Em van ensenyar que quan inicies el canvi interior de veritat és quan ja toques el fons i no pots més!
Normalment el procés comença per aquí.
A la vida sempre tenim molta pressa i quasi mai pensem a quines coses fer per sentir-nos bé.
És també molt usual que ens fem viure de la vida.
És com una rutina: m’aixeco, preparo els nens si els tinc, esmorzo, surto, vaig a treballar, recullo els nens, els extraescolars, el sopar, els deures, la neteja, la parella, etc. Pot ser esperant un avorrit cap de setmana perquè fa mandra sortir, perquè no tinc amics, perquè no tinc diners i més temes.
Llavors ens passen les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys, no ens adonem que ha passat part de la vida i, podria ser, que no l’hem gaudit.
I el pitjor, us ho asseguro, és deixar aquesta Terra sense haver viscut! Potser hi ha gent molt temerària, molt atrevida, els que també li diem “bojos” però, fan molt bé viure intensament les 24 hores i satisfer tots els capritxos que ens facin sentir que estem vius!
Què he estat fent fins ara? Que és de mi? Darrere de la mare que sóc o el pare que sóc, a on estan la dona, l’home, la filla, el fill, la nena, el nen? A on sóc JO, qui sóc? M’he estat estimant tot aquest temps? Amb les meves accions i paraules, he estat un bon exemple i puc transmetre la meva felicitat i el meu amor? Sóc feliç?
Us heu fet mai aquestes preguntes?
Per si us quedeu en silenci davant d’elles o apagueu el vostre somriure i us canvia l’expressió, podem dir que aquí hi ha feina a fer!
Si a més aquestes preguntes us les feu davant d’un mirall, també us podrien caure llàgrimes perquè el vostre “Jo” s’està connectant amb la vostra ànima i ella, sap perfectament com us esteu enganyant.
Quan tot sembla anar malament, quan tenim un problema darrere de l’altre, conflictes que no paren de sorgir i, podem dir que entrem en un cicle viciós i caure en depressió, excés d’estrès, ansietat, mal estar general, és quan la vida ens obliga a aturar-nos, fer introspecció i avaluar a tres-cents seixanta graus el nostre camí fet.
Si tinguéssim aquell equilibri, per poder evitar arribar a aquest punt de debilitat física i emocional, no caldria passar per l’enorme calvari que nosaltres mateixos ens provoquem.
Doncs, per què patim, per què sempre pensem en els altres abans de pensar en nosaltres? En cas de pensar tant, podria arribar un dia que ja no tindrem el temps per fer-ho.
Sempre és un bon moment de canviar el rumb del nostre vaixell. Qualsevol edat, qualsevol moment, sempre si val. Recordeu, anant contra corrent de la nostra felicitat, tard o d’hora, sortiran problemes de salut, abans amb petites coses i, amb el temps, amb malalties més greus o cròniques.
Sé que és complicat assolir nous costums, canviar creences, maneres de parlar, anar contra els pensaments de la família i de la societat però, si el resultat és el de ser feliços, no cap ni dubte que mourem muntanyes!
Que s’ha de fer?
Reconèixer:
– que hem de començar el canvi perquè la nostra vida no ens omple.
– que tenim patrons que no ens beneficien.
– que no tenim valentia per contrarestar les opinions i parar les persones que ens molesten.
– que no ens estimem i no tenim autoestima.
És bo plorar, és convenient treure tota la frustració acumulada. Podem agafar un coixí, posar-hi la boca i cridar fins no tenir més forces i donar-li cops. Quan estem sols, anem al mirall i parlem amb ell com si parléssim a les persones que “odiem” i li diem tot el que pensem, també és bo parlar malament i desfogar-nos, plorar, cridar, buidar-nos totalment.
Si som persones més tranquil·les, podem escriure tot el que pensem i deixar imprès el nostre disgust.
Quan hem acabat aquest procés, ens sentirem més lleugers. Ens sentirem a gust per haver-nos alliberat d’un pes. Després fem el que el nostre cos i cor ens diguin.
És també molt important fer esport o moviment, sobretot, fer el que més ens complagui (cantar, ballar…). Això, ens permet canalitzar les nostres emocions i ajudar-nos inconscientment, a gestionar millor els nostres “problemes”.
En realitat no existeixen els problemes, són experiències que ens ajuden a créixer, que sempre tenen una solució. Ens hem d’ocupar dels temes, no preocupar! I, si me n’ocupo, trobo la solució adequada, i si no, ja l’Univers s’ocuparà. Fluïm, no controlem. El problema és aquest: ho volem controlar tot i això, no pot ser.
Tot seguit teniu resumit algunes de les coses que són correcte fer per viure equilibrats i trobar el vostre lloc a la vida:
– respirar conscientment. La respiració és el més important que tenim a la vida per què ens ajuda a mantenir el control de les emocions, sobretot les inharmòniques. D’aquí la importància de la meditació;
– no criticar els altres ni nosaltres mateixos, no jutjar (ni altres ni nosaltres), parlar només de nosaltres, respectar el nostre temple (el nostre cos).
– menjant bé, sense beure molt alcohol (millor evitar-lo), dormir les hores que el cos necessiti, parlar als altres amb educació, amb estimació, ser amorosos, ser respectuosos, ser educats, no queixar-nos, donar les gràcies, donar i ajudar pel plaer de fer-ho, somriure.
– Mai ens ha de faltar les ganes de viure. La vida és un regal i per tal mereix el nostre respecte.
– Però també sempre hem de recordar que: no podem donar el que no tenim. Si volem amor, hem de ser amorosos; si volem amistat, hem de ser amigables; si volem que ens estimin, hem d’estimar-nos; si volem que ens valorin, hem de valorar-nos; i així segueix la llista.
Recordeu: hem nascut per ser lleures i feliços!
Que cadascú busqui el seu Dharma: el bon camí.
Frase de la setmana
Si el centre de la nostra vida no som nosaltres, si no posem el nostre benestar per davant de tot i tots, mai podrem assolir la felicitat i descobrir el nostre camí.
MANTRA
Soc la meva prioritat. M’estimo i m’accepto com soc i sempre soc la millor versió de mi mateix.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.