La por és una emoció que prové de la imaginació de la nostra ment, que ens aterreix, bloqueja i fa dubtar de les nostres capacitats i habilitats.
Quan ens enfrontem a alguna cosa nova, sigui la que sigui (parella, feina, nou projecte, etc.), la nostra ment té molta facilitat per imaginar situacions dramàtiques i «negatives». Imagina situacions dolentes que ni tan sols sabem si passaran.
El nostre cervell es creu el que nosaltres pensem i li fem creure. I, si sempre estem pensant en «negatiu» i en circumstàncies doloroses, acabarem materialitzant allò a què tenim por.
I l’ésser humà, cau sempre en aquesta trampa, perquè el cervell no reconeix el que és real i el que no.
La por és una emoció que sempre ha existit. Sabem que s’activa a través de l’amígdala, quan detecta estrès. Si vivim en estrès crònic, el distrès, això ens provocarà conseqüències físiques no desitjades i moltes vegades perilloses.
La nostra respiració serà massa accelerada, el batec del nostre cor també, tindrem massa pensaments nocius, no sabrem prendre decisions importants, tindrem tensions musculars, baixarà el nostre sistema immunitari i viurem en constant pànic i ansietat.
Tot el nostre estil de vida es basarà en la nostra zona de confort.
Quan es presenten noves situacions que ens obliguen a veure més enllà de tot allò a què estem acostumats a veure, parlar i tenir, és quan la nostra ment comença a rebel·lar-se posant-nos en una escenografia d’alerta per un possible perill, òbviament imaginari.
Ens fa sentir la por de perdre l’estabilitat material: feina, casa, diners, parella, amics, etc.
En lloc de viure els passatges d’adaptació com un nou repte i noves metes, ens bloquegem i no ens sentim amb prou valor per descobrir tot allò que és desconegut, que ens faci sortir de la nostra zona de confort i que segurament ens aportarà beneficis.
I que es pot fer per parar l’agitació del nostre còctel mental que només acumula tensió?
Hem d’aprendre l’hàbit d’entrar en connexió amb el nostre interior i assolir la nostra pau mental, el nostre equilibri, recuperar el nostre centre.
Quan comencem a sentir-nos atrapats en aquests sentiments i emocions, el que hem de fer és acceptar-los, sense condemnar-los i sense posar-nos en contra.
Hem de sentir aquestes emocions incòmodes i les hem d’acceptar. Aquí està la importància de recitar mentalment frases o dir-les en veu suau: em sento envaït per una sensació estranya, per alguna cosa que m’incomoda. És part de la vida i és part de mi en aquest moment.
No jutgis l’emoció, no expressis paraules de menyspreu o dures d’ella.
«T’accepto, et sento i et deixo marxar!» No controlis, flueix i la por perd força.
Al mateix temps, començo una respiració conscient, millor diafragmàtica (inflant i desinflant el diafragma, sota les costelles, i no els pulmons).
Faig respiracions molt lentes i repetides. Em concentro en el meu cos i a sentir com em sento. També puc imaginar una llum violeta que m’entra pel centre del meu cap i irradia tot el meu cos.
Continuo fent això el temps més gran que pugui. Al començament podreu aguantar potser pocs minuts, amb el temps, assolireu el temps que desitgeu o pugueu, així com ho aconseguireu per a meditar.
Sempre he de viure en el present. Si no visc en el present, construeixo la presó de la nostra llibertat. La ment sempre ens porta a viure en el passat amb la «culpa» o en el futur amb l’ansietat de no obtenir béns materials.
El que hem de fer, doncs, és guiar la ment vers pensaments favorables pel nostre físic i la nostra pau.
Hem de viure sense pensar en esdeveniments del passat i del futur.
La millor i «positiva» tècnica és meditar.
Amb la meditació aprenem a viure l’aquí i l’ara, sense jutjar.
Observa la por, i deixa que continuï sola el seu camí. Que passi per la teva ment sense donar-li importància ni reforçant-la. Concentra’t en tu. Respira suaument i profundament.
Només ets tu i el teu centre.
Ningú pot governar-te, si tu no li dones poder.
La pau és un estat de consciència que ens aporta només beneficis.
Si aconseguim trobar-la i integrar-la dins nostre com la respiració automàtica, la nostra vida canvia.
La por és un mitjà a través el qual la ment ens governa i ens tergiversa la nostra realitat.
És el mitjà a través el qual l’Ego desequilibrat actua, per fer-nos trontollar davant d’una possible estabilitat material. L’Ego desequilibrat només ens porta a sentir que la felicitat prové de les coses materials i, si les perdem, ens trobarem davant d’un greu perill. L’Ego és totalment terrenal i, quan la nostra ànima traspassa de dimensió, ell es queda aquí amb el cos i, mor. Té una gran por de morir, exactament el que sent la majoria de nosaltres i intenta portar-nos en el seu terrenal, cada dia. No li hem de permetre. Hem de viure i creure en els arquetips, els valors que són l’estructura de l’Univers: amor, respecte, gratitud, coherència, confiança, tolerància, perdó, empatia, alegria, humilitat, responsabilitat, amor i respecte per la natura, compassió…
La vida està en constant canvi. És com la mar, mai saps com estarà. Però nosaltres hem d’aprendre a viure el present i tenir la nostra tranquil·litat mental, per tal de navegar en aquest mar, que moltes vegades està en tempesta.
Recordeu, res dura per sempre!
Estimeu-vos tant com sigui possible, perquè sou la vostra prioritat. I viviu el present tan intensament com si demà fos l’últim dia, com deia Gandhi.
I aquí us deixo les seves millors frases perquè podeu reflexionar-les:
- “No hay camino para la paz, la paz es el camino”
- “Vive como si fueras a morir mañana. …
- “Cuida tus pensamientos, porque se convertirán en tus palabras. …
- “Uno debe ser tan humilde como el polvo para poder descubrir la verdad”.
- “Sé el cambio que quieres ver en el mundo”
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.