«El perdó és l’acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment».
Aquesta és l’explicació d’un diccionari català en buscar el significat del verb perdonar, que deriva del llatí: per-donare. Curiós, veritat!!!
Quants de nosaltres sentim el significat d’aquesta paraula?
Segur que tothom hem tragat un mal gest, unes paraules dolentes o uns actes envers nostre poc agradables, sigui de la família o dels amics, a la feina, de coneguts i desconeguts també.
L’heu superat? Heu perdonat la o les persones que us ho van provocar? Heu entès perquè heu hagut de passar per això?
Per saber si de veritat ja esteu curats, heu d’esperar que se us presenti una experiència similar i: «darrere d’una acció hi ha una carència que intenta sortir a la superfície; darrere d’una reacció, sabem si l’hem superat o no!» Denis Astelar.
Amb aquestes paraules en Denis ens ensenya que la raó dels nostres comportaments és degut de com ens sentim emocionalment, és a dir que actuaré depenent de com estigui. Si estic enfadat amb una persona i li faig la vida impossible vol dir que encara no he sanat el que tinc bloquejat, si tinc comportaments d’amor, significa que estic en equilibri amb mi i doncs amb el meu entorn. I, si rebo una acció qualsevol, depèn de com reaccioni, sabré si està superada la causa dels meus malestars.
Exemple: ACCIÓ – un company de feina (família o no), segueix criticant-me i fent-me desaires. REACCIÓ 1- m’enfado, faig crits, critico, li torno… REACCIÓ 2 – respiro, entenc que el problema és el seu i no va amb mi, no tinc cap reacció, sinó: 1- vaig a parlar amb ell i li demano el perquè del seu comportament i que és el que li va molestar de mi. 2- li envio energia d’amor, pensaments d’amor, calma, alegria, etc. com hauria de fer sempre i amb tothom.
Quan entenem com connectar amb l’altra persona i decidim perdonar, passen dues coses: o les relacions entre persones milloren i tot va al seu lloc o, unes d’elles o nosaltres mateixos marxem del lloc de feina, d’una escola, d’una relació i així dient, les vides se separen, l’Univers ens separa.
Amb l’acció de l’exemple tindré una persona que pateix de gelosia, amb poca i res autoestima, amb una gran falta d’amor. Ja entenem que és el que s’ha de treballar. La reacció 1 demostra que jo tampoc estic bé, que encara em falta camí per trobar el meu centre, la reacció 2, m’indica que les pràctiques que experimento serveixen i m’estan portant vers el camí del meu equilibri.
Dit això, recordo que, si eduquem els nostres pensaments i comencem a portar una vida sana, ja no ens trobarem amb res que ens porti a passar per mals moments. No vol dir que la vida serà només un camí de roses, però cada vegada estarem més bé i sabrem gestionar sempre de la millor manera totes les situacions.
Si volem perdonar de veritat, la primera persona que hem de perdonar som nosaltres mateixos. Hi ha una meditació de Louise Hay que ensenya intrínsecament això i el més interessant és que després de practicar diàriament els estímuls pel canvi, hi arribes sol a les conclusions. Se t’obre el cor, comences a estimar-te i a respectar els altres i tot canvia.
Quan hem de perdonar alguna persona, sigui la qui sigui, és un acte de gran valor i de gran Amor! Costa moltíssim fer-ho, però quan ho fas de debò, t’alliberes, et sents lleure i feliç, tornes a ser amo de la teva vida i tots els mals desapareixen!
Com pot ser? Doncs el perdó ha de venir del cor. Serveix per a nosaltres no per la persona que perdonem. És un treball exclusivament per a nosaltres!
Perdonar no vol dir tornar a tenir relació amb aquelles persones, no vol dir que heu de tornar a parlar, a menjar junts ni res d’aquest estil. Simplement les deixeu anar. Quan estem enfadats, es comença a formar un pes en el nostre cos. Els òrgans comencen a notar-ho. La ràbia, la ira, l’odi, es queden estancats en el cos: l’estómac no digereix, els ronyons i el fetge es debiliten, i tots els òrgans en cadena pateixen. En un no res, sentiments i emocions que ni tan sols veiem, surten a llum amb el nostre malestar. Segueix sent curiós, veritat!
Heu de pensar i dir: “em perdono per no acceptar-te com ets i per voler que siguis com jo vull, et perdono i et deixo lliure” Louise Hay.
Aquestes paraules són d’una meditació de Louise Hay que, repetida cada dia, amb el temps té els seus fruits. Recordo: tot passa perquè ha de passar.
És un exercici de cada dia, és constància, és creure en el fet que vull estar bé i és creure que aquest món de l’espiritualitat no és un món imaginari. És real, com és real el dolor de quan et tiren una forta bufetada, el mal no el veus, però saps que és real, el sents. Doncs perquè sempre hem de saber que són autèntics només els fets negatius perquè ens aporten dolor? Sembla mentida que l’ésser humà si no prova dolor, no aprèn!
Hi ha maneres suaus i dolces que t’ensenyen com actuar amb coherència per beneficiar-te dels plaers de la vida. Son just aquells recursos que els homes van perdre de vista i que les normes de l’Univers, encara que no siguin ni tangibles i ni visibles a simple explicació, són presents cada dia en les nostres vides.
Tanqueu els ulls, respireu, sentiu amor que envolta el vostre cos intern i extern i apliqueu el que vibri amb vosaltres!
Perdonar és sanar-nos!
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.