Perquè ens posem malalts

Quan comencem a sentir molèsties a qualsevol part del cos, vol dir que ens parla la nostra ànima.

Significa que hi ha alguna cosa a la nostra vida que no funciona, vol dir que no estem seguint el camí correcte i que no som feliços. El que estem fent el fem sense amor i sense interès, o per complaure a alguna persona, o ens conformem perquè creiem que no és possible aconseguir una altra cosa.

Respecte als fills: hi ha casos que segueixen la trajectòria acadèmica de mares i pares perquè els hi van dir que fer això és el correcte (per exemple una carrera, de metge, d’advocat…), algunes persones tenen l’empenta dels pares perquè estan convençuts que no trobaran feina o “no seran ningú” sense un títol acadèmic, altres que intenten de complir el somni frustrat d’algú, etc.

Hi ha parelles que ja no tenen amor entre ells però, aguanten la relació perquè creuen sigui el millor pels nens, perquè la gent no parli…. Persones que pateixen qualsevol mena de violència per por de parlar, persones que se senten obligades a no desvelar la seva naturalesa per no defraudar les creences familiars, i molts casos més.

Qualsevol decisió prenem, que no sigui feta amb el cor i coherent a la nostra il·lusió de ser feliços, amb el temps ens provocarà problemes físics que, sinó els “escoltem”, es transformaran en crònics o en malalties greus.
Tot el nostre cos parla: els òrgans, els ossos, els tendons, les dents, les cèl·lules…

La part dreta del cos i l’hemisferi esquerra del cap, es refereixen a la relació que tenim amb el nostre pare, la part esquerra del cos i el nostre hemisferi dret, es refereix a la relació amb la nostra mare: arrels de tot hem de veure la nostra relació amb els pares i, que és el que hem de sanar i el que hem de perdonar, tot i que acceptar això és complicat.

A més, cada part interna del nostre cos està relacionada a un xacra, depèn del lloc en què estigui col·locat.

Cada malaltia representa la intensitat d’un sentiment reprimit.

I, quan un òrgan no funciona com hauria, el xacra corresponent, es bloqueja i de conseqüència, tots els xacres superiors.

També els accidents tenen el seu significat.

Quan sentim dolor físic, de seguida anem al metge. Això és correcte. I que ens dirà? Segurament la part que tenim afectada i, ens donarà un medicament per calmar el dolor o pensant que desapareixerà.

Segurament és convenient prendre el medicament però, si no curem i sanem la part que està malalta a la seva arrel, encara que el fàrmac ens tregui el mal immediatament, tard o d’hora, tornarà a sortir. Quan decidim fer cas als desitjos de la resta, oblidem que els únics que hem de complaure som nosaltres mateixos. Això fa la diferència!

I doncs, a quin metge anar?

Jo ho tinc clar: un terapeuta emocional! Perquè cada malaltia és psicosomàtica: el mal físic té causa emocional o mental. El cos somatitza les emocions reprimides. Quan canviem la nostra manera de pensar, i les nostres creences, les malalties desapareixen per sempre (tret el nostre camí de vida).

També vull subratllar que, qualsevol malaltia que pugui atacar el nostre cos, l’hem de rebre com un “regal” que ens envia l’Univers per entendre que hem d’equilibrar el nostre “Jo” i, pot ser, canviar el nostre rumb.
Quan ens “abracem” amb ella (la malaltia), tot canvia i, estimant-la, ens dóna una gran lliçó, sempre, baix el meu criteri i el que en vaig aprendre amb cursos i llibres i, sobretot en l’àmbit personal.

M’agradaria entrar més en el detall ràpid d’alguns dels problemes físics.
Parlem d’un tema comú: la vista. La miopia: representa vista curta i que no percebem els objectes llunys. Representa la por al futur. Hem de mirar el nostre futur amb més alegria i acceptar les opinions del demès amb la mateixa alegria.

Astigmatisme: tenim una visió distorsionada. Representa problemes entre vida interior i vida social. La manera de pensar diferent del demès, provoca aquest conflicte.

La presbícia: visió des de prop. És l’acomodació ocular de l’ull. No ens adaptem amb facilitat a les persones i a les circumstàncies i no ens agrada gaire el que veiem a prop nostre.

Excés de pes: persona molt sensible a la que li costa dir que dir “no”, necessitat de protecció. Se sent insegur i es rebutja.

Oïda: hi ha molts tipus de malalties de l’oïda però, generalment, tot problema, indica que es jutja massa el que s’escolta i ens provoquem ira interior doncs, millor no sentir. En els nens és molt comú l’otitis per exemple: no volen sentir paraules i raons no coherents.

Camas: relació directa amb la nostra capacitat d’avançar a la vida.

Polls: freqüent en els nens perquè es deixen envair massa pel món dels adults. Per ser estimats dels adults s’esforcen de fer coses que els hi porta a no ser ells mateixos. I polls en els adults: es deixen transportar dels pensaments i de la manera de viure del demès.

Problemes de cor: estima’t a tu mateix! Cada problema relacionat amb el cor ens diu que la persona s’esforça de fer massa per a buscar l’estimació de la resta, ja que li costa creure que sigui digne de ser estimat, per ser com és.

Coll: els problemes d’aquesta àrea, denoten la inflexibilitat de la persona. Si no vol veure i escoltar el que passa a la mateixa esquena, perquè pensa que no sigui bo per ella, tampoc podrà girar el cap.

Febre: enuig acumulat. Si tinc fred encara estic enfadat, si tinc calor, és una momentània resolució del conflicte. Comprovem si el nostre enfadament és justificat.

Mans: un possible dolor recorda que el que estem fent no es fa amb amor. La mà dreta manifesta la capacitat de donar, la mà esquerra, la de rebre.

Dents: la presència d’aquest dolor, indica que tenim problemes a decidir-nos perquè no analitzem la situació o que ens sentim incapaços de defensar-nos. Cada dent i posició té el seu significat.

Tota manifestació de físic debilitat, és un crit intern de la persona que necessita que es dediqui temps per ella i sentir amb el cor el missatge que el cos li envia. Ens hem de parar i recordar que som molt importants. Tenim un lloc en aquesta vida, tenim gent que ens estima, hem de tenir autoestima i hem de buscar el nostre camí fent el que el nostre cor ens mani, sense sentir-nos culpables si les nostres decisions no agradaran a tothom.

Som éssers complets i increïbles, i som inquilins de la Terra per gaudir, amb el nostre cos prestat, dels plaers que tothom mereixem.
Preservem el nostre cos i la nostra energia, perquè la salut física és l’equilibri físic, psíquic, emocional i espiritual de tots.

Siguem alegres, compassius, amorosos, altruistes i fem el que ens aporti felicitat!

Frase de la setmana

Si el centre de la nostra vida no som nosaltres, si no posem el nostre benestar per davant de tot i tots, mai podrem assolir la felicitat i descobrir el nostre camí.

MANTRA

Soc la meva prioritat. M’estimo i m’accepto com soc i sempre soc la millor versió de mi mateix.

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.