La Mar: Eterna inspiració

Fotografia: Julián Guisado

Molts dels lectors i lectores d’aquestes línies tenen la immensa sort de tenir el mar per cortina a les finestres de casa seva. Aquesta extensió d’aigua blava, grisa, verdosa, turquesa o d’un profund blau marí depenent de l’hora del dia, de l’estació de l’any i de la climatologia forma part de la vida diària dels habitants de la Costa Brava, la qual cosa no minva de cap manera la fascinació que exerceix sobre qui la contempla.

Des de temps immemorials, els artistes de totes les disciplines imaginables han begut del mar com a font d’inspiració, des de l’ Odissea d’Homer, poema èpic fonamental de la literatura occidental, els viatges per un mar que no se sabia què amagava i cap a on podia portar han inspirat línies i més línies a poetes i escriptors de tots els estils i de totes les èpoques. Les nostres costes mediterrànies estan banyades per un mar considerat calm i benèvol, bressol de civilitzacions i d’aliances (i enfrontaments) entre pobles que miren cap a les mateixes aigües, però n’hi ha molts més, de mars.

Les obres pictòriques han reflectit al llarg del temps la varietat de llums i de colors que la naturalesa ens regala a la vora del mar. Els blaus lluminosos de Sorolla (València, 1863-Madrid, 1923) no tenen res a veure amb els grisos turbulents del pintor anglès Turner (Londres 1775-1851) situats lluny de les costes de la Mediterrània, considerats tots dos, juntament amb Vermeer i Reverón, pintors de la llum. Gauguin (1848-1903), per la seva banda, ens va traslladar a altres mars, ben llunyans, i va retratar les costes i els habitants de Tahití, una illa de la Polinèsia, a l’Oceà Pacífic. No podem oblidar-nos tampoc de la famosa estampa japonesa La gran onada (entre 1830-1833), xilografia del prolífic pintor i gravador Hokusai (1760-1849) i una de les imatges més conegudes del món.

Painting of the sea with some boats
J.M.W. Turner: Port Ruysdael (1828)
Ver las imágenes de origen
Sorolla: Passeig a la vora del mar (1909)
La Gran Ola de Kanagawa
Hokusai: La gran onada (entre 1830-1833)
Gauguin: Dones de Tahití a la platja (1891)

De la mateixa manera, a la literatura tenim constància de la duresa de l’oceà Atlàntic en dues obres que, com poques, posen de manifest el poder aclaparador del mar i l’eterna lluita que l’ésser humà ha de desfermar contra aquesta força de la naturalesa i les criatures que hi habiten.

Ens referim a Moby Dick, obra magna de l’estatunidenc Herman Melville, publicada el 1851, que relata la lluita titànica del capità Ahab contra la balena blanca que dona nom al títol de la novel·la. Tema que reapareix a El vell i el mar d’Ernest Hemingway, també nascut als EUA, en un relat molt més curt que l’anterior i publicat cent anys més tard, al 1952, ambientat al corrent del Golf, prop de Cuba, i en què un vell pescador vol pescar un peix més gran que la barca amb la que navega a les acaballes de la seva llarga vida com a home de mar. Totes dues obres han estat adaptades al cinema diverses vegades perquè continuen fascinant una generació rere l’altra.

La primera, protagonitzada per  Gregory Peck i dirigida per John Huston l’any 1956, i la segona, amb un Spencer Tracy en estat de gràcia a la pel·lícula homònima dirigida per John Sturges el 1958, o protagonitzada en una versió posterior per a la televisió per Anthony Quinn, dirigida per Jud Taylor el 1990:

Ver las imágenes de origen

Sortosament, però, no totes les relacions entre els éssers humans i el mar i els seus habitants són tan esfereïdores com els dos exemples anteriors. La gran pantalla ens ha regalat també una pel·lícula com Le grand bleu dirigida per Luc Besson el 1988 que pot considerar-se una història d’amor al mar i reconciliar-nos amb aquesta força de la naturalesa. Us en deixem unes imatges.

I la música, on és la música que ha inspirat el mar? La música de temàtica marinera la tindrem el proper dia 29 a les 20.00 h al Passeig Marítim de Platja d’Aro en directe, gràcies a la veu prodigiosa de la cantant Charo Tris i a l’encís que exerceixen les mans del Cláudio Suzin sobre les tecles d’un piano. Amb ells presentarem un recorregut per diferents estils musicals (des d’àries d’òpera a habaneres, passant per la bossa nova, el swng i el fado), que tenen com a temàtica comuna el mar. Navegarem d’una riba a l’altra de mars i oceans on hi trobarem sol i pluja, llamps i trons, tempestes i maregassa i també la placidesa de la mar encalmada, però garantint-vos sempre que arribarem a bon port.

Per acabar, la música evocadora, subtil i delicada del compositor francès Debussy (1862-1918), que va fer una composició dedicada especialment al mar, tres esbossos simfònics que duen per títol La mer, considerada com una de les més importants obres orquestrals del segle xx. És una obra mestra de la suggestió i la subtilitat en la seva rica descripció de l’oceà, que combina una inusual orquestració amb encisadores harmonies impressionistes. Curiosament, a la portada de l’edició original del 1905 s’hi reproduïa La gran onada, la xilografia japonesa esmentada més amunt. Fins dissabte!

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *