La intuïció

Segons el diccionari català, la intuïció és la «capacitat de conèixer alguna cosa d’una manera immediata, sense raonament».

És la nostra claredat mental intrínseca que ens indica que és el que hem de fer en moltes ocasions i, en qüestió de pocs segons.
La primera sensació que tenim és la bona.
Quan sentim aquesta percepció, sempre li hem de fer cas, perquè sempre serà el correcte.
En el moment que ens parem i comencem a pensar: «i si m’estic equivocant, i si no és el correcte», es tallarà la fluïdesa de les circumstàncies i no deixem espai a què tot vagi com ha d’anar: que tot flueixi.

Com sempre el que ens impedeix de sentir, de fluir, és la por.
Por al desconegut, por pel que puguin dir, por de ser ridiculitzat, por de ser rebutjat per mostrar-se diferent.
Si el vostre cor i el vostre interior us aconsellen de seguir un camí, feu-li cas, sempre.

Quan hem de prendre una decisió, per senzilla que pugui ser (agafar un carrer o un altre, marxar o quedar-se, etc.), sempre encertarem si fem cas a la intuïció.

Tots tenim aquest «poder». Com sempre, hem d’entrenar-nos a escoltar-nos, a sentir el que el nostre “Jo” ens suggereix.
I com poder-li fer cas? Com podem desenvolupar aquesta percepció?

Primerament, hem de sentir de veritat que aquestes paraules vibren amb vosaltres.
Això vol dir que, el que estic dient, ho sento i ho assimilo com una veritat, també, a través de la fe. Hi crec!
Sense aquesta fe, sorgeixen dubtes que dificulten posar en pràctica tot el que aconsello i valoro en positiu.

Una vegada que esteu segurs que sentiu aquesta motivació, i que un sentiment us empeny a practicar-ho, pas a pas, també arribareu a constatar que la meditació és un procés fonamental en la nostra evolució i pel nostre benestar.

Com ja hem dit moltes vegades, la meditació calma la ment.
Calmar la ment, significa treure el soroll que ens impedeix de penetrar en aquell silenci interior que ens fa unir amb la pau. Entrem en contacte amb el nostre Jo que ens ajuda a sentir el que necessitem.

Quan som capaços de meditar i comencem a introduir valors com: parlar bé, no jutjar, no queixar-nos, no criticar, tenir bona actitud, amar, respectar, etc., de mica en mica, podem viure la nostra vida trobant l’equilibri per una comunicació sana, envers nosaltres i els altres.

També descobrirem que estar en silenci ens afavoreix molt.
Amb el silenci, podem descobrir les sincronitzacions i els missatges que la vida ens mostra i ens dona.
Sentir aquella veueta que ens parla sempre que li demanem ajuda.
La intuïció sempre segueix les ordres del cor. I el cor, mai falla.

Quan deixem que la ment governi el cor, amb un ego no equilibrat, és quan omplim el cervell de soroll innecessari, de preguntes inútils que no ens porten enlloc.
Bombardegem la ment i la carreguem d’escombraries.
És buscar arguments d’escassa rellevància per justificar que el que esteu sentint no és correcte i no és favorable per a qualsevol por que tingueu i que us costa i us fa mal reconèixer.

Em pregunto per què l’ésser humà es complica tant l’existència i s’allunya de la seva felicitat.
És més fàcil cobrir-nos d’excuses i fugir dels missatges interiors, que reconèixer la por, acceptar-la i deixar-la marxar.

Quantes oportunitats perdem per no fer cas a la nostra intuïció!

És curiós que els individus vivim suprimint el que sentim, el que ens fa estar bé, en lloc de buidar la motxilla de càrregues emocionals que portem des de ben petits.

Vosaltres que porteu en la vostra motxilla?

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.