Aquest divendres hem conversat novament a les xarxes socials amb Anna Agustí Valls que té la seva consulta a Platja d’Aro. Amb la col·laboració dels nostres oients i lectors, li hem plantejat aquestes qüestions.
- Comencem amb un dels col·lectius més vulnerables, els avis. Ja fa dies que la gent gran pot sortir unes hores però no poden veure els seus néts i l’aïllament persisteix. Què poden fer les persones grans per mantenir la salut emocional i cognitiva?
Les persones grans són població de risc i el llarg confinament que porten a les espatlles -ara alleugerit parcialment amb les sortides- unit al que pot quedar per endavant, fa que siguin especialment vulnerables. L’aïllament sabem que causa un fort impacte negatiu en la salut i la solitud genera molta tristesa i desorientació a l’àmbit cognitiu.
Per pal·liar-ho recomano primerament de base mantenir els hàbits d’higiene personal, neteja de la llar i una alimentació saludable. Exercitar-se amb els passejos, ara si fa bon temps ja és possible però si a més es marquen fer alguns exercicis o estiraments suaus a casa serà molt millor.
Per millorar l’estat anímic i combatre el sentiment de solitud i l’enyor de la família, i dels nets si n’hi ha, és molt recomanable que aprenguin a fer ús de les noves tecnologies mitjançant videotrucades. El WhatsApp té un mecanisme ben senzill. Que puguin parlar i veure’ls és vital pel seu bon estat d’ànim. Una trucada els pot canviar el dia!
Per fer front a la desorientació cal saber quin dia som cada dia. Una idea és marcar en un calendari penjat ben visible a la paret el dia que som i anotar les coses pendents. Veure l’informatiu o llegir el diari per mantenir-se orientat a la realitat també funciona molt bé. Per prevenir el deteriorament cognitiu cal tenir la ment activa bé ja sigui llegint, fent sopes de lletres o sudokus, escrivint un diari amb les coses que fan cada dia… El que a cadascú li agradi i motivi més. L’important és que es mantinguin actius tan física com mentalment.
- Seguint amb les persones grans, tenim una consulta externa. Des de Llagostera la Gemma ens demana que et fem aquesta consulta. El seu pare que ja és gran ha arribat un punt que no fa cas ni dels horaris ni de les mesures de seguretat. Diu que està cansat de tot això i que tot li és igual. Com ha d’intentar fer-li entendre que ha de respectar les normes.
Darrere un comportament com el que descriu la Gemma poden haver-hi múltiples causes. Sovint la gent gran es mostra desafiant per sentir que encara tenen control i decisió sobre la seva vida… Caldria saber edat, si conviu amb la família o sol, com era la relació i el seu caràcter previ… També si pren medicació, existeix alguna demència o deteriorament, l’edat… Pot ser que estigui iniciant una depressió… Animaria la Gemma a buscar acords amb ell des de la flexibilitat, cedint potser en algun aspecte dels múltiples que deuen ser font de conflicte i no cedir en els vertaderament importants. La consulta amb un professional si no troba resposta positiva seria molt aconsellable, ja que les famílies consulten molt sobre com gestionar conflictes amb els fills i no pel que fa a amb la gent gran. Ells també són un col·lectiu sensible a consulta, vulnerable i especial.
- Ara que ja podem sortir amb la mainada, com hem de preparar i gestionar les sortides amb els nens? Quines pautes cal seguir?
