Per dir-ho amb exactitud, fem servir com sempre el diccionari: «ansiolític és un psicofàrmac que disminueix els símptomes de l’ansietat. S’utilitzen per tractar els trastorns de l’ansietat. Actuen sobre el sistema nerviós central» (centre que controla totes les nostres funcions corporals, format per cervell i medul·la espinal. El que permet el recorregut de les informacions són les neurones, aquestes cèl·lules tan importants de les que ja vam parlar). Els ansiolítics són tranquil·litzants, per això alleugereixen l’ansietat i es recepten també per a dormir. Els més coneguts són: «Lorazepam» i «Diazepam».
Un article diu: «són fàrmacs que tenen la funció de depressors del sistema nerviós, reduint les funcions i el ritme. Aquestes funcions es relacionen amb la medul·la espinal i l’encèfal, compost pel cervell, cerebel i tronc cerebral. Tenint en compte això, fem notar que, el consum d’ansiolítics, redueix l’ansietat, però també altres funcions essencials de l’organisme, com la coordinació i la reacció dels moviments, davant de determinats estímuls».
Ja vam parlar de l’ansietat en un article anterior, i vam recordar que quan vivim amb ella, vivim en el futur. Estem preocupats pensant en alguna cosa que ni sabem si passarà. I, com tenim molt presents les experiències del passat, construïm el nostre futur amb els fonaments de només allò que és per a nosaltres conegut: l’ahir. I neix la por de no ser capaços d’enfrontar-nos a les situacions i sobretot de sortir-ne guanyadors.
Un dels fenòmens que poden passar és que a causa de l’ansietat augmenti de manera descontrolada la forma de menjar. Fem àpats massa abundants i desequilibrats. I això ens perjudica el nostre tub digestiu, i conseqüentment, l’assimilació dels aliments.
Podem provocar-nos malsons i insomni, i de retruc, ens enganxem a qualsevol pantalla, que durant moltes hores, sobretot a la nit, pot tenir un impacte molt desfavorable en el nostre cervell i sistema immunitari.
Cal recordar la importància de viure amb il·lusió i entusiasme (tot i que és repetitiu), de buscar una raó per a tenir esperança. Aquest és el secret per ajudar-nos i per a fer néixer noves neurones.
És clar que no es pot estar eufòric cada dia les vint-i-quatre hores, però malgrat les circumstàncies, no he de posar-me en el paper de víctima, perquè és el que m’impedeix buscar recursos per a solucionar les meves dificultats.
És imprescindible, també, aprendre a esforçar-nos a estimar totes les persones, sobretot les que menys ens cauen bé. I la raó és per afavorir la nostra salut.
Quan jo m’obligo a fer un somriure a una persona que no suporto, per més fals i forçat sigui, amb els dies, acabarà sorgint de manera natural i conseqüentment la persona que el rep, canviarà la seva actitud cap a mi. Això és una màgia que quasi ningú s’atreveix a practicar. I és gratis!
Quants de vosaltres ho heu provat? Sabeu que tot el que he dit, tot i que soni molt estrany i sembli impossible, és el que substitueix els ansiolítics!!!?? És una solució ben simple, oi? Quants metges us han dit mai això? Està clar que si no consumim fàrmacs no afavorim les cases farmacèutiques.
Ara enteneu per què quan jo volia parlar de tots aquests temes a partir del 1985, tots em deien que pertanyia a una secta, i per això em vaig tancar en el meu món, perquè ningú m’entenia!
És molt important conèixer l’origen de la malaltia. D’aquí neix la paraula etimologia.
Quan parlem de l’origen de les malalties parlem de: deshumanització de la humanitat, allunyament de l’espiritualitat i de la natura.
Això vol dir que no apliquem els valors de l’espiritualitat: l’amor, el respecte, l’empatia, l’ajuda, etc.
No tenim un bon gest cap a ningú, no tenim sentiments de comprensió, de proïsme. El que millor se’ns dona és jutjar i criticar.
I no estem gens connectats amb la natura. Estem tot el dia enganxats a una pantalla que només ens pilota les nostres ments i ens allunya de tot el que hauríem de ser: persones amables i segures de nosaltres mateixos, sabent que tots som iguals i que tenim els mateixos drets i obligacions.
Hem d’abraçar el que som per ajudar-nos, sentir-nos millor. I hem d’aprendre a donar les gràcies a la vida pel que som i com som.
Donar gràcies als nostres cossos, als nostres òrgans per a funcionar de manera perfecta. Als nostres ulls per a veure les meravelles de la vida, a les nostres orelles per a sentir les veus dels humans i de la natura.
Ara, quan dono les gràcies, he de sentir el que estic dient, i no repetir-ho com un lloro.
Si ho faig de cor, canvia el meu estat d’ànim.
Tot el que passa en la meva ment, ressona en el meu cos! Està científicament provat.
La nutrició, l’exercici físic cardíac, un bon descans d’almenys set hores, ser persones amoroses i, sobretot viure en el present amb l’ajuda de la meditació, té una potent repercussió favorable en el nostre físic en la nostra ment i ànima.
Vull ser positiva, com sempre, i projectar un futur en el qual els metges expedeixin aquestes receptes de conducta i d’actitud, sense pastilles.
Una bona prevenció espiritual és la millor medicina per una òptima salut física, mental i anímica.
Podeu demostrar el contrari?
Jo em quedo essent el que em diuen: una boja que sempre riu, no té problemes i que sembla que no sàpiga ser seriosa! Ah, i també massa positiva, tant de no prendre de debò la vida.
La meva resposta: una gran riallada, acompanyada d’un gran «meneo» corporal!
Vindreu?
També vull convidar-vos a participar en aquesta activitat!
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.