Aquest diumenge es va donar l’últim adéu a la propietària del Bar Bona.
L’església de Santa Maria va quedar petita per acomiadar Asunción Bona Cruañes, que va morir el primer dia d’agost a 85 anys.
Asunción era molt coneguda i estimada a la població, ja que regentava des de feia més de 60 anys l’emblemàtic Bar Bona.
Asunción va néixer a Platja d’Aro el desembre de 1934. Concretament a una finca anomenada ‘El Criadero’ que estaria situada on actualment hi ha les galeries Albatros i va estudiar a l’Escola Nacional de Nenes de Platja d’Aro.
El Bar Bona, un dels més antics en funcionament a Platja d’Aro, va ser construït per Vicens Bona el 1957 en un tros poc productiu de la seva propietat, ja que imperava la sorra, per tal que la seva filla Asunción comences un negoci davant de l’incipient esclat turístic de segones residències que s’escampava pels sorrals i pinedes d’un Platja d’Aro verge.
Els primers clients eren aquells visitants estiuencs entre els quals es trobaven importants personalitats tant de la cultura com de la política.
Allà per exemple, va començar l’amistat amb Jose Luis Ortega Monasterio, qui a patir dels 60 era un dels clients que freqüentaven el bar.
Asunción era una dona avançada al seu temps. Quan acabava la temporada marxava a Londres a aprendre l’idioma i a estudiar noves tendències en hostaleria. Ella i el seu germà varen ser els primers del municipi a marxar a l’estranger per estudiar. Aquests viatges li varen proporcionar bones amistats amb gent d’arreu del món, que molt sovint eren visitants estiuencs de Platja d’Aro. Asunción va ser una dona amb un caràcter molt afable, i una personalitat independent i moderna. Mai es va casar i se la podia veure conduint espectaculars cotxes esportius, i de fet va ser la primera dona amb carnet de conduir de la població.
En l’àmbit local sempre col·laborava en tota mena d’esdeveniments i va formar part d’una de les primeres colles de carnaval de Platja d’Aro.
Sense dubte ens ha deixat una dona excepcional, la darrera representant de l’antic Platja d’Aro dels millors temps.
With love and sadness from Neil and Sue