Hem de mirar de convèncer i animar-los però que en cap cas els hem d’obligar. Encara que els adults tinguem moltes ganes de sortir a realitzar el passeig, si la canalla no vol, els hem de respectar. Si sortim, cal explicar amb anterioritat com serà el passeig: Amb qui ho faran, en quin moment, com i durant quant de temps, el que es trobaran (posar-se i veure mascaretes pel carrer pot ser impactant), recordar que als parcs de moment no hi podran anar, que podran saludar si troben coneguts però mantenint la distància de seguretat, que no podran abraçar, ni tocar altres nens, que no podran fer petons…
Recomano destinar un espai a resoldre dubtes i preguntes sobre ha anat i com s’han sentit en tornar a casa. La canalla també s’ha d’adaptar a aquesta situació i cal donar-los molta seguretat per part dels pares i mares. Si sortim amb ells, els adults hem d’estar tranquils i transmetre’ls calma. Si pregunten si encara hi ha el virus, hem d’evitar mentir-los, explicant adaptat a la seva edat i nivell de maduresa, que encara n’hi ha però que ja molt menys i que per mantenir-nos sans per això mantenim la distància física, fem el degut rentat de mans i portem la mascareta.
- Ben aviat molta gent haurà de tornar a la feina, a la rutina d’abans de la crisi. Com ens hem de preparar?
Primerament hem de reconèixer que sentim por i inquietud i acceptar-ho. Parlar-ne amb familiars i amics per compartir aquesta preocupació pot ajudar a afrontar-ho. Hem de saber que quan s’accepta una emoció ja hem fet el primer pas per canviar-la! Hem de veure que estar preocupats ens ajuda a actuar amb precaució, i per tant la preocupació actua com la nostra aliada, no és en absolut negativa. Mantenir un cert respecte al contagi quan tornem a sortir al carrer amb normalitat farà que adoptem mesures per evitar-lo i ens mobilitzarà a seguir totes les mesures d’autoprotecció. Recomano per això no passar de 0 a 100. Eviteu intentar tornar de cop a la rutina anterior al confinament. Us proposo subdividir la meta en petits passos i amb dies d’antelació anar preparant-se per a sortir al carrer, per als trajectes i per a la tornada a la feina d’una manera progressiva. Si no pot ser en viu fer-ho en imaginació. Anar exposant en imaginació el cervell el que viurem a la realitat fa activar els circuits per preparar-se per quan ho fem a la realitat. Hem de mirar de ser positius i practicar la relaxació i la calma. S’obriran noves oportunitats també en aquesta nova situació! Auto motiveu-vos per afrontar aquest nou repte i sigueu pacients amb vosaltres mateixos. Desdramatitzar i utilitzar el sentit de l’humor també ajudarà a afrontar amb positivisme aquesta tornada.
- Treballar des de casa és una experiència que molts han viscut aquests darrers temps. El teletreball s’ha instaurat amb força i qui sap si per quedar-se. Semblaria que tot són avantatges, però hi ha algun inconvenient en treballar des de casa?
De la manera que ho hem estat fent ara, confinats, sí que ha presentat molts inconvenients. Ha implicat molta angoixa al treballador a més d’un avançament de l’inici de la jornada laboral. Segons un estudi europeu que ha mesurat les connexions a la xarxa privada virtual de les empreses els treballadors hem augmentat en 2 hores més la seva jornada laboral. Els nostres mòbils i ordinadors privats han passat a servir a l’empresa i això implica que és molt més difícil desconnectar la vida privada de la laboral i així hem passat en molts casos a estar disponibles els 7 dies la setmana i les 24 hores. La manca d’uns horaris raonables ha influït en els descansos dels treballadors. Les persones amb fills a càrrec s’ha vist obligades a fer uns horaris extrems, treballant a altes hores de matinada o començat molt abans de les 8 quan la família encara dorm per poder estar concentrats, cosa que no passava abans del confinament.
- Quines precaucions hauríem de tenir?
Per pal·liar aquests efectes negatius sobre la salut recomano marcar-se un espai físic adequat i, si hi ha possibilitat, separat d’on fem vida familiar i fer torns de manera equitativa en cas que tingueu parella. Si hi ha fills petits, i en cas que la vostra parella hagi començat a treballar, recomano muntar la zona de jocs prop vostra per tal que la canalla se senti acompanyada. Una altra cosa desitjable seria poder fixar un horari per treballar de manera intensa i marcar-se petits descansos, aixecar-se de la cadira i caminar. Per marcar el final de la jornada laboral practiqueu asseguts a la mateixa cadira de tres a cinc minuts de meditació o mindfulness. Us ajudarà a separar mentalment les dues activitats.
