Dels 28.000 habitatges que té Platja d’Aro, n’hi ha uns 4.000 que estan ocupats tot l’any. La resta es reparteixen entre habitatges d’ús turístic -aquí hi ha unes 3.300 llicències actives de HUT- i segones residències. Que de fet, són la immensa majoria.
Segons explica l’alcalde, Maurici Jiménez, els propietaris d’aquests xalets i apartaments “com a mínim” s’hi estan durant quinze dies l’any, per passar-hi les vacances. “Són habitatges que mai es llogaran durant dotze mesos, però sí que amplien el parc de lloguer vacacional”, concreta Jiménez, en referència al fet que, quan els amos no hi són, n’hi ha que opten per arrendar-los durant alguns dies als turistes.
Amb aquestes xifres a la mà, l’alcalde admet que el decret de la Generalitat per limitar els HUT no és efectiu per resoldre els problemes d’habitatge. Però sí que el consistori treballa per activar altres vies que permetin atendre les demandes de sostre de les famílies que passen per serveis socials (actualment, en tenen unes 170).
Jiménez no s’oposa a construir habitatge protegit, però també té clar que aquí els terminis no ajuden. “Per exemple, abans no es pugui aixecar un bloc de dotze pisos, hauran de passar uns tres anys; i en definitiva, acabarà essent posar un pedaç a una situació tensada”, concreta l’alcalde.
Per això, l’Ajuntament aposta per mobilitzar aquells habitatges que ja estan construïts, però que porten temps buits. Arreu del municipi, sumant tant xalets com apartaments, en tenen detectats uns 370 que durant tres anys no han generat factures ni de llum ni d’aigua. “És evident que una casa al Masnou serà difícil que es pugui destinar a ús social, però no passa el mateix amb els pisos; perquè aquí sí que una família amb necessitats pot instal·lar-s’hi”, concreta Maurici Jiménez.
Cap a lloguer assequible
L’objectiu del consistori és aconseguir mobilitzar fins a un 40% de tota aquesta bossa i redirigir-la cap al lloguer assequible. Per això, de bracet amb les API -que fan de mitjancers- s’ofereix avantatges als propietaris que decideixin posar els pisos a lloguer a través de l’ajuntament.
“Els garantim que cobraran el lloguer el dia 1 de cada mes, els bonifiquem l’IBI, els donem una ajuda de 1.500 euros per reformar-los i també ens fem càrrec de l’assegurança”, concreta Jiménez. “Evidentment, no estem parlant de lloguers que s’enfilin a 1.000 euros, perquè això no seria assumible per a les famílies, però sí que voltin els 600 o 700”, hi afegeix.
De moment, a través d’aquesta fórmula, el consistori ja ha aconseguit sumar set pisos a la borsa municipal de lloguer. I passat l’estiu, la intenció és reunir-se amb tot el sector de les API del municipi perquè els ajudin a mobilitzar-ne més. No tan sols aquells que estiguin desocupats, sinó també -si es pot- atraure HUT. “La idea és que des de l’ajuntament puguem arribar a gestionar 200 lloguers, cosa que ens permetrà atendre les demandes que ens arriben de benestar social”, diu Jiménez.
Comerços i despatxos
En paral·lel a aquesta línia de treball, Platja d’Aro també n’ha obert una altra per disposar de més habitatge. En aquest cas, permetent que aquells locals comercials i despatxos que porten temps tancats -molts, a primera línia de carrer- es puguin reconvertir en pisos.
Jiménez admet, però, que aquí la fórmula necessàriament ha de passar per una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). I que si bé no serà tan imminent com l’altra línia de treball, tirar-ho endavant permetria poder arribar a generar entre 400 i 500 habitatges més, part dels quals nodririen la borsa pública que gestiona l’ajuntament.
(font: Informatius RPA i ACN)