Segons la Wikipedia l’aprenentatge és «l’habilitat mental per mitjà de la qual coneixem, adquirim hàbits, desenvolupem habilitats, forgem actituds i ideals. És vital per als éssers humans, perquè ens permet adaptar-nos físicament i intel·lectualment a l’entorn en què vivim, per mitjà d’una modificació de la conducta».
Fixeu-vos-hi! Parla d’habilitats mentals, d’hàbits, d’actitud. Són temes prou coneguts.
I per què parlem de neuroplasticitat? Què és?
És la capacitat de transformació del cervell a través de formació de noves neurones.
Aquesta és una simple explicació científica, però a la que li falta afegir que els grans components emocionals són: il·lusió, compromís, la perseverança, confiança.
Santiago Ramón y Cajal va ser el primer metge i científic a finals de 1800 a descobrir i parlar de neuroplasticitat.
Per tant, hem de tornar a posar el focus en la importància de les neurones.
Aquestes formen el sistema nerviós. Reben i transmeten impulsos nerviosos i estan repartides per a tot el cos.
En el cos humà podem observar una xarxa neuronal que és la connexió entre neurones, a través de la sinapsi, a on es propaguen senyals elèctrics i s’alliberen molècules, denominades neurotransmissors.
Aquests últims són transportadors dels senyals i són: Gaba, glicina, glutamat, serotonina, melatonina, endorfina, oxitocina, somatostatina i hormona del creixement, entre els més coneguts.
Quan una persona és «positiva» (i manté aquest estat d’ànim en el temps), té il·lusió i confiança de què tot surti bé i que trobi una solució als contratemps de la vida, afavorirà el naixement de noves neurones i es crearan connexions que només aportaran beneficis al cos a l’ànima i a la ment.
Per contra, si hi ha ments «negatives», a on pugen els valors de cortisol i glutamat, primerament es bloqueja el procés de neurogènesis (formació de noves neurones a partir de cèl·lules mares) i finalment, moren neurones.
Aquests processos demostren que la ment, amb els estats d’ànim, canvia físicament el cervell.
Crec que a tots ens interessa fer un canvi en el qual veiem i assaborim una millora important en les nostres vides.
I recordo el que deia Aristòtil:
«El pensament condiciona l’acció, L’acció determina el comportament. El comportament crea hàbits i l’hàbit, crea el caràcter!»
Moltes malalties: el Parkinson, l’Epilèpsia, la Depressió, l’Alzheimer, l’Esquizofrènia, La malaltia de Huntington, són malalties associades als neurotransmissors (falta o excés d’inhibidors o excitadors).
Tothom coneix aquestes malalties i com es tracten. Tanmateix, em pregunto per què no anem més enllà per a creure i endinsar-nos en el fantàstic món emocional i espiritual per buscar la verdadera cura i no pal·liatius de medicaments.
Si arribem a estats d’afeccions greus és perquè mai hem fet cas als primers i petits senyals del nostre cos, que parlaven per la nostra ànima. Sempre ho hem anat deixant passant, perquè no li donem importància, perquè pensem que no és res, posem l’excusa de la falta de temps o perquè no ens estimem prou.
Estem immersos en sorolls mentals innecessaris, fent-nos palles mentals, provocant «problemes» abans que es puguin manifestar, a condició que siguin de veritat, perquè a vegades són el fruit de la nostra ment distorsionada, de creences incorrectes.
Una persona il·lusionada, amb força, amb ànim, ganes de fer, tindrà un reg sanguini cerebral molt més efectiu i conseqüentment assolirà: una millora de la memòria, de l’atenció, de l’aprenentatge, de la creativitat, que es troben en l’àrea prefrontal del cervell.
Espero fer-vos pensar en l’associació de les neurones, amb el nostre estat d’ànim, tant per sentir i despertar les ganes d’una vida merescuda i desitjada.
L’aprenentatge dura tota la vida terrenal, per què tots podem crear o destruir sempre noves neurones, depèn del que volem sentir: ser víctimes o exitosos i mereixedors?
Per això és important pertànyer a un grup que ens empenyi a pujar les escales més llargues i en vertical de la nostra força emocional, per sentir-nos acompanyats i recolzats.
Una vegada superada la por i la mandra, ens sentirem capaços de qualsevol escalada i desafiament.
En aquest nou any ha de ser l’objectiu: buscar la força per sortir de la zona de confort i fer petits passos per assolir els nostres somnis.
Endavant! Jo aposto per a tots nosaltres!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.