Si parlem de temes espirituals lligats a la ciència, trobem infinitat de temes. Si només parlem d’espiritualitat i creixement personal, els temes es redueixen a L’Amor Universal, vers persones, coses i animals.
Sembla avorrit, no! Al cap i a la fi, sempre parlem del mateix.
Per tant, no entenc per què els éssers humans es posen malalts i es creen situacions molt incòmodes i perilloses, si hem afirmat en múltiples ocasions que l’educació emocional recondueix les persones, i per a assolir-ho només calen pocs substantius i verbs. Amb poques accions estem curats i sanats.
Si estem d’acord en el fet que és un procés a l’abast de tothom i molt senzill, per què no es veu un despertar de les consciències en massa i ràpid? Per què tothom no té una salut de «ferro»?
Amar, perdonar, empatitzar, tolerar, acceptar, coherència, compassió, etc.
Són paraules que sempre trobem en els diccionaris. I afegeixo: pilars de l’educació emocional.
Existeixen, però, en el nostre interior i en la nostra manera de viure?
Em pregunto, també, perquè és més fàcil demanar un crèdit per a comprar un cotxe o fer un viatge, directament associat al fet de buscar i invertir-hi molts de diners, que incorporar valors!
Per poder fer un canvi de vida i gaudir d’ella, hem d’adquirir hàbits i ser responsables de la nostra existència.
Per adquirir aquests hàbits, no només hem de fer i dir determinades coses de tant en tant. Això no val, no en tenim prou.
Per agafar costums, en l’àmbit físic, d’expressió, de pensament, etc. ens hem d’acostumar cada dia a repetir frases, pensaments, fer determinats exercicis, etc. Han de ser part de nosaltres les vint-i-quatre hores.
Hem de tenir paciència i repetir una vegada darrere l’altra tot el que volem integrar a la nostra vida perquè sigui feliç i sana.
M’imagino a molts de vosaltres pensant: «és que no tinc temps»!
En aquests casos no em queda cap altre camí que respondre-us: «no ets la teva prioritat!»
Si pensem que no tenim temps per dedicar-nos durant el dia, per assimilar el que ens aporta equilibri, beneficis, sobretot pensant a llarg termini, vol dir que no ens sentim prou importants i no estem disposats a treure el temps d’on sigui, com simplement llevar-nos més d’hora al matí.
Permeteu-me que us posi un parell d’exemples: com ensenyem als nens l’hàbit de rentar-se les dents, si no els fem repetir l’acció totes les vegades necessàries? Com aprenen els nens a anar en bicicleta, si no tenim paciència i el temps necessari perquè siguin capaços?
Per tant, com podem ser feliços, si no tenim paciència i anem absorbint el que cal, repetint-ho amb rigor!
Potser tots som immensament feliços i vivim en abundància de salut, d’amor, i de diners?
Considero que contestar aquesta reflexió amb una afirmació positiva, és una hipocresia i una incoherència brutal.
A més de compartir temes científics molt interessants i connectats amb l’espiritualitat, us demano si us plau que feu introspecció personal i mirar-vos al mirall digueu-vos: «Quant vals? Qui ets? Què vols? Què et fa feliç? Què és el que t’omple el cor?»
A partir de les respostes, pensa si t’estimes o no. Pensa si val la pena invertir temps i diners en la teva felicitat i llibertat.
Pensa si, a partir d’ara, ja tens prou moments per a tot, sobretot pel teu espai ben merescut.
Sigues pacient, estima’t, dedica’t estones, SENSE POR i SENSE CULPA!
Si no aprens a estimar-te tu mateix, tampoc ho faran els altres.
Ensenya al món com mereixes que et tractin, i el món, ho farà.
Tot depèn de TU!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.