El diccionari, diferència molt bé el significat entre expectatives i esperança.
La primera “té una base, per la qual cosa és un supòsit racional que no respon a la fe”. La segona “no té un suport, pot ser simplement un desig i potser la persona ni tan sols està seguint els passos per poder complir aquest somni”. En l’espiritualitat, l’expectativa no està contemplada.
Quan donem alguna cosa a algú, tant material com emocional, mai hem de fer-ho pensant que se’ns torni alguna cosa a canvi. Mai hem de donar ni per obligació, ni per una finalitat esperada.
Tot el que oferim, ho fem amb el cor, amb lliure iniciativa i sense preveure o calcular el que pugui passar després.
És més, al tenir present que, en funció de les nostres accions i paraules, hi ha quelcom que ens espera i, passat el temps constatem que els supòsits que teníem no eren fundats, ens aportarà una decepció tal que ens provocarà patiment.
Per tant, si la falta d’un retorn serà la conseqüència segura de provocar-nos dolor, comencem a actuar pel que sentim.
Deixem de ser calculadors, abandonem qualsevol intent de control sobre les persones i la vida en general. Aprenem a ser nosaltres mateixos, amb les nostres il·lusions, i actuem sempre amb el cor.
Passi el que passi sempre serà el correcte.
Actuem pel plaer de donar. Aprenem a ser una mica servicials. Sentim el goig de complaure i fer feliç un nostre similar amb el cor, perquè ens omple. És regalar emocions, és augmentar la nostra energia, és aprendre a amar!
Penseu que el fet de rebre és una conseqüència de donar. Doncs, per què ens “pre-ocupem” i massa?
Per què fem les coses, sempre esperant a canvi una altra? Hem de ser simples, naturals, hem de viure mostrant com som en la nostra essència.
Si som calculadors i ara faig això per…i ara allò per… sempre viuré decebut.
Si no hem d’esperar res a canvi, tampoc hem de jutjar ni enfadar-nos amb l’ésser humà per no donar-nos el que creiem ens pertoca perquè sí.
Si conec una persona amb molts de diners, no li he de fer companyia a la força pensant que el dia que abandoni la Terra em donarà part de les seves pertinences. Si ho farà, bé. I si no ho farà, no està obligada a fer-ho. Nosaltres actuem pel plaer d’actuar i, passi el que passi, serà el que haurà de passar.
Ningú està obligat a fer res que no vulgui. I ningú està forçat a regalar res que no li surti de l’ànima.
Creure que ens pertoca una part de l’herència de qualsevol persona per obrar d’una manera forçada en funció d’una expectativa futura, a part de tenir pobresa d’esperit, pot significar que no sabem que és l’amor.
Quan “amas” el que fas, i ho brindes amb el cor a la mà, tot és conseqüent, més del que ens imaginem.
Però sí. Hem de sentir en tot moment que el que estem compartint amb altres persones és el que realment desitgem és el que realment el nostre instint ens porta a regalar.
És tan bonic sentir les emocions que provoca el fer un acte de bondat vers els altres! És tan màgic sentir que tenim molt d’amor interior per poder-ho compartir amb tothom! I aquest voler compartir sense tenir programat a canvi de… És tan alliberador i et dóna tanta riquesa interior que quan la provis, no pots deixar de sentir l’alegria, el gust, la satisfacció per ser millor persona!
El que et fa sentir “gran” són justament les emocions que provoca rebre. Allò que t’espera sense que tu ho hagis tramat, allò que t’espera perquè la teva ànima és el que va sembrar.
Un bon exemple, exactament, és el nostre amic de quatre potes: dóna sense esperar res a canvi i, moltes vegades, espera, espera i espera sense tenir ni rancor ni ràbia. Heu après aquesta lliçó amb un amic de dues potes?
Respirem, omplim el cor d’aire pur i comencem a regalar somriures i alguna cosa més, avui i cada dia.
Us prometo que les sensacions que sentireu seran tan satisfactòries que, sense que ningú us ho recordi, sabreu que ja no podreu viure sense.
Fes-te un regal: ESTIMA’T i ESTIMA la VIDA!
Encén els cors, provoca una explosió d’emocions només amb paraules delicades, amb un to suau, amb una mirada còmplice, amb un: estic aquí pel que calgui!
Aprofita les oportunitats que la vida et regala cada dia i, sobretot, obra sense un perquè, sense un després, sense pensar, només escolta el cor i escolta les veus dels cors dels altres. Perquè, no cal parlar: tanca els ulls, calma la respiració, sent, i actua! Els resultats i les respostes arribaran sol.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.