Entre molts consells que puc i vull donar, hi ha una manera de demanar les coses immaterials i entendre com s’ha de fer.
Ja vam parlar que quan vull alguna cosa material (cotxe, feina, casa, etc.), he d’explicar detalladament el que vull.
Però, quan parlem del que no es toca i no es veu, potser d’aquest tema mai n’hem parlat.
Just avui m’ha vingut la inspiració del contingut de l’article d’aquesta setmana mirant la pel·lícula «Sigo como Dios».
Parla d’un polític que amb la seva dona fan una petició a Déu. Com a resposta a les peticions, Déu obliga el polític a construir un Arca (la de Noè) i, en un moment concret, Déu apareix davant de la dona i li diu unes frases que donen forma a la meva idea setmanal per a fer aquesta publicació.
Crec que és molt important subratllar-ho, perquè com diu el Déu de la peli, quan passen coses «negatives», sempre pensem que és un càstig de Déu i ens preguntem per què Déu permet això i allò! Però mai ens hem parat a pensar que són oportunitats. Déu és lliure d’ira i colera. És Amor pur.
Déu explica que la història de l’arca de Noè és una història plena d’Amor i de força per creure en els altres.
Diu que els animals apareixen en parella i pugen a l’arca en parella. Doncs, les parelles són un exemple de creixement conjunt, cap a un camí ple d’aprenentatge d’amor, de respecte i d’admiració vers l’altre.
Déu no ens llança a sobre pols màgica que ens converteix en el valor que volem integrar. Ens dona persones, frases, llocs, situacions perquè sentim i vivim moments que ens portin a trobar el que la nostra ànima necessita.
I diu: «Si algú demana a Déu paciència, creus que Déu donarà paciència o l’oportunitat de ser pacient?»
Si demanes valor, creus que et donarà valor o l’oportunitat de ser valent?
I així amb tot!!! Amb l’amor també!!!
Amb això vol dir que passarem per situacions incòmodes fins a entendre que l’única solució és «beure aquell té» que necessitem per aprendre a ser amorosos, valents, forts, cordials, pacients, etc.: ama-te, valora-te, respecta-te, perdona-te, sonríe-te, regala-te, cuida-te, supera-te… Va haver-hi un temps que les tasses amb aquests escrits estaven de moda. Trobareu molts exemples en l’enllaç que us deixem aquí.
Si necessito estimar-me, potser trobaré una parella que em faci mal, fins que no aprengui a amar-me.
Si necessito treballar-me l’autoestima, trobaré persones que m’aixafin, fins a trobar la força d’imposar-me amb educació i calma.
Si necessito aprendre a valdre’m per a mi sol, potser allunyarà o posarà malalta la persona de la qual m’estic «aprofitant» perquè surti a buscar feina…
Si he d’aprendre a perdonar, no pararé d’estar malament físicament i tenir al meu costat persones que repeteixen patrons equivocats.
Ho hem dit moltes vegades: «¡lo que no aprendo, se repite!»
Per tant, de tot el que demanen, només ens proporciona la possibilitat d’experimentar sobre la nostra pell com aconseguir-ho (l’eufemisme beure el te). Tu demana, i l’Univers contesta: «oído cocina!».
És com un pare que ho posa tot fàcil al seu fill. Així no sabrà mai, ni apreciarà, com es fa per assolir el que vol. I menys encara s’esforçarà. Actualment, és el cas de moltes persones que no van més enllà del que ja coneixen. Per la tranquil·litat, perquè ja els va bé el que fan, per no buscar feina que els hi pot complicar la vida i per por de perdre el que tenen en el cas que no encertessin el nou camí!
Personalment, penso que és trist, però és així. Aquí, a la Costa Brava, he escoltat moltes vegades en empreses frases del tipus: «vull que us guanyeu bé la vida! Sempre s’ha fet així»! Jo també he hagut de passar per processos no sempre divertits i fàcils!
Per això venim al planeta Terra, per experimentar totes les situacions que la nostra ànima decideix a priori!
Quan entenem i acceptem aquest concepte, res té més importància de la que ha de tenir, i deixem de culpar a tots de tot el que ens passa, i potser aprenem que només hi ha un camí per viure bé: practicar l’educació emocional, el creixement personal i integrar-ho com forma de viure.
Ara, fes-te la pregunta: Ara que demano a Déu? O a l’Univers, o als àngels o a les estrelles?
I, qui és el meu pròxim pensament? Què decideixo sentir? Com decideixo parlar?
N’hem agafat consciència?
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio, amb emissió quinzenal, els dimecres a les 20 h. Més informació sobre el programa i altres activitats a Natalina des de 1985.
Tampoc les nostres activitats!
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.