A vegada penso: com explico jo a la gent que el que predico és el correcte i que han de provar de posar en pràctica el que afirmo perquè és cert?
Fa poc temps que, amb tota la meva teoria i pràctiques juntes, amb tants anys que porto creient i vivint de la filosofia de vida que aplico al meu dia a dia, vaig viure una situació de gran angoixa i desesperació, que em van envair per diversos temes sobrevinguts tots a l’hora.
Com sempre he dit, som éssers humans connectats amb la mateixa raó de vida: l’evolució espiritual.
Tots tenim el dret de caure en la trampa de les emocions. El que hem de fer és reaccionar en el menor temps possible, per no transformar un procés d’aprenentatge en un túnel negre sense sortida.
La veritat és que m’ha costat molt pair i acceptar els temes que em van desencaixar. M’ha durat més o menys un mes i està clar que per a mi és un període infinit.
Tot plegat va començar amb emocions molt fortes, que es van transmutar en sentiments destructius i en el meu estat d’ànim per molts de dies. Aquests sentiments els van causar pensaments dirigits a un enfocament negatiu de què estava passant. Amb pensaments fixos, repetitius i endimoniats, els meus sentiments han generat més experiències pèssimes. I així una roda que mai s’acaba, de notícies lletges, de màquines que s’espatllen, embolics imprevistos, etc.
Vaig deixar de menjar i no em passava des de feia molts anys. No dormia a les nits, m’aixecava per a qualsevol soroll. Ho vaig passar molt malament. Fins al punt de no poder escriure, de no tenir res a dir, de plorar cada dia, de sentir-me frustrada, impotent. No em servien abraçades ni paraules de confort.
El que està clar és que, fins que jo mateixa no em vaig decidir que ja estava cansada de tot el que m’estava passant i que era increïble que estigués passant per a tot allò, jo, que sempre sermonejo a tothom, i que no era capaç de sortir del llim! Quin exemple podia ser! Després he pensat que en tinc dret i que soc humana com tothom, si no no estaria en aquest fantàstic món.
Llavors he començat a reordenar fets dels últims dos anys. Paraules dites, potser persones jutjades, ressentiment per quelcom que m’havia ressonat i sabut malament.
Em vaig fer la pregunta: per què he de passar per tot això? L’endemà que vaig engegar el motor de la volguda sanació, vaig rebre una trucada d’una persona que tinc molt al cor i a la que li tinc molta estimació. Va ser genial. Em va recordar frases que normalment jo escric i que de sobte les vaig oblidar.
Em va recordar amb la seva veu dolça que és normal passar per una temporada de baixa intensitat energètica, però que valia la pena per tornar a ressorgir com les persones esplèndides que som.
Em va dir també que segurament m’ajudaria, donar una ullada a les fulles d’un diari digital a on apareix un gira-sol. En aquell moment em va robar un somriure, ara em roba unes llàgrimes d’agraïment i d’emoció. Em va recordar que hi ha persones que cuiden de mi, sempre, com ell en aquell moment estava fent, perquè en lloc d’enviar-me un missatge “fred”, s’ha estimat més donar-me consol amb el seu tacte vocal.
Ha estat el meu angelet, la confirmació del que estava buscant. Vaig obrir el diari digital i vaig llegir el primer article que se’m va acudir. Per primera vegada, he estat la lectora. Crec que ho he necessitat.
Tot el que m’ha passat, m’ha servit per confiar més en la meva intuïció, per recordar-me que no he de tenir pressa en prendre decisions. Que en lloc de veure la situació amb un final desastrós, ha de ser un desafiament amb oportunitats.
Però sobretot, que hi ha persones que val la pena tenir a la meva vida, que m’aprecien, que m’estimen i sempre estan al meu costat quan les necessito: la parella, els pares, els fills i, persones especials a qui entrego tot el meu cor i la meva confiança cegament.
I sobretot donar les gràcies a la vida per tornar-me a reconduir amb les fantàstiques eines que em van ensenyar i que m’agrada traslladar-vos a través dels meus escrits. Gràcies per reconèixer-ho, entendre-ho, acceptar-ho i sanar-ho.
“Lo que niegas te somete, lo que acceptas se transforma”. I així ha estat. Passarà el que hagi de passar. Sóc jo la que he de tenir una actitud correcta i coherent amb tot el que passa.
I, molt important, si vull que tot vagi bé, he de fluir amb la vida. M’he de deixar portar i acceptar tot el que m’arribi com un aprenentatge per un futur millor que, tot i que ara no li trobi el sentit, el temps desvelarà tot i per fi, tot encaixarà.
Perquè l’Univers sempre ho mou tot a favor nostre. No cal enfadar-se i rebutjar el que ens arriba, cal fluir amb l’experiència i assimilar-la per no tornar a equivocar-nos. D’això es tracte, interioritzar les lliçons i progressar com éssers de Llum que realment som.
Les vivències no són fàcils, però són possibles.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.