecti menys o per no dir res. Semblen moments específics.
Com penso solucionar-ho? Pot ser en aquesta vida, la fórmula per comprendre com funciona la tolerància no la tinc. Crec que tot està bé i per això no m’amoïno. Quan m’equivoco m’agrada demanar disculpes.
Potser, tinc masses expectatives des d’aquest punt de vista. Sempre confio que tothom sigui com jo i que si jo soc com soc, tots ho han de ser, perquè som adults, perquè tenim una experiència laboral o de vida, per exemple.
Tenir expectatives és el pitjor que podem fer. He decidit viure la vida segons vingui. Acceptar la gent com és. No jutjar-la si em diuen això i allò i entendre que alguna cosa del que passa va amb mi, i altres cosetes no.
Bàsicament, cadascú té el seu temps per a créixer emocionalment. I, qui soc jo per dir el que és correcte i el que no, si tot ho veiem sota els nostres criteris i les nostres creences.
Crec que molts de nosaltres, moltes vegades, hem volgut anar a viure a dalt de la muntanya per no interrelacionar-nos amb ningú.
Al final penso que seria pitjor. El fet de voler-nos allunyar del nostre procés d’aprenentatge emocional, no treu el fet que tard o d’hora hem de passar, tant sí com no, pel que ens toca. Doncs, com més aviat n’aprenem, més lleuger i de color rosa serà la vida.
Bon estiu a tothom!
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.