L’Audiència de Girona ordena investigar per fals testimoni un dels processats que va quedar absolt en el primer judici
L’Audiència de Girona ha condemnat, aquest dilluns, a 6 anys de presó l’acusat pel robatori violent en el qual va morir l’empresari de Platja d’Aro i president de la FOEG, Jordi Comas, el 18 de novembre del 2012.
La sentència conclou que Ahmed Kurti va facilitar l’accés a la casa al grup que va materialitzar l’assalt o que es va dedicar a fer tasques de vigilància. A l’hora de condemnar-lo, la sala es basa en les càmeres que el van captar a escassos metres del domicili i en l’ADN localitzat el vehicle utilitzat pels lladres, on es van localitzar joies sostretes.
És l’únic condemnat pel cas. L’assassinat va quedar impune i van absoldre els altres dos acusats pel robatori. L’Audiència ordena investigar-ne un d’ells per fals testimoni en aquest judici.
L’Audiència de Girona va jutjar el maig passat dos acusats que s’enfrontaven a 10 i 15 anys de presó per la seva suposada implicació en el robatori. Van quedar absolts. Aleshores, al banc dels acusats s’hi hauria d’haver assegut un tercer processat, però no van poder jutjar-lo perquè va fugir de la justícia.
Després de localitzar-lo i detenir-lo arran de l’ordre de captura dictada pel tribunal, finalment la secció quarta va jutjar Ahmed Kurti la setmana passada. El fiscal Víctor Pillado i l’acusació particular, encapçalada per l’advocada Maria Monguilod, demanaven 15 anys de presó. L’advocat de la defensa, Joan Pere Zapata, l’absolució.
L’Audiència de Girona el condemna a 6 anys de presó com a autor de dos delictes de robatori amb força en casa habitada i d’un delicte de detenció il·legal, tots ells en relació de concurs medial. A cap dels jutjats els han acusat pel crim perquè el 2019 el jutjat d’instrucció va arxivar les actuacions pel delicte d’assassinat per manca de proves. El jutjat va concloure que no havia quedat “degudament acreditada” la participació de tretze investigats en els fets i només veia indicis per enviar a judici aquests tres sospitosos pel robatori i la detenció il·legal.
Al lloc dels fets
La sentència, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, conclou que Kurti va entrar a robar un cotxe a una casa de Sant Cugat del Vallès tres dies abans de l’assalt. Un vehicle que va utilitzar el 18 de novembre per desplaçar-se a Platja d’Aro i facilitar l’obertura al domicili de l’empresari als autors materials del robatori o fer tasques de vigilància.
Segons la sentència, després d’arribar a Platja d’Aro i quan eren prop de les deu de la nit, l’acusat va actuar “conforme a un pla prèviament dissenyat” i va participar en el robatori sabent que, en aquell moment, tant Jordi Comas com la seva dona eren a casa i que, per tant, “seria necessari l’ús de la força física contra ells”.
Els tres autors materials de l’assalt (que no s’han pogut identificar al llarg de la investigació) van entrar per una finestra. Un cop dins la casa, dos d’ells es van abraonar sobre Jordi Comas, que estava al sofà mirant la tela, i un tercer va colpejar i lligar de mans la seva dona fins que van aconseguir les claus per obrir la caixa forta. Després de saquejar la casa, la van deixar lligada a una cadira i van fugir. Quan va aconseguir deslligar-se al cap de mitja hora i alertar els serveis d’emergència, el seu marit ja havia mort d’asfíxia.
A l’hora de condemnar Kurti, el tribunal recorda els motius pels quals va absoldre els dos acusats jutjats fa un any: “Amb relació a un d’ells, comptàvem amb l’ADN d’una burilla trobada al cotxe robat i, respecte a l’altre, amb la seva presència física en un lloc molt proper al dels fets a l’hora que van succeir. En ambdós casos, els acusats van oferir respostes adequades a la imputació per tractar de desvincular-se’n, unes respostes que es van estimar com explicacions correctes que impedien apreciar l’element objectiu probatori en el sentit exclusivament incriminatori”.
