És l’estat en el qual no hi ha cap soroll ni se sent cap veu.
Diria que és una situació molt difícil de recrear en aquest món a on tot ens envolta de sons. La majoria de les vegades, aquests sons són fressa que molesta tant a les persones com els animals.
Si és quasi impossible recuperar el silenci global, encara és més improbable que trobem i entrem en el nostre silenci interior.
I, normalment, les persones no busquen silenci. I m’atreveixo a dir que la raó principal d’aquesta falta de cerca és la por.
Per què ens fa tanta por?
El silenci ens obliga a entrar en nosaltres mateixos. És el retrobament amb el “Jo” interior que sempre vol fer-se sentir amb les seves realitats i nosaltres sempre l’ofeguem per por d’enfrontar-nos al que no ens agrada i que ens provoca dolor.
Ja sabeu que és molt millor escoltar-nos i sentir el que el nostre cor ens està comunicant en lloc d’actuar d’acord amb el que ens dicta la ment racional, que només ens porta per un camí que, a la llarga, ens provocarà situacions incòmodes. Fins al punt de provocar-nos “accidents” o malalties temporals fins que, definitivament, no prenem la decisió que el cor ens digui i que és el que realment desitgem.
El silenci intern és molt potent, és molt avantatjós i només ens aporta beneficis.
Quan finalment podem estar en silenci, vol dir que estem bé amb nosaltres mateixos, que estem en pau. Descobrim un món en què tot perd importància. L’única cosa que importa de veritat som nosaltres i el nostre benestar.
En el silenci esbrinem un món tot nostre, on ningú entra, i que ens ensenya a la llarga a mantenir la nostra serenitat, encara que al nostre voltant hi hagi caos.
El silenci és tranquil·litat, és ganes d’estar sols perquè agraïm la nostra soledat, perquè ens fem companyia, i no necessitem ningú ni res per ser feliços i equilibrats.
Estar sols i en un estat de calma, ens permet gaudir de l’aquí i de l’ara. Ens ajuda a buidar la ment de pensaments tòxics als quals contínuament els estem donant poder per treure’ns la nostra llibertat de viure la vida que volem i el nostre centre per tenir una existència coherent.
Quan tenim la ment callada i respira, es genera un benestar que beneficia tot el cos: els òrgans, les cèl·lules, completament tot. Quan la ment està bé, el cos també està bé. Entrem en un vòrtex d’energia harmònica que ens transforma la vida. Llavors, ens sembla que tot és fantàstic, que la vida és molt bella i que sempre val la pena viure-la.
Quan diuen que “sóc una persona hiperactiva i no puc estar parat”, quin consell més beneficiós: una bona dosi de meditació i silenci. I, com sempre dic, res canvia immediatament, qualsevol canvi requereix el seu temps.
Jo em podia considerar una persona, més o menys, d’aquestes característiques. El dia que vaig començar a aplicar tot el que escric, la veritat és que va ser i és un regal, tot i que he hagut d’aplicar-ho ja quan el meu cos em va dir prou.
El meu consell és: sí, hi ha un món desconegut que no es pot ni veure ni tocar! Però, podem tocar la por?, la felicitat?, la ràbia, etc.? Però sí que existeixen! Sí que sentim aquestes emocions fortes.
Doncs no esperem a tocar fons per poder ressorgir, per poder destapar una vida plena. La vida és massa bonica per desaprofitar-la.
Respirem a fons, entrem en el silenci més profund, sentim la pell de gallina que ens provoca aquest moment infinit de calma i reconeixem el nostre estat pur d’amor.
Tot es para, sentim l’infinit que ens rodeja i la força interior que posseïm per poder ser amos de la nostra plenitud.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.