Seguim també aquesta setmana parlant de pel·lícules interessants que ajuden a despertar la consciència.
Set anys en el Tibet, és la pel·lícula que parla de Heinrich Harrer, un alpinista austríac que marxa amb un grup de persones per escalar el pic principal i més perillós occidental de la famosa muntanya de l’Himàlaia, el Nanga Parbat.
Quan marxa deixa la seva dona embarassada de cinc mesos, que li suplica que no marxi. Però les seves ganes d’empoderament i de demostració eren tan fortes, que ni el naixement del seu fill fa que s’ho repensi.
De fet, el viatge estava programat per passar uns mesos lluny de casa. Però, finalment, va durar entre el 1944 i el 1951, durant la Segona Guerra Mundial.
Heinrich Harrer va acabar en un camp de presoners britànic en l’Índia, d’on va poder-se escapar, després de fer molts intents, junt amb el seu amic, per poder tornar a la seva Terra, però sense que la missió tingués èxit.
Aquesta pel·lícula es basa en uns fets reals. El protagonista existeix i la història és fidel al que va passar, en el marc de la Segona Guerra Mundial.
És una filmació emocionalment impressionant.
El protagonista és considerat una persona amb un egoisme accentuat i molt orgullós.
En el rodatge es poden veure moments a on destaquen l’avarícia, la cobdicia, l’egoisme, la luxúria i tots els atributs que coneixem en la societat moderna.
A mesura que va passant el temps a la presó, l’actor no pot fer res més que assumir la realitat de la seva vida en aquell moment i cercar una manera de sobreviure, sense embogir, buscant a través de la humilitat, el seu JO de veritat.
Així va ser! Va haver de robar menjar de gossos, sentir-se igual als altres amb el respecte i acceptar ajuda per la situació extrema de vida o de «mort».
La vida el va posar a prova, per poder modificar la seva manera de ser i apreciar el fet d’obrir els ulls cada dia.
Va començar a escriure cartes al seu fill, descobrint que la seva dona havia iniciat una nova relació amb el seu amic.
D’aquí, l’acceptació del divorci durant el captiveri i també el rebuig del seu fill.
Durant el seu últim intent d’escapar-se, va tenir la sort de ser acceptat i poder entrar amb el seu amic en el Tibet.
Aquí, a través la seva manera de ser i actuar amb el poble, va captar l’atenció del Dalai Lama, que en aquell moment tenia onze anys, però ja era el líder del poble tibetà.
Quan el Monge tibetà el va fer cridar, perquè volia conèixer la vida del món Occidental, el protagonista va començar el seu camí cap a la transformació de la seva personalitat, aprenent amb la filosofia budista el significat de la vida i de l’ésser humà.
Algunes de les frases que el Dalai Lama ja citava amb la seva gran saviesa, i la pel·lícula accentua, eren:
«Mai llastimis a un ésser viu! Amb el teu enginy, busca altres camins per trobar solucions!»
«L’enemic és el major dels mestres. Un enemic desperta la compassió i el perdó. Res perdura! Mentre que l’enemic t’està abraçant, no et pot apuntar. Uneix-te al teu enemic!»
«Tots els éssers tremolen davant del perill i la mort. La vida és més important. Quan un home reconeix això, ni mata, ni llastima, ni causa la mort!»
«Aquestes són paraules arrelades en el Cor dels tibetans. Per això són un poble pacífic que rebutja la violència per principi»
«Aquesta és una mostra de força i no de debilitat!»
Les frases entre cometes d’abans són les originals del film. Com podeu llegir i comprendre, són paraules que no s’escolten habitualment, però molt necessàries si volem un canvi global.
Per això cada vegada hi ha més informació. L’única cosa, però com sempre dic, no és suficient anar a conferències, fer ioga, etc. El que importa és que, dels passos i paraules que us ensenyin a fer i dir les vint-i-quatre hores, s’ha de fer pas a pas i a la lletra!
Ens hem d’obligar a fer tot el que és correcte per a contribuir al despertar de la humanitat.
Estem veient que el camí de vida que fem no és l’adequat i no ens està portant ni serenitat, ni beneficis, ni res que sumi.
Només vull creure que qualsevol persona tingui el valor de saber el que més li convé i és lliure per assolir la felicitat de veritat que només, com ja sabem, ve del cor!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.