En el cas d’aquest acusat, però, el tribunal conclou que això no ha passat. “El cas d’Ahmed Kurti és diametralment contrari per dues raons. Primer, perquè conflueixen en ell els dos indicis i, segona, perquè l’acusat ha renunciat voluntàriament a donar una explicació sobre les dues circumstàncies, perquè s’ha limitat a contestar a dues preguntes del seu advocat, vagues i genèriques, sobre si va participar en els dos fets dels quals se l’acusa”. Al judici, va contestar que no va participar en cap dels dos robatoris, però el tribunal conclou que “no és endinsar a explicar les dades incriminatòries que el lligaven als fets”.
Sense cap altra alternativa possible, el tribunal sosté que els indicis són suficients per sustentar la condemna, tot i també recollir a la sentència que no hi ha proves directes que el vinculin amb els fets: “Trobar-se a l’hora determinada a 150 o 200 metres d’un lloc que és assaltat violentament no podria provocar la convicció de cap tribunal sobre l’autoria de l’assalt. Es tracta d’un salt probabilístic a l’abisme que no estem disposats a assumir. Però, quan aquesta presència anormal és en una localitat de platja, en temporada que no és d’estiu, aliena a la residència i a les deu de la nit d’un diumenge, si no és voluntàriament contada i coincideix, a més, amb les restes orgàniques d’ADN de l’acusat a l’interior del vehicle utilitzat per l’atracament, sense tampoc cap explicació, la conclusió que l’acusat ha estat l’autor de tots els fets esdevé l’única possible”.
A banda de l’ADN al vehicle que els lladres van abandonar a l’Hospitalet de Llobregat després de l’assalt, l’indici que situava Kurti a Platja d’Aro eren les imatges de la càmera de videovigilància d’un bar proper al domicili de l’empresari. Les imatges no eren especialment de bona qualitat però un altre dels processats (que va quedar absolt en el judici del maig passat) va reconèixer l’ara condemnat. També, com l’home amb qui s’havia creuat dues trucades el mateix 18 de novembre per, segons la seva versió, quedar per una compravenda de marihuana.
En aquest judici, l’aleshores acusat compareixia com a testimoni i, com a tal, tenia l’obligació de dir la veritat. A la sala de vistes, però, no va mantenir algunes de les afirmacions que havia fet fins aleshores i que estaven recollides en sentència. De fet, va evitar tornar a identificar Kurti, va negar ser el propietari del telèfon que havia dit que era seu i va apuntar que ho havia reconegut perquè els Mossos d’Esquadra el van “torturar”.
Fals testimoni
Segons l’Audiència, en aquesta declaració va “eludir el mínim compromís testifical” i va compaginar “respostes obertament falses” amb voler “llançar pilotes fora”. Per això, i un cop la sentència sigui ferma, el tribunal resol deduir testimoni de particulars per un suposat delicte de fals testimoni. “Els particulars consistiran en la present resolució, les gravacions de la seva declaració tant al judici anterior en qualitat d’acusat com en l’actuat com a testimoni, com les seves declaracions en seu policial i judicial com a investigat”, que s’enviaran al jutjat d’instrucció perquè obri una investigació.
La secció quarta de l’Audiència de Girona no acorda l’expulsió del país d’Ahmed Kurti perquè ni les acusacions ni la defensa ho van sol·licitar, però sí que resol posar la sentència condemnatòria en coneixement de la Direcció General de la Policia Nacional “per si procedís, un cop completa la pena, l’expulsió del territori nacional per raons purament administratives”.
Els assaltants es van endur nombroses joies del domicili de Platja d’Aro, que s’hauran de taxar en execució de la sentència per fixar la indemnització.
La sentència no és ferma. La defensa del processat, encapçalada pel lletrat Joan Pere Zapata, ja ha anunciat que la recorrerà al Tribunal Suprem.