La veritat és que donar arguments en aquest moment històric i polític no és gaire fàcil.
No és senzill tractar temes espirituals profunds en una situació de vida normal i fer que es puguin entendre. Imagineu-vos defensar i fer acceptar tot el que està passant ara.
Vaig parlar de Déu en un dels articles. Vaig explicar que Déu està dins nostre i que és la màxima expressió en tot el que veiem i sentim. Si no apreciem la bellesa de la vida en totes les seves formes, en les persones i en els animals, alguna cosa no funciona dins nostre. Vol dir que estem separats de Déu.
També vaig tocar el tema de l’Ego. És l’expressió de nosaltres mateixos, el nostre caràcter, la nostra personalitat. Però si no està equilibrat, sorgiran problemes de relacions amb tothom.
Fet aquest parèntesi, potser, es poden entendre amb més claredat totes les situacions que estan vivint milers de persones que estan passant per la guerra, i també el nostre dia a dia.
Personalment, no m’agrada la política. No estic d’acord amb moltes decisions que es prenen. No m’agrada que hi hagi tants polítics. No trobo un bon exemple de coherència en cap d’ells.
S’han de tenir normes i algú ha de fer-les complir, però crec hem arribat a un punt en el qual la política és l’instrument a través del qual juguen al més fort i al més llest. Un joc de poders, un joc d’Egos, òbviament molt desequilibrats.
Si l’objectiu de la política fos organització i repartiment de diners i de tasques per a tothom; la finalitat fos que els ciutadans estiguin satisfets de pagar impostos pel fet de sentir-se privilegiats de rebre uns serveis; i s’actués en nom de l’amor i del benestar global, la nostra realitat seria diferent.
Està clar que, en aquest moment històric, aquestes paraules només són utopia.
Estem acostumats a veure gent que es baralla, que arriba a la violència per aconseguir el que vol.
Són sentiments d’odi, de competència l’un vers l’altre. I quan el vèrtex de la piràmide falla, la base no pot ser sòlida.
El mateix passa en les famílies. Quan els pares tenen divergències en l’educació dels fills, aquests últims acaben manant i el desordre pren el lloc de la disciplina i el bon viure.
El gran motor que fa moure les persones, i són moltes, són els diners i el poder, però aquests no són valors humans. Són els que fan que regeixin el ressentiment, l’enemistat, l’aversió, la incomprensió i tota mena d’adjectius negatius que porten els éssers humans a posicionar-se un contra l’altre.
El que governa és, com sempre: la por. Aquesta gran emoció que fomenten per poder-nos controlar. La por ens consumeix a poc a poc. Ens fa perdre les ganes de creure en un món millor. Exalta l’emoció de la rivalitat i de supervivència. En aquest context, tots som enemics de tots.
És molt trist que en el segle en què estem encara s’hagi d’aprendre els valors més importants: el respecte, l’empatia, la tolerància, i molts més, però sobretot l’amor!
Si l’amor no regna dins nostre, no coneixem a Déu (o la figura que divinitzem). No es poden educar els nens sense el respecte, l’empatia, la tolerància, el perdó i l’amor. Perquè sense aquests grans valors, la seva autoestima no creix ni se senten mereixedors de tot el bo que la vida ens ofereix.
Aquesta és la raó del perquè no poden haver-hi adults equilibrats i feliços.
Als nens cal educar-los amb fermesa, seguretat, bona actitud i exemple, però sobretot, amb amor. No podem substituir l’amor per la por, per què els resultats seran el que no volem.
Cadascú amb les seves creences, les seves cultures i la història de casa seva.
El mal ús del progrés i dels valors, ens porten a viure la vida que tenim avui. La responsabilitat és completament de l’ésser humà.
Si fos equilibrat i apliqués a la seva vida el bon sentit i l’educació emocional, jo opino que les nostres vides serien diferents.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.