Després de dotze dies de xauxa i en compliment de la tradició del Dimecres de Cendra d’acomiadar el Carnaval, les colles de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró han posat punt final en el regnat de la Colla Vas-Dat.
Com mana la tradició, el seguici mortuori del Carnestoltes i l’Enterrament de la Sardina simbolitzen el final de la festa, i dona el tret de sortida a la Quaresma.
Les colles han sortit de la Plaça de l’Ajuntament cap a les 19 h. La carrossa de la Colla Vas-Dat s’ha vestit de dol per a plorar la defunció de Sa Reial Altesa Franz, el tronat de la Colla Vas-Dat, monarca dels descontrolats. I les seves vídues, Sa Reial Altesa Lídia de la Colla Vas-Dat, reina dels cors alegres i senyora de les màscares; i Sa Altesa Reial Montse de la Colla Vas-Dat, reina suprema del Carnaval i de la festa eterna han estat acompanyades per membres de la seva colla, de les quinze colles locals, autoritats, veïns i veïnes que han il·luminat el camí amb espelmes. Tot plegat en un ambient de gran tristor carnavalesca i melodies fúnebres.
Com altres anys, el seguici desfila per les principals avingudes de Platja d’Aro fins a la Masia Bas, on es cremen les despulles del Carnestoltes a la foguera, es llegeix el testament que posa fi al regnat, i se serveix la tradicional sardinada popular.
Benvolguts veïns i colles del Carnaval,
Avui acomiadem el nostre rei del desordre, sa reial altesa Franz el Tronat, de la colla Vas-Dat, monarca dels descontrolats i amo de la gresca.
No és dia de plorar, sinó de riure i compartir, amb sardines, vi i una mica de mala bava sana. Abans d’enterrar-lo com cal, dedicarem unes rimes a les colles amigues, perquè al Carnaval, qui no rep… no juga!
Els IV gats van de xinos, però són massa gent, cada cop que entren la rua sembla un carrer diferent. Fanals, ventalls i robes molt brillants, intentar-los controlar? Impossible, ni amb quinze comandants!
Sense límits, disfressats d’exploradors, mirant el mapa… però perduts ja als primers carrers majors. Volien descobrir mons desconeguts i llunyans, però van acabar al bar amb cerveses a les mans.
Botiflers ben pentinats, blanc i negre combinat, creient-se Cruella… però sense gos ni maldat. Fan cara de dolents davant del mirall del passadís, i quan surten al carrer… només fan riure el veïnat.
Qui ens ha enredat?, valents de San Fermín, diuen que corren molt… però només fins al vermut del matí. Amb faixa vermella i camisa planxada, si els hi poses un toro truquen a la brigada!
Somos los que somos, Exploradors de sabana, diuen amb convicció, però es perden a la rotonda sense Google ni orientació!
I A tu què t’importa, Aquaman presumit, amb trident de plàstic i posat decidit. Crida “soc rei del mar profund!”, però s’espanta si l’aigua està a dos pams i un punt! Amb tant múscul pintat i cabell engominat, si entra a l’onada surt tot despentinat!
La Banda del Pati, no sabia que fer, disfressa de foc i gel per sorprendre al carrer. Entre tanta temperatura descontrolada, han creat el primer “microclima” de la sardinada!
Els Impuntuals, vaqueros del Far West, arriben tard fins i tot al manifest. Quan el tren ja ha marxat ells encara es pentinen, i al duel al sol arriben quan els altres ja dinen! Porten pistola, barret i esperó brillant, però el rellotge el porten sempre avariat!
Anem de conya van de Toy Story amb gran ambició, però acaben jugant a la improvisació. Buzz crida fort “cap a l’infinit!”, però fa parada tècnica al bar del mig. Woody lidera amb aire formal, però sense el xèrif… tot és carnaval!
Els Pimpons amb ploma i honor, fan més festa que guerra, senyor! Molta pintura i crit potent, però el seu tòtem és el gintònic fresc. Ball tribal amb concentració, però si sona música… canvien de direcció!
La Xalana del Port surt del mar cantant, amb purpurina fins al davant. Fan veu de sirena dolça i fina, però quan sona la xaranga criden més que un gall al matí de rutina.
Els Descarrilats han triat anar de circ, i els hi va perfecte, no cal ni dir-ho ni escriure-ho en un dic. Entre nassos vermells i salts sense fre, descarrilen tant… que fan l’espectacle al revés!
No m’hen recordo disfressats d’egipcis reials, entre mòmies i ceptres fan discursos formals. Molt jeroglífic, molt misteri antic, però el seu propi nom… és el gran enigma històric!
Collonuts, van de Cupido amb fletxa afinada, apunten al cor… però fallen la jugada. Molt romanticisme i mirada brillant, però al karaoke canten “Despechá” cridant.
I així, acomiadem el nostre rei Carnestoltes, però ens deixa el record de rialles, disfresses i bogeries compartides. Celebrem-lo amb alegria… i ara que comenci el festí!
Que ningú s’oblidi de la sardina!