De sempre, he tingut un caràcter molt fort. I de sempre la meva mare em deia: «ja els hi diré jo als teus fills el que vas fer!» o, «no et queixis dels teus fills!».
Explico aquesta petita anècdota per confirmar que és veritat que, sempre he fet el que he volgut. I, perquè no, també sempre he dit el que he pensat.
A arrel d’això i descobrint soleta, com és correcte descobrir cada experiència, puc opinar de que sempre és bo i millor expressar el que pensem, sempre amb educació.
En altres articles ja vaig recordar que la persona espiritual, simplement és la que té coherència amb el que pensa, diu, sent i actua. Això vol dir que, tot ha de ser unisonant.
No puc pensar que no suporto una persona i al mateix temps ser hipòcrita i parlar-hi com si no fos res. O, dir que alguna cosa no m’agradi i, al mateix temps, actuar de la manera contrària. I així dient.
Com que no som coherents, no som sincers ni amb nosaltres mateixos, ni amb els altres.
Recordeu que aquesta manera de ser, amb el temps, passa una factura cara.
És bàsic i molt important ser sincers amb nosaltres primer i després amb els altres.
M’he de mostrar al món tal com soc. Amb totes les meves fortaleses i debilitats. Aquest soc jo (el meu Ego equilibrat, la meva personalitat!).
Erròniament, ensenyem als nens ja des de ben petits el que creiem no s’ha de dir i no s’ha de fer. Ells, que sempre diuen la veritat!
Quan es fixen en alguna cosa o persona que són poc agradables de veure i, és evident, ells ho expressen. I que fem nosaltres? De seguida intentem rectificar el que els hi surt per evitar passar vergonya, per exemple.
Com podem aturar la naturalesa d’un infant, basant-nos en els nostres patrons equivocats! Si sabéssim que són equivocats, potser canviaríem. Però com tot el que fem, ho fem amb inconsciència, no podem controlar el nostre comportament instintiu, simplement perquè va ser el que van fer servir amb nosaltres de petits. I per això, creiem que és apropiat.
Està clar que, si hem ensenyat als nens una disciplina amb amor i respecte, el que diran no serà ofensiu i desagradable. Simplement serà veritat. I, la persona que l’escolta, ja sap que és cert el que nen afirma, però dit amb educació, no li molestarà el que sent. A més, si és una persona equilibrada, sabrà com respondre i comportar-se.
Doncs acabem al mateix punt: si ens trobem entre similars, és perquè vam fer una bona feina en el passat. Quant a parlar, a pensar, a actuar. Les persones són el nostre reflex. Sempre ens desvelen alguna cosa de nosaltres.
Si aprenc a dir el que sento i penso, mai tindré el pes a l’estómac, mai tindré la meva gola perillant.
Són el tercer i el cinquena xacra: determinació i fort sentit de la responsabilitat personal i, eleccions de vida i les seves conseqüències.
Hi ha molt a dir respecte dels xacres.
Dir sempre el que penses, amb educació, és veritat que a la gent no li agrada. I per què? A ningú ens agrada que ens despullin de les nostres debilitats o defectes. Depèn de qui ens digui les coses, ens ho agafem d’una manera o d’una altra.
En família, per exemple, és difícil parlar i posar pau. Per això sempre és millor anar a alliberar-se i buidar la «motxilla» del que no ens agrada amb una persona que no ens conegui de res, per això existeixen els i les terapeutes, i que ens ajudin a acceptar el que necessitem canviar.
Moltes vegades som coneixedors del que ens passa, però és terrible i difícil voler-ho acceptar.
Tenim por de dir el que pensem. Quan érem petits ens ho van prohibir. Ens ho van fer viure com una cosa bruta.
Fem un canvi de mentalitat. Ser diferent del que la gent s’espera que som, és bonic, ens fa únics.
Si amb educació diem sempre el que és per a nosaltres, no podem ser responsables de com s’ho agafi la gent! Jo soc responsable del que dic, no de l’efecte que té sobre els altres.
Evidentment, si alguna cosa senta malament, és perquè la resta també s’ha de treballar temes no solucionats.
La vida és un aprenentatge per a tothom. És un cercle que inclou a tothom.
Depèn de com estem, ens creuem amb gent que vibra amb nosaltres i de vegades, si no hem après la lliçó, hem de tornar a començar.
En fi, l’Univers és màgic i mai deixa qüestions sense solucionar. Tots tenim el nostre camí, tots tenim moments de més i de menys.
Crec que dins del ball de la vida, hem d’aprendre a ser nosaltres mateixos, sense pors a res, sobretot a ser jutjats, criticats, menyspreats. Només deixa de passar si deixem de permetre-ho.
Visca l’autoestima, visca la vida, visca l’educació emocional!
Som únics, especials, només hem de fer i dir el que sentim que és correcte per a nosaltres, el que ens ompli. I si no agrada als altres, no és el nostre problema. El que no podem fer és que es podreixi a dins nostre.
Respira, sent, amb amor i amb respecte, fes el que et fa feliç, SEMPRE.
Dir el que penses amb respecte, no és ofendre, és la teva opinió i s’ha de respectar, tot i que no cal compartir-la.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.