- Seguint en aquest entorn familiar, inevitablement les relacions en temps de confinament han estat font de problemes. Com ho podem gestionar de la millor manera?
Està clar que moltes famílies no estaven acostumades a passar tant temps juntes. L’escolarització i el treball bàsicament no ho permetien. Aquest confinament i el temps compartit que ha comportat ha estat un repte que moltes famílies han sabut aprofitar per afavorir un acostament emocional i un redescobriment de la relació amb els seus fills que valoren com a molt positiva i que ara el repte serà que saber-ho mantenir un cop tornem a la normalitat. Sí que és cert també però que en altres famílies el confinament ha fet esclatar conflictes i desavinences que, si bé ja estaven latents de feia temps, ara han trobat un canal per emergir. Davant això les famílies tenen l’oportunitat de treballar aquest conflicte. Per aprendre estratègies i millorar-lo o bé, en casos de parelles, per iniciar un procés de teràpia de separació.
- Anna, un tema que sabem que és greu. La conciliació ha estat una de les fonts de conflicte en aquest confinament. Com has viscut com a professional aquests drames socials?
La conciliació en aquest confinament no ha estat possible. Actualment, amb les escoles i guarderies tancades i la reincorporació progressiva de tots els treballadors a la feina moltes famílies estan preocupades. La gent gran, que ha portat el pes de la conciliació en aquest país, a partir d’ara és una incògnita si ho podran seguir fent fer sense posar-se en perill, ja que són grup de risc.
Veig poc debat públic sobre com ens ho farem amb la canalla. Cap mesura i proposta efectiva com sí que he vist que han fet als països nòrdics.
La perspectiva de conciliació en els mesos que vénen no és gens esperançadora i les principals perjudicades seran crec les dones. Tots els estudis diuen que no s’ha aconseguit millorar la corresponsabilitat en les tasques de cura de les persones i de la llar durant aquest confinament i la situació podria empitjorar encara més en el futur si no exigim canvis.
Hi ha el risc que les cures a partir d’ara tornin a ser exclusivament femenines, i crec que les dones seran les més pressionades per a renunciar a la seva feina si no tenen l’opció de teletreballar. Això, si fos així, seria una dura reculada en tots els avenços aconseguits els darrers anys per a reduir la bretxa de gènere.
- A la por del contagi i l’angoixa del confinament, ara se’ns presenta una altra incertesa, que és la del rebrot, i que tot torni a començar. Com ho hem d’afrontar?
És molt possible que hi hagi rebrot, ja que no tenim vacuna i anem cap al desconfinament. La qüestió serà veure de quina magnitud serà. Això ens interpel·la més que mai a la responsabilitat individual que tenim cada un de nosaltres amb la societat. Hem de veure què podem controlar i què no. El rebrot general en si no depèn de nosaltres però sí que tots podem fer individualment tot el possible per tal que no passi. Centrem-nos en el fet que podem fer cada un. El que depèn de mi què és? Seguir les pautes que ens indiquin les autoritats competents de salut? Doncs fem-ho. Això sí que és sota el nostre control. Si ens enfoquem a voler controlar el resultat de què fa la resta de la gent ens desesperarem, ja que no en tenim en absolut cap control. Hem de ser conscients que a les persones no ens espanta el futur. Només entrem en pànic quan volem controlar el que no depèn de nosaltres. Acceptar la incertesa i la vulnerabilitat de l’espècie humana, i en especial d’Occident, crec que és un dels grans aprenentatges que ens ha de deixar aquesta experiència.
Anna Agustí es posa a disposició dels nostres lectors i lectores per aclarir-los nous dubtes i consultes mitjançant el seu correu electrònic annaagusti@copc.cat o a les seves xarxes